L’ús, l’impacte i l’evolució de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la professió periodística planteja limitacions, dubtes, preocupacions i reptes com, per exemple, seguir la ràpida evolució d’aquesta tecnologia disruptiva. Per saber quina és la situació actual de la industria mediàtica, a mitjan del 2024, i poder entendre millor què representa i podria representar la IAG per als periodistes, seleccionem algunes de les dades i destaquem part de les conclusions de dos interessants informes internacionals acabats de publicar.
La irrupció d’internet, l’aparició de les xarxes socials i, més recentment, l’entrada a les redaccions de la IAG són, sens dubte, els tres sotracs més potents que han tingut els mitjans de comunicació en les darreres dècades.
«La indústria de les notícies ha reaccionat ràpidament a l’onada de tecnologia d’IA generativa adaptant els fluxos de treball, afegint nous rols i desenvolupant enfocaments per utilitzar la tecnologia d’IA generativa en les seves pràctiques, mostrant signes de l’evolució del treball informatiu i de la pràctica responsable», tal com indica Diakopoulos (2024). Tot i això, hi ha desigualtats rellevants en funció de l’ús de la IA segons quina és la situació geogràfica dels mitjans (al nord global on es concentren els beneficis socials i econòmics de la IA) i la grandària d’aquests (Beckett, 2023).
Algunes de les limitacions tecnològiques identificades de l’ús de la IA són la manca de profunditat en temàtiques especialitzades, la impossibilitat de reflexió, d’incorporar experiència i la utilització de fonts directes. Segons l’informe Generative AI in Journalism: The Evolution of Newswork and Ethics in a Generative Information Ecosystem (que es basa en els resultats d’una enquesta –de 24 preguntes i que es pot consultar a l’annex– es va enviar al desembre del 2023 a 292 individus de la indústria dels mitjans de comunicació), els enquestats van posar de manifest la preocupació per la precisió, la procedència i l’atribució de les fonts d’informació, i també per l’increment exponencial de la capacitat de crear desinformació. Altres inquietuds identificades són la falta de supervisió humana (21,8 %, 48 de 174), la inexactitud (16,4 %, 36 de 174), i la parcialitat (9,5 %, 21 de 174). A més, hi ha incertesa per l’amplificació de la discriminació, del discurs extremista i de les desigualtats.
Per altra banda, la IA està canviant l’estructura organitzativa dels mitjans i, alhora, crea nous perfils i oportunitats dins d’aquests. Els enquestats estan disposats a explorar una àmplia gamma de tasques per augmentar el seu flux de treball i incrementar l’eficiència, però també hi ha necessitat de més investigacions per establir quin és el guany real de productivitat.
Desafiaments i consideracions de l’ús de la IA a les redaccions
La IA presenta desafiaments i consideracions ètiques als periodistes i professionals dels mitjans, que inclouen els reptes relacionats amb el material d’origen, els problemes de propietat intel·lectual i el biaix arrelat en aquestes tecnologies.
El segon estudi, Generando el cambio. Un informe global sobre qué están haciendo los medios con IA, també utilitza l’enquesta (enviada entre l’abril-juliol de 2023) per recollir la informació d’una mostra de 105 mitjans i organitzacions periodístiques de 46 països sobre la intel·ligència artificial i les tecnologies associades a aquest camp. Les enquestes es van complementar amb entrevistes i converses a conferències de periodisme. El biaix de gènere en les respostes és de 58,3 % d’homes.
Més del 75 % dels participants fan servir la IA com a mínim en una de les àrees de la cadena de valor del periodisme, que inclou: la recopilació, la producció i la distribució de contingut. A més, tal com afirma l’estudi anterior, coincideixen que la IA permet la possibilitat d’augmentar l’eficiència i la productivitat per alliberar el temps dels periodistes. L’ús dominant està relacionat amb la producció de contingut i, més concretament, les respostes es van agrupar en sis categories: text (69,6 %, 126 de 181 respostes), multimèdia (20,4 %), traducció (8,8 %), transcripció (7,2 %), experiència d’usuari (2,8 %) i metadades (0,6 %).
Per altra banda, en les tasques aspiracionals que els enquestats voldrien acabar fent amb la IAG destaca amb un 78,6 % la producció de continguts textuals, seguida amb un 34,9 % de l’obtenció d’informació. Usos com la planificació, les metadades, la personalització i la detecció de notícies falses estan per sota del 4 %. Al voltant del 80 % dels enquestats espera, a mig termini, més integració de la IA en les seves redaccions, concretament en les quatre àrees principals de verificació de dades i anàlisi de desinformació; personalització i automatització de continguts; resum i generació de text, i ús de chatbots per fer entrevistes preliminars i mesurar l’opinió pública sobre problemes determinats.
Segons les dades obtingudes, coincidents amb l’altre informe, la IAG ja està canviant l’estructura i l’organització del treball, pressionant les persones perquè aprenguin noves habilitats per mantenir-se al dia, alhora que crea nous rols i oportunitats dins de les organitzacions. Tot i això, només un terç dels participants considera que les seves organitzacions estan preparades per afrontar els desafiaments d’incorporar IA al periodisme.
Els reptes prioritaris continuen sent les limitacions pressupostàries, les dificultats tècniques, i definir i adoptar una estratègia per integrar la IA a les redaccions. No es pot deixar de banda la resistència cultural, la por a la pèrdua i reemplaçament de llocs de treball que genera la implementació d’IA, i també la preocupació per la implicació ètica i la qualitat editorial (60 %). A més, els enquestats demanen transparència als dissenyadors dels sistemes d’IA i a les empreses tecnològiques, i també demanen transparència per part de les redaccions amb les audiències.
Per acabar, cal destacar un aspecte clau: gairebé el 90 % dels enquestats veuen positivament «la possibilitat d’un paper més fort de les universitats, les escoles de periodisme i altres empreses intermediàries en l’adopció de la IA a les redaccions a través de la investigació, la formació i la col·laboració».
Per saber-ne més:
BECKETT, Charlie; YASEEN, Mira (2023). Generando el cambio. Un informe global sobre qué están haciendo los medios con IA. JournalismAI & LSE [en línia]. Disponible a: https://www.journalismai.info/research/2023-generating-change
DIAKOPOULOS, Nicholas et al. (2024). Generative AI in Journalism: The Evolution of Newswork and Ethics in a Generative Information Ecosystem. Editat per Lisa Gibbs [en línia]. Disponible a: https://www.aim4dem.nl/wp-content/plugins/pdfjs-viewer-shortcode/pdfjs/web/viewer.php?file=https://www.aim4dem.nl/wp-content/uploads/2024/04/AP_Generative_AI_Report_April_202426-1.pdf&attachment_id=4140&dButton=true&pButton=true&oButton=false&sButton=true
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia (2024). «Plataformes i serveis informatius generats per intel·ligència artificial». COMeIN, no. 140. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n140.2411
MASSAGUER, Lluc (2024). «Formular bones preguntes: la IA en la professió». COMeIN, no. 139. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n139.2404
OLLÉ, Candela (2021). «Intel·ligència artificial en periodisme: usos i recursos». COMeIN, no. 110. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n111.2138
SÁNCHEZ-GARCÍA, Pilar; MERAYO-ÁLVAREZ, Noemí; CALVO-BARBERO, Carla; DIEZ-GRACIA, Alba (2023). «Spanish technological development of artificial intelligence applied to journalism: companies and tools for documentation, production and distribution of information». Profesional de la información, vol. 32, no. 2. DOI: https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.08
Citació recomanada
OLLÉ, Candela. «Periodisme i intel·ligència artificial generativa 2024: noves dades de recerca». COMeIN [en línia], maig 2024, no. 143. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n143.2431
Candela OlléProfessora dels Estudis de la Informació i de la Comunicació UOC i cap de projecte de la xarxa Maredata
@CandelaOlle
