Amb l’increment «substancial» dels discursos d’odi a X (abans Twitter), milions de persones a tot el món han iniciat la cerca d’alternatives a aquest servei de microblogging. En aquest article es presenten dues d’elles, Mastodon i Bluesky, i s’assenyalen breument algunes de les seves diferències clau, que tenen a veure amb el protocol de comunicació (cosa que, al seu torn, influeix en el sistema de moderació de continguts) i amb el model de propietat.
En plena era digital, la desinformació s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre temps. Les notícies falses es propaguen a una velocitat alarmant, afecten la percepció de la realitat i generen impactes socials i polítics significatius. Aquest fenomen erosiona la cohesió social i posa en perill la integritat informativa, ambdós elements essencials per al bon funcionament de la democràcia. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, la desinformació és una de les principals amenaces globals a curt termini.
Què passaria si els homes cisgènere normatius tinguessin la menstruació? Excedències obligatòries a la feina per a tots ells? Més investigació mèdica sobre el tema? El que segurament passaria seria que els impostos sobre els productes d’higiene menstrual no existirien o no serien tan alts.
Què és el que realment recordem d’un anunci? No són les característiques específiques d’un producte, ni el preu, ni tan sols el producte en si. El que roman en la nostra ment, el que cala en el nostre cor i deixa emprempta, és com ens fa sentir. Aquest és el poder revolucionari de la publicitat.
Joel Márquez té una llarga experiència en l’àmbit de la comunicació estratègica gràcies a haver treballat a agències com Kardumen - Simpatia Digital, CDM World Agency o Hill + Knowlton Strategies, i per haver liderat la comunicació nacional de l’aerolínia Vueling. En l’actualitat és el director de l’oficina de Barcelona de l’agència LF Channel.
S’acaba de presentar la segona edició de l’estudi «Prospectiva de la Comunicación Interna en España desde la visión de la dirección general». Aquesta recerca, impulsada per la Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), ofereix una mirada profunda sobre el paper de la comunicació interna en les organitzacions espanyoles.
Joel Márquez té una llarga experiència en l’àmbit de la comunicació estratègica gràcies a haver treballat a agències com Kardumen - Simpatia Digital, CDM World Agency o Hill + Knowlton Strategies, i per haver liderat la comunicació nacional de l’aerolínia Vueling. En l’actualitat és el director de l’oficina de Barcelona de l’agència LF Channel.
Les aplicacions d’intel·ligència artificial (IA) generativa van produir en un any 15 mil milions d’imatges, l’equivalent al nombre de fotografies realitzades en els 150 anys d’història d’aquesta professió. Aquí ens preguntem com la IA generativa representa, de manera hiperrealista, els humans a través de les imatges que genera.
Claude Barras és una de les figures essencials de l’animació europea. Nascut a Sierre (Suïssa) el 19 de gener de 1973, va estudiar il·lustració a l’École Émile Cohl i antropologia a la Universitat Lumière, a Lió. El seu primer llargmetratge, La vida d’en Carbassó (Ma vie de Courgette, 2016), va ser aclamat per la crítica i el públic internacional, i va obtenir múltiples reconeixements, incloent-hi una nominació a l’Oscar. Ara presenta el seu segon llargmetratge: Salvatges.
En un article previ, arran de l’èxit del film El 47, repassàvem l’insuficient treball que ha fet el cinema per explicar la ciutat de Barcelona en les últimes dècades. Aquest dèficit s’entén, en part, per la funció que altres arts i tècniques visuals van assumir de la Transició ençà. És el cas del vídeo i la televisió, en les seves diferents expressions més o menys institucionalitzades, així com el de la fotografia en l’àmbit més artístic. Tot i això, va ser el disseny el que realment va explicar Barcelona.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca