Número 152 (març de 2025)Alternatives a X que prefiguren un altre futur per a l’esfera pública
Marta Cambronero Garbajosa
Imatge de l'article de Marta Cambronero Garbajosa Alternatives a X que prefiguren un altre futur per a l’esfera pública

Amb l’increment «substancial» dels discursos d’odi a X (abans Twitter), milions de persones a tot el món han iniciat la cerca d’alternatives a aquest servei de microblogging. En aquest article es presenten dues d’elles, Mastodon i Bluesky, i s’assenyalen breument algunes de les seves diferències clau, que tenen a veure amb el protocol de comunicació (cosa que, al seu torn, influeix en el sistema de moderació de continguts) i amb el model de propietat.

Continua llegint... 

Número 152 (març de 2025)SUM: quan la lluita contra la desinformació la lidera la gent gran
Cristina Figueras Franquesa
Imatge de l'article de Cristina Figueras Franquesa SUM: quan la lluita contra la desinformació la lidera la gent gran

En plena era digital, la desinformació s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre temps. Les notícies falses es propaguen a una velocitat alarmant, afecten la percepció de la realitat i generen impactes socials i polítics significatius. Aquest fenomen erosiona la cohesió social i posa en perill la integritat informativa, ambdós elements essencials per al bon funcionament de la democràcia. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, la desinformació és una de les principals amenaces globals a curt termini.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Xènia Verdaguer La creativitat que trenca barreres polítiques i socials
Número 152 (març de 2025)La creativitat que trenca barreres polítiques i socials
Xènia Verdaguer

Què passaria si els homes cisgènere normatius tinguessin la menstruació? Excedències obligatòries a la feina per a tots ells? Més investigació mèdica sobre el tema? El que segurament passaria seria que els impostos sobre els productes d’higiene menstrual no existirien o no serien tan alts.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Selma Bernad Creativitat publicitària: la revolució de les emocions
Número 152 (març de 2025)Creativitat publicitària: la revolució de les emocions
Selma Bernad

Què és el que realment recordem d’un anunci? No són les característiques específiques d’un producte, ni el preu, ni tan sols el producte en si. El que roman en la nostra ment, el que cala en el nostre cor i deixa emprempta, és com ens fa sentir. Aquest és el poder revolucionari de la publicitat.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Yago Grela Joel Márquez: «La IA no és una amenaça per al nostre treball; pot ser una gran aliada» (i II)
Número 151 (febrer de 2025)Joel Márquez: «La IA no és una amenaça per al nostre treball; pot ser una gran aliada» (i II)
Yago Grela

Joel Márquez té una llarga experiència en l’àmbit de la comunicació estratègica gràcies a haver treballat a agències com Kardumen - Simpatia Digital, CDM World Agency o Hill + Knowlton Strategies, i per haver liderat la comunicació nacional de l’aerolínia Vueling. En l’actualitat és el director de l’oficina de Barcelona de l’agència LF Channel.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Joan Cuenca i Elisenda Estanyol La comunicació interna: un pilar estratègic per al lideratge empresarial
Número 151 (febrer de 2025)La comunicació interna: un pilar estratègic per al lideratge empresarial
Joan Cuenca, Elisenda Estanyol i Casals

S’acaba de presentar la segona edició de l’estudi «Prospectiva de la Comunicación Interna en España desde la visión de la dirección general». Aquesta recerca, impulsada per la Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), ofereix una mirada profunda sobre el paper de la comunicació interna en les organitzacions espanyoles.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Yago Grela Joel Márquez: «La IA no és una amenaça per al nostre treball; pot ser una gran aliada» (I)
Número 151 (febrer de 2025)Joel Márquez: «La IA no és una amenaça per al nostre treball; pot ser una gran aliada» (I)
Yago Grela

Joel Márquez té una llarga experiència en l’àmbit de la comunicació estratègica gràcies a haver treballat a agències com Kardumen - Simpatia Digital, CDM World Agency o Hill + Knowlton Strategies, i per haver liderat la comunicació nacional de l’aerolínia Vueling. En l’actualitat és el director de l’oficina de Barcelona de l’agència LF Channel.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Juan Linares-Lanzman, Justyna Stypińska i Andrea Rosales Edadisme generatiu: quan la IA generativa reforça els estereotips d’edat
Número 151 (febrer de 2025)Edadisme generatiu: quan la IA generativa reforça els estereotips d’edat
Juan Linares-Lanzman, Justyna Stypińska, Andrea Rosales

Les aplicacions d’intel·ligència artificial (IA) generativa van produir en un any 15 mil milions d’imatges, l’equivalent al nombre de fotografies realitzades en els 150 anys d’història d’aquesta professió. Aquí ens preguntem com la IA generativa representa, de manera hiperrealista, els humans a través de les imatges que genera.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Jordi Sánchez-Navarro Claude Barras: «Animar en ‘stop-motion’ és gairebé un acte xamànic»
Número 151 (febrer de 2025)Claude Barras: «Animar en ‘stop-motion’ és gairebé un acte xamànic»
Jordi Sánchez-Navarro

Claude Barras és una de les figures essencials de l’animació europea. Nascut a Sierre (Suïssa) el 19 de gener de 1973, va estudiar il·lustració a l’École Émile Cohl i antropologia a la Universitat Lumière, a Lió. El seu primer llargmetratge, La vida d’en Carbassó (Ma vie de Courgette, 2016), va ser aclamat per la crítica i el públic internacional, i va obtenir múltiples reconeixements, incloent-hi una nominació a l’Oscar. Ara presenta el seu segon llargmetratge: Salvatges.

Continua llegint... 

Imatge de l'article d'Ignasi Gozalo Salellas Barcelona, no et posis tan guapa
Número 151 (febrer de 2025)Barcelona, no et posis tan guapa
Ignasi Gozalo Salellas

En un article previ, arran de l’èxit del film El 47, repassàvem l’insuficient treball que ha fet el cinema per explicar la ciutat de Barcelona en les últimes dècades. Aquest dèficit s’entén, en part, per la funció que altres arts i tècniques visuals van assumir de la Transició ençà. És el cas del vídeo i la televisió, en les seves diferents expressions més o menys institucionalitzades, així com el de la fotografia en l’àmbit més artístic. Tot i això, va ser el disseny el que realment va explicar Barcelona.

Continua llegint... 

Números anteriors
Twitter @UOCinfocom
Twitter @UOCuniversitat