Com es fabriquen, com es difonen i com es poden identificar les notícies falses són tres grans preguntes que tenen, en part, resposta a l’exposició Fake News. La fábrica de mentiras. Aquesta comença a l’antiga Roma i acaba amb les intel·ligències artificials (generatives) i deep fakes actuals. El punt d’inflexió es produeix amb la irrupció d’internet i de les xarxes socials, ja que des de llavors l’explosió desinformativa ha estat in crescendo.
Disinformation («false information spread in order to deceive people; deliberately misleading or biased information; manipulated narrative or facts; propaganda») i misinformation («wrong information, or the fact that people are misinformed») són conceptes que en llengua anglesa tenen mots diferents per designar matisos força importants d’intencionalitat, però en canvi en castellà o català, fem una única traducció, que és desinformació, i posem diferents voluntats en un mateix sac. Tot i que no són de la mateixa família lèxica, fake news i infoxicació són altres conceptes relacionats.
De desinformació política, de fake science, de propaganda en temps de guerra… se n’ha escrit força al COMeIN. Avui us proposo una passejada per Fake News. La fábrica de mentiras. L’exposició, comissariada pel periodista Mario Tascón, mort recentment, que es pot visitar a l’Espacio Fundación Telefónica de Madrid (amb la col·laboració de la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Universitat San Pablo-CEU i la Fundación Maldita.es), presenta un total de 120 peces de més de deu creadors, i estarà oberta al públic fins al 19 de novembre.
‘Fake News’: l’exposició
L’exposició, com la societat en la qual estem immersos, té moltes dades –provoca, de fet, un bombardeig de dades. Segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, «el 90 % de la població espanyola ha compartit notícies falses alguna vegada. La majoria diu que ho fa per diversió i perquè creu que no causa cap mal. Per contra, el 7 % ho fa per interès econòmic, polític o publicitari, i un 3,5 %, amb la intenció de perjudicar algú». A més, hem de ser conscients que la capacitat d’atenció ha baixat de 12 segons (any 2000) a 8,25 (any 2015) i es parla de 8 segons el 2023 (dades extretes de l’exposició).
Fake News. La fábrica de mentiras presenta diferents conceptes –alguns que considero claus– per poder identificar la desinformació i desxifrar la infoxicació (concepte que titllen de nou, però que ja té una dècada de recorregut, des que Alfons Cornella hi va reflexionar el 2013) amb una mirada més crítica. Amb aquesta premissa, hi ha el biaix cognitiu, concepte emprat el 1972 pels psicòlegs israelians Kahneman i Tversky que fa referència a «una interpretació sistemàtica errònia de la informació disponible que exerceix influència en la manera de processar els pensaments, emetre judicis i prendre decisions». També cal conèixer l’índex de versemblança, que té dos factors principals que afecten la versemblança que atorguem a una imatge, text, imatge, so o vídeo. Per una banda, la proximitat emocional a les creences del receptor i, per l’altra, si la informació impacta emocionalment i coincideix amb les idees és molt probable que es consideri veritable. La coincidència d’ambdós factors fa que les persones no tinguin dubtes. A més, a l’exposició es representa, de manera visual, l’escala de manipulació (deep fakes, fake news, desinformació, propaganda i descontextualització) i les etapes, o també escales, de com es fabriquen les notícies falses (convertir tots els temes en viscerals, polaritzar de manera positiva o negativa, amagar els fets, inventar problemes i aïllar en càmeres d’eco (definicions extretes de l’exposició).
Escala de manipulació
Font: fotografia de Candela Ollé
Com es fabriquen les notícies falses
Font: fotografia de Candela Ollé
Una vegada s’està impregnat de dades i conceptes, s’entra en una sala àmplia que et fa viatjar per la història de la humanitat, començant des de l’antiga Roma i acabant abans de l’arribada d’internet i de les xarxes socials, amb molts exemples i casos documentats de com es manipulava, creaven notícies falses i sensacionalistes al llarg dels segles.
Intel·ligència artificial i ‘fake news’
Per acabar, i també situat a la darrera sala de l’exposició, es parla de l’impacte de les intel·ligències generatives en la creació de deep fakes i també s’esmenta la importància d’una alfabetització mediàtica, tot i que s’hi passa de puntetes. Lamentablement, però, la pregunta de què podem fer per combatre-les –tot i que hi ha complexitat i dificultat amb la IA– té un pes petit comparativament amb la resta d’apartats de l’exposició. Tot i això, recollim els consells que es donen abans d’enviar una informació, des de comprovar el contingut, el mitjà de comunicació, l’autoria, les fonts i les imatges, i qüestionar-se i sumar-se a iniciatives de caçadors de desinformació. Abans de sortir de l’exposició, podeu trobar la llista dels aspectes que podem analitzar per identificar si es tracta d’una deep fake, i cal tenir bona vista. Fixar-se en el contorn del perfil; si el rostre és borrós; les voreres visibles del mateix rostre o figura; l’oclusió facial; la perspectiva errònia; l’efecte de parpelleig dels ulls; el desajust del color de la pell i, per acabar, senyals de desajustament a escala global.
Per saber-ne més:
CORNELLA, Alfons (2013). «Infoxicación» [en línia]. Disponible a: https://alfonscornella.com/2013/10/02/infoxicacion/
Podeu complementar la lectura d’aquest article amb la consulta de tota la informació disponible al lloc web de l’Espacio (nota de premsa, guies de lectura, activitats escolars i manual per combatre la desinformació): https://espacio.fundaciontelefonica.com/evento/fake-news-la-fabrica-de-mentiras/
Citació recomanada
OLLÉ, Candela. «Passegem entre la desinformació». COMeIN [en línia], novembre 2023, no. 137. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n137.2370
Candela OlléProfessora dels Estudis de la Informació i de la Comunicació UOC i cap de projecte de la xarxa Maredata
@CandelaOlle
