El poder d'una mirada crítica

Frances Haugen es va convertir en un personatge públic no només perquè va trobar la fortalesa per documentar la manca d’acció de Facebook contra la desinformació, i una estratègia per visibilitzar els problemes que l’empresa estava creant, sinó també perquè va defensar els seus arguments, per exemple, davant el Congrés dels Estats Units i el Parlament Europeu. A més, va escriure un llibre sobre el seu camí per convertir-se en una científica de dades amb sentit crític i, posteriorment, en una whistleblower: The power of one (2023).

En el llibre, Haugen explica com la seva educació li va permetre convertir-se en una científica de dades amb sentit crític, sense necessitat de fer referència a la seva infància jugant amb legos (un lloc comú en els discursos dels programadors). En canvi, parla de la seva educació «estil Montessori» (el nou lloc comú), en què els estudiants són els qui trien de manera lliure el que volen fer, tant en el parvulari, com en l’escola primària, la secundària, i fins i tot a la universitat. També parla del seu entrenament en lligues de debat i dels seus primers treballs en la indústria tecnològica perseguint hackers. Segons ella, l’estil Montessori s’adequa amb l’estil de treball de les grans empreses digitals, que treballen per projectes que neixen de les iniciatives dels treballadors entorn d’uns temes estratègics, i construint els equips de treball a partir de les afinitats personals.

Portada del llibre de Haugen

Font: Hachette Book Group

Whistleblowing és l’activitat d’una persona, sovint un empleat, que revela informació sobre una organització que considera il·legal, immoral, il·lícita, insegura o fraudulenta. La seguretat, la llibertat i el futur del denunciant poden estar en perill, però assumeixen la seva destinació pel bé de la societat. Algunes de les whistleblowers que han tingut un impacte gran en la indústria tecnològica són Meredith Whittaker, Tinmit Gebru i la mateixa Frances Haugen. Meredith Whittaker va fer front a represàlies per revelar l’assetjament sexual en Google. Tinmit Gebru va ser acomiadada de Google després d’alertar sobre els riscos de l’ús de large language models.

Haugen vs. Facebook

Frances Haugen va treballar com a gerent de producte i científica de dades a Google, Pinterest i Facebook abans de convertir-se en la whistleblower dels papers de Facebook el 2021. Per fer-ho, va recopilar proves sobre els grans desafiaments socials que Facebook estava creant i la seva falta d’acció sobre aquest tema. Amb els seus papers, va demostrar que l’empresa –que poc després de les seves denúncies va canviar el nom per Meta– sabia que el seu algorisme estava reforçant la desinformació, polaritzant el discurs polític, promovent la violència i el discurs d’odi, i afectant negativament la salut mental dels seus usuaris. Addicionalment, els equips que podien combatre aquests problemes eren insuficients i mal finançats. En canvi, els equips que contribuïen al manteniment o creixement del trànsit en Facebook (likes, comments, follows) tenien prioritat i els ingressos de la companyia continuaven creixent gràcies a aquest trànsit.

En el seu cas, Haugen va entrar a Facebook amb la promesa que contribuiria a regular l’impacte negatiu de les seves plataformes en la societat. I va decidir convertir-se en whistleblower davant la falta de compromís de l’empresa sobre aquest tema. Però ja havia pogut observar de primera mà com operava el sistema, i volia «dormir a la nit, lliure de la càrrega de portar (els) secrets» de Facebook. Volia «impulsar un canvi des del fons». Segons les seves pròpies paraules, volia que «el món s’apartés de la carrera mortal en què Facebook ens havia col·locat» (Haugen, 2023, pàg. 17).

Frances Haugen era, en resum, una treballadora desencantada. El seu objectiu era desemmascarar l’empresa amb què estava treballant, tot exposant-ne públicament els conflictes legals i morals. El seu desafiament principal era presentar una història creïble, amb proves sòlides sobre aquest tema i tenir protecció legal. Però no va estar sola en aquest procés. Jeff Horwittz, periodista de The Wall Street Journal, es va acostar inicialment a ella per preguntar-li sobre el paper de Facebook en les eleccions de 2020. Després de conèixer-lo una mica més, ella va comprendre que Jeff era la persona adequada per donar a conèixer les proves que estava recopilant contra Facebook. Abans de fer públics els papers, també va disposar d’un equip d’advocats que va protegir la seva integritat legal; als Estats Units, el govern incentiva el whistleblowing a través de lleis que protegeixen els whistleblowers de les possibles demandes de les empreses, sempre que el govern consideri que el whistleblower aporta proves suficients de l’impacte negatiu d’aquestes en la societat. Finalment, un equip de comunicadors també la va acompanyar en el procés, manejant la seva agenda pública i les seves comunicacions un cop es va fer visible el seu nom.

Atesa la seva posició privilegiada en la indústria tecnològica, la seva perspectiva crítica, i també la cooperació amb Jeff Horwittz i altres mitjans tant als Estats Units com en altres països, el seu projecte va tenir cert impacte mediàtic i en la societat. Encara que mai no se sabrà quin impacte ha tingut en els algorismes de Facebook, probablement només va tenir un impacte en les polítiques internes per impedir el flux d’informació interna de Facebook/Meta cap als mitjans de comunicació. En canvi, l’impacte mediàtic que han tingut els papers de Facebook ha contribuït a una consciència més gran de les diferents maneres com les xarxes socials impacten en el panorama, polític, social i fins i tot en la salut mental dels ciutadans.

Sovint es qüestiona i minimitza els whistleblowers. Se’ls acusa de fer-ho per l’interès de cridar l’atenció sobre si mateixos o perquè estan ressentits amb l’empresa. També se’ls acusa de filtrar documents falsos i, en general, es qüestiona la veracitat de la seva història. El valor afegit dels whistleblower radica en l’accés a documents privats que poden mostrar l’il·legal, immoral, il·lícit, insegur o fraudulent de l’empresa que es vol desemmascarar. Sovint, advoquen per la necessitat de més transparència per part de la indústria tecnològica, perquè la societat pugui examinar l’impacte social de les plataformes digitals. En el seu llibre The power of one, Frances Haugen narra la seva versió de la història. Una lectura molt recomanable per entendre com funcionen les xarxes socials, com impacten en la societat i què es pot fer per contrarestar el seu poder.

Per saber-ne més:

HAUGEN, Frances (2023). The power of one. Little, Brown and Company.