Mesurar la desconnexió: l’Índex català de bretxa digital

Tanmateix, no tothom hi participa en igualtat de condicions. A Catalunya, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, en col·laboració acadèmica amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el grup de recerca CNSC (Communication Networks & Social Change), hem impulsat el primer Índex català de bretxa digital, una eina pionera per mesurar i fer visibles les desigualtats en l’accés i l’ús de les tecnologies digitals.

Metodologia i mirada comarcal

Aquest índex no és només una fotografia de la situació actual a Catalunya. Es tracta d’una metodologia reproduïble i transferible, pensada perquè altres territoris puguin aplicar-la i perquè, amb el temps, serveixi per seguir l’evolució de la bretxa digital al país. L’objectiu és clar: aportar dades sòlides perquè tant les polítiques públiques com les accions socials així com les decisions dels agents privats disposin d’una avaluació rica i dinàmica, i siguin més efectives.

L’índex combina fonts públiques i privades, i analitza tres grans dimensions: la infraestructura disponible, els equipaments de què disposa la ciutadania i els usos que en fa. D’aquesta manera, no només s’avalua si hi ha xarxa (sigui fibra o dades mòbils), sinó també si les persones disposen d’ordinadors o dispositius mòbils per connectar-s’hi i, sobretot, si tenen les competències i la confiança per utilitzar-los en la vida quotidiana.

Infraestructura: la bretxa geogràfica

Pel que fa a la infraestructura, els resultats mostren contrastos evidents. Tot i que la cobertura mitjana del 5G arriba al 95 % de Catalunya, hi ha comarques clarament desafavorides. Mentre que el Barcelonès arriba pràcticament al 100 % de cobertura, a l’Alta Ribagorça no se supera el 20 %.

Altres comarques com ara el Pallars Sobirà, la Segarra o el Pla d’Urgell tampoc superen el 50 %. Aquestes dades posen en relleu com la digitalització no arriba amb la mateixa intensitat a tot el país. En particular, les zones rurals i de muntanya queden al marge d’una xarxa imprescindible per a la competitivitat i la cohesió territorial.

Equipaments: diferències als centres educatius

En matèria d’equipaments, les xifres són més equilibrades entre comarques, ja que la pràctica totalitat de les llars catalanes disposa de connexió de banda ampla (97,1 %) i de telèfons mòbils (99,4 %). Ara bé, quan s’analitzen els centres educatius, la situació és més desigual. El nombre d’ordinadors disponibles per alumne varia molt: mentre que al Ripollès n’hi ha 91 per cada cent estudiants, a l’Alta Ribagorça la xifra cau a 29, quan la mitjana de Catalunya és de 55.

Aquestes dades es corresponen a un moment en què encara no s’havia posat en discussió si les aules han de tenir menys presència digital. En aquest sentit, sembla necessari assumir que «més (ordinadors)» no sempre és «millor (educació)». Tot i això, el gran diferencial entre comarques és preocupant i les polítiques educatives ho han de tenir en compte.

Usos: la bretxa d’edat i la socioeconòmica

La tercera dimensió de l’índex, relacionada amb els usos, és la que mostra amb més claredat que la bretxa digital va molt més enllà del mer accés a internet. Les dades permeten estimar els nivells d’ús d’alguns serveis essencials, públics o privats.

D’una banda, la taxa d’ús de La Meva Salut, el portal de la sanitat pública de Catalunya, se situa en el 64 % de la població catalana major de 16 anys usuària dels serveis públics de salut. L’ús puja fins al 74 % en la cohort de 25 a 34 anys i baixa fins al 41 % en el grup de persones de 75 anys o més (75+). Les funcionalitats més sofisticades mostren un diferencial encara més acusat. En concret, l’eConsulta, servei de La Meva Salut que permet contactar amb professionals sanitaris del sistema públic en línia, té una taxa mitjana d’ús del 20 % que cau a pràcticament la meitat en el grup 75+ (11 %).

De l’altra banda, la banca electrònica reflecteix la mateixa escletxa generacional. En concret, el 84 % de la clientela habitual empra el canal digital amb la seva entitat. Pràcticament tota la clientela fins als 44 anys empra aquest canal (almenys el 95 % entre els 16 i els 44 anys), mentre que la taxa cau fins al 72 % en el grup 65-74 i fins al 46 % entre la clientela 75+. Atesos els canvis del sistema bancari, on clarament el sector ha optat per la no presencialitat, les diferències en els usos també es poden considerar un reflex de possible exclusió bancària.

Factors clau: edat, gènere i territori

L’edat és, de fet, el factor més determinant. A partir dels 65 anys, l’ús de serveis digitals comença a davallar de manera clara, i a partir dels 75 la caiguda és abrupta. Això indica que la bretxa no es resol només amb infraestructures o dispositius: també cal un disseny adequat dels entorns i serveis digitals, formació específica i inclusiva, acompanyament i confiança. El gènere, en canvi, no mostra grans diferències en l’ús general d’Internet. El territori, per la seva banda, continua sent una variable clau: les zones rurals acumulen desavantatges en tots els àmbits, des de la cobertura fins a la disponibilitat d’equipaments o l’ús dels serveis.

Els resultats ofereixen una lectura clara. D’una banda, la digitalització no és una realitat homogènia i, de l’altra, la bretxa digital està associada a altres fonts de desigualtat social ben conegudes de manera que, més que parlar de desigualtat digital, és més precís parlar de desigualtat sociodigital. No n’hi ha prou amb desplegar xarxes 5G o garantir que cada llar tingui un mòbil. Cal assegurar que tothom pugui utilitzar les eines digitals per exercir drets tan bàsics com ara accedir al sistema sanitari, comunicar-se amb l’administració o gestionar la seva economia personal. I, en tot cas, cal que hi hagi una alternativa no digital.

Vers una digitalització inclusiva

L’Índex català de bretxa digital vol ser una eina de transformació. És un instrument innovador, ja que aporta un nivell de detall que fins ara no estava disponible. Permet identificar col·lectius i comarques on caldria intervenir amb més urgència i ofereix als responsables polítics i socials una base sòlida per dissenyar mesures concretes. L’instrument té molt potencial. Si el projecte té continuïtat i es constitueix l’observatori de la bretxa digital de Catalunya, també servirà per fer seguiment en el temps i avaluar les polítiques que es despleguen. En tot cas, i per sobre de tot, l’índex ajuda a entendre, i a explicar, que la digitalització és una qüestió de justícia social.

Nota disclaimer:

Aquest text s’ha preparat amb el suport d’eines d’IA generativa. Les opinions i les possibles errades són responsabilitat de l’autora.

Per saber-ne més:

Informe de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya: https://www.tercersector.cat/sites/default/files/2025-07/t3s_2025-07_informe_index_de_bretxa_digital.pdf

Nota de premsa de la Taula del 3r Sector: https://www.tercersector.cat/sites/default/files/2025-07/2025-07-03_ndp_la_taula_del_tercer_sector_social_i_la_uoc_desenvolupen_el_primer_index_catala_de_bretxa_digital_vdef.pdf

Nota de premsa de la UOC: https://www.uoc.edu/ca/news/2025/creat-index-catala-contra-la-bretxa-digital

Imatge de Portada:

Foto de Pexels/Pixabay.

Citació recomanada

FERNÁNDEZ-ARDÈVOL, Mireia. «Mesurar la desconnexió: l’Índex català de bretxa digital». COMeIN [en línia], octubre 2025, no. 158. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n158.2567