Quan reps l’encàrrec d’elaboració d’un pòdcast a partir d’un text teatral, tens tot un repte al davant. En primer lloc, perquè no és el contingut ni format habitual de Parenthesis. En segon, perquè has de fer un producte diferenciat però a la vegada en sintonia amb l’estil del pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC.
A més, és tota una responsabilitat, ja que s’ha de consensuar amb l’Àrea de Cultura de la UOC i amb la sala teatral (en aquest cas, la Sala Beckett). En aquest article, compartim amb vosaltres els detalls del procés de disseny i planificació del pòdcast d’Expulsió, com a exemple de cas.
Una versió prèvia del text de l’obra –que després s’ha anat polint i ajustant fins pocs dies abans de l’estrena– i una reunió-cafè a la Sala Beckett han estat els ingredients claus per construir l’estructura d’aquest pòdcast, que pot ser escoltat ja sigui abans o després de veure l’obra Expulsió.
‘Expulsió’
Font: YouTube
Creació i objectiu del pòdcast
La teoria diu que els passos per dissenyar un pòdcast comencen amb el disseny de l’estructura (en format de guió, escaleta o altres, però que permeti tenir-ho tot especificat i visualment representat per veure el producte global), per continuar amb l’enregistrament, que ha de contemplar l’equip tècnic, els programaris d’enregistrament i edició, la microfonia i càmeres, per exemple. Segueix l’edició i postproducció –que ha estat una tasca externalitzada en el cas que compartim– sense passar per alt el tancament del pòdcast (metaetiquetes, arxivament, publicació i difusió).
L’objectiu del pòdcast era analitzar l’obra des d’una perspectiva plural i complementar-la amb expertesa acadèmica, no pas caure en l’error de fer-ne un publireportatge. Per aconseguir-ho, era necessari identificar els àmbits temàtics centrals, representatius de l’obra, i buscar els experts de la UOC més adients. Aquest primer pas va requerir unes quantes lectures per tenir la certesa que la intencionalitat de l’autor i del director eren ben enteses. Com a resultat, es va dissenyar l’estructura del pòdcast en tres escenaris sonors equilibrats quant a veus i també quant a durada. Cada escenari tindria la selecció de dos o tres breus disparadors, és a dir, fragments del text potents i significatius que permetrien establir el diàleg entre dos experts de la UOC i un membre de l’obra, fos l’autor del text o el director. Els mateixos disparadors donaven pas d’un escenari a l’altre.
Divisió en escenaris sonors
La salut mental, l’urbanisme i la confluència entre la gentrificació i la salut configuren, des del punt de vista de la direcció del pòdcast, els eixos a treballar. A més, pel fet de ser Parenthesis, el pòdcast dels ECIC, també vam buscar l’encaix de les aportacions d’un expert en comunicació en cadascun dels escenaris sonors. Per part de la UOC, vam comptar amb Joan Carles Medina, Mirela Fiori, Inés Gutiérrez, Cristina Fort, Ferran Lalueza i jo mateixa; per part de l’equip artístic van participar-hi Pau Miró (autor) i Toni Casares (director).
Seguidament, mentre avançava el procés de gestió del pòdcast i en concret la planificació dels enregistraments en funció de l’agenda i disponibilitat del laboratori, vam tenir l’oportunitat –la majoria dels implicats– de participar en la primera lectura teatralitzada de l’obra, on es va explicar també l’escenografia, i això va permetre verificar que les decisions preses fins el moment eren encertades. Posteriorment, vam tenir el vistiplau del guió per part del director de l’obra, que ens va traslladar la sorpresa per la incorporació de la salut mental com a temàtica del primer escenari sonor, ja que Casares la considera intrínseca en tota peça teatral. Coordinar les agendes i explicar les dinàmiques, puix part del professorat implicat no havia participat prèviament en un pòdcast i els suposava una novetat (i, per tant, cert nerviosisme) va ser una tasca de màxima importancia.
Les converses dutes a terme varen ser riques, equilibrades, planeres i molt més extenses que allò mostrat en el producte final. Cada escenari sonor podria haver sigut perfectament un pòdcast, però vàrem considerar que calia concentrar-ho i ajustar-ho a uns 45 minuts per evitar la desconnexió dels oients. És cert que, quant a la postproducció, un videopòdcast té una complexitat afegida, i que un producte exclusivament sonor ens hagués resultat més fàcil i amb més opcions de joc i edició.
Postproducció i difusió
Una vegada ja teníem els enregistraments fets, era moment per l’escolta, el minutatge i la selecció de fragments, tant per al pòdcast resultant com per a la planificació de la promoció a xarxes socials. La intervenció de l’equip de postproducció, la validació de la feina feta entre la direcció de Parenthesis i l’equip de Cultura de la UOC, així com preparar una careta d’entrada i sortida harmònica amb el contingut i la temàtica de l’obra –motiu pel qual es va convertir el color a blanc i negre per ajustar-s’hi així en ritme i coherència– van ser les darreres tasques a fer.
Captura de pantalla de l’esquema de treball del pòdcast d’‘Expulsió’
Font: elaboració pròpia
Per acabar, volem compartir que en la fase de publicació i difusió, la coordinació entre ambdues entitats (Sala Beckett i UOC) ha propiciat l’aparició a butlletins i la presència a xarxes socials, al web de la Beckett i al seu espai a mida, i al Tot Comunica dels ECIC, tot evitant fer spoilers abans de l’estrena.
Per saber-ne més:
UOC (2025). «Expulsió». Pòdcast sèrie Parenthesis [en línia]. Disponible a:
Imatge de portada:
Moment de l’enregistrament del videopòdcast amb Lalueza, Medina i Casares. Foto: Gemma Ustrell Ibarz.
Citació recomanada
OLLÉ, Candela. «Construcció d’un pòdcast teatral: el cas d’‘Expulsió’». COMeIN [en línia], març 2025, no. 152. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n152.2523
Candela OlléProfessora dels Estudis de la Informació i de la Comunicació UOC i cap de projecte de la xarxa Maredata
@CandelaOlle
