Com cada any, del 24 al 31 d’octubre del 2024 es va celebrar la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO. Aquest important esdeveniment internacional se celebra amb el propòsit que institucions i organitzacions de tot el món comparteixin idees i explorin formes innovadores de promoure l'alfabetització mediàtica i informacional de la ciutadania. Enguany, el tema que ha centrat les nombroses celebracions relacionades amb aquesta setmana ha estat l'impacte transformador de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació en la producció i difusió d'informació.
En particular, el focus s’ha posat en la nova generació de sistemes d’intel·ligència artificial (IA) dedicats a la producció de contingut, com ara ChatGPT (de text, en aquest cas). En els darrers anys, aquests sistemes d’IA s’han introduït d’una manera molt evident en el dia a dia de les persones del carrer.
En aquest marc, el Grup de treball de desinformació de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica (PEM), impulsada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), va celebrar la jornada Desinformació i intel·ligència artificial. L’esdeveniment va tenir lloc el 24 d’octubre a la Biblioteca Montserrat Abelló, centre de la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona, coincidint molt oportunament amb el Dia Internacional de les Biblioteques.
El programa de la jornada
Amb una clara voluntat de convertir-la en una trobada oberta i nodrida, el programa de la jornada dissenyat per la PEM va comptar amb un seguit d’intervencions i taules de debat per part de perfils amb ocupacions, perspectives i experiències variades i complementàries. La participació activa del públic, igual de divers, va enriquir indubtablement el debat sobre un tema de per si complex que, lamentablement, però, ens interpel·la cada cop d’una manera més directa. L’obertura de la jornada va anar a càrrec del gerent de Biblioteques de Catalunya, Ferran Burguillos; la presidenta de la PEM i vicepresidenta del CAC, Laura Pinyol, i el president del CAC, Xevi Xirgo.
Com a ponent a càrrec de la sessió inaugural d’aquesta jornada, moderada per Marta Montagut (professora de la URV i representant de Learn to check a la PEM), vaig poder explicar dos factors relacionats amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial que, en un context social i polític complex, i sense el control adequat, poden contribuir a l’auge de la desinformació. Per una banda, la recent generalització de les eines de generació artificial de continguts. Per l’altra, la consolidació de les grans corporacions tecnològiques com a actors centrals de l’ecosistema mediàtic, gràcies, precisament, a un model de negoci basat en l’explotació de la intel·ligència artificial. Tots dos factors amb implicacions rellevants, tant pel que fa a les dinàmiques i les fonts de generació i difusió de continguts informatius, com a la manera en què la població els consumeix. Davant un escenari com aquest, vaig recalcar que l’alfabetització mediàtica s’erigeix en una de les mesures més efectives i necessàries, incloent-hi la promoció de coneixements bàsics sobre la IA (a tots els nivells) i, també, sobre el model de negoci dels gegants digitals, donades les seves implicacions actuals en les nostres democràcies.
La sessió del matí va continuar amb una taula rodona moderada per María Victoria-Mas (periodista, professora de periodisme de la UAO CEU i membre de la PEM), amb la participació de Xavier Ramon (professor i investigador del Departament de Comunicació de la UPF), Susana Pérez-Soler (periodista i professora de Comunicació Digital de la URL), Francesc Xavier González (president del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), Cristina Pulido (professora i membre del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB) i Simona Levi (activista digital i impulsora d’Xnet).
La jornada va continuar, ja en la sessió de tarda, amb una taula dedicada, en aquest cas, a la presentació d’experiències sobre desinformació i intel·ligència artificial a Verificat (a càrrec de Marc Masip), Learn to check (a càrrec de Roger Cuartielles), 3Cat (a càrrec de Carlos Baraibar), RTVE (a càrrec de Montserrat Rigall) i la iniciativa El Polígraf del Col·legi de Periodistes de Catalunya (a càrrec d’Olga Garcia), sota la moderació d’Eloi Trullàs, representant de Next Us a la PEM.
Les conclusions de la jornada, per part de María José Recoder, coordinadora del Grup de treball de desinformació de la PEM i professora a la UAB, van posar el punt final a la jornada, juntament amb el tancament a càrrec de la vicepresidenta del CAC i presidenta de la PEM, Laura Pinyol.
Citació recomanada
SUÁREZ-GONZALO, Sara. «L’alfabetització mediàtica, clau davant l’auge de la (des)informació artificial». COMeIN [en línia], novembre 2024, no. 148. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n148.2474
Investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a l’IN3 i professora d’Informació i Comunicació de la UOC.
@SaraSuarezG