El rol disruptiu i transformatiu de la intel·ligència artificial (IA) és un dels temes d’actualitat per excel·lència, com queda clar amb els nombrosos i interessantíssims articles sobre el tema apareguts a COMeIN. Els imaginaris de la intel·ligència artificial ens acompanyen des de fa molt temps en la literatura, el cinema, la televisió, els còmics o els videojocs, però quan entren en la nostra vida quotidiana… la cosa canvia. En aquest article, m’acosto a la quotidianitat de la IA en un camp que m’apassiona, la música.
M’he sorprès a mi mateix en recordar que ja havia escrit a COMeIN sobre intel·ligència artificial en la ficció, a propòsit de les sèries Westworld i Humans fa ja uns quants anys. Avui, però, provaré d’interioritzar la IA quotidiana amb alguns dels fenòmens i debats que he anat trobant en l’àmbit de la música i que tenen molts punts de contacte amb altres dels quals parlaré, espero, en un altre article centrat en el món del cinema.
La hipotètica novetat d’una tecnologia, en si mateixa, per més que es presenti a so de bombo i platerets, sol ser més hype que una altra cosa. Però en el moment en què genera noves pràctiques socials i culturals i es fa tangible és quan sorgeix aquesta estranya contradicció que ens situa entre el pànic social i la fascinació que concedim a la novetat. La música no és una excepció: tot i que s’ha parlat durant molt de temps d’artistes virtuals (recordeu Hatsune Miku?) o d’hologrames sobre un escenari (com els ABBAtars), és ara quan arriba l’hora del botó del pànic, mentre que, alhora, els fans embogeixen. Veurem alguns fenòmens que es couen en l’escena musical.
«Ens vam cansar d’esperar la reunió»
«Ens vam cansar d’esperar la reunió» és el que afirma Bobby Geraghty, un músic britànic de 32 anys que va compondre i va interpretar juntament amb Chris Woodgates una col·lecció de cançons a l’estil d’Oasis a les quals van incorporar un model de la veu de Liam Gallagher fet amb intel·ligència artificial. El resultat, titulat, txa txan… AIsis és espectacular, fins al punt que Liam ha hagut de reconèixer que «La meva veu sona Mega»... The lost tapes, com es diu aquest àlbum (o AIlbum?), només utilitza IA per generar la veu de Gallagher, però apunta una de les grans qüestions: crear nous temes «a l’estil de» amb una veu aviat indistingible de l’original amb sistemes d’aprenentatge mitjançant sintetitzadors de veu basats en xarxes neuronals (això m’ho ha xivat el Xat GPT, que d’això, en sap).
‘The lost tapes’
Font: AIsis
‘¡Great Balls!’
En els primers temps de la IA musical, la diversió es trobava en les lletres fetes amb IA, en particular, sistemes de llenguatge natural que et generaven lletres que, d’una manera tosca en aquell moment, però d’allò més divertida (parlem de fa una eternitat, del 2020!), suggerien els motius més tòpics recognoscibles de l’artista. En aquesta era llunyana, va aconseguir titulars el tema compost «a l’estil AC/DC» a partir d’una d’aquestes lletres generades per IA, tot i que la cançó sigui composta i interpretada per músics reals. Els fabulosos… sí, AI/DC, amb el seu ja clàssic «Great Balls». Un experiment més sofisticat en aquesta línia el va dur a terme la banda Everything Everything amb el seu àlbum del 2022 Raw Data Feel, en el qual van alimentar amb conceptes i idees una IA que generava les lletres. En general, ens trobem en aquest cas amb una aplicació molt evident de la IA en la música, que és contribuir en alguna part del procés creatiu habitual en la creació musical.
‘Raw Data Feel’
Font: Everything Everything
AvatAIrs
La idea de banda virtual no és una cosa nova, però les tecnologies digitals ho han portat a un altre nivell amb fenòmens com Hatsune Miku. Per això, no pot sorprendre que la producció musical amb IA tingui el seu impacte en el pop japonès o coreà, com en el cas de Mave, un grup virtual femení creat per, és clar, Metaverse Entertainment i que formen «membres hiperrealistes generats per IA per mitjà de machine learning, deep fake i tecnologia de creació avançada en 3D». Doncs, això.
Grup Mave
Font: Metaverse Entertainment
‘Thriller’, de Freddie Mercury
No és estrany que veus d’artistes desapareguts com Kurt Cobain (una de les presències més recurrents en projectes de música amb IA), Freddie Mercury o Michael Jackson es trobin en el centre de l’enfervorida tendència de les AI covers, que ho peten a TikTok i YouTube. De la mateixa manera que, en general, altres versions en les quals es modela la veu d’un artista sobre el tema d’un altre, la qual cosa excita comparacions de com d’aconseguida és la veu sobre «qui fa millor Controlla, si la veu original de Drake o la IA d’Ariana Grande». Encara que inevitablement això genera polèmica entre els fans, aquest tipus de versions també permet complir el somni de reunir, en forma de mashup, la música i la veu d’artistes diferents, però igualment estimats (que Kurt Cobain canti en el tema «Celebrity Skin» de la banda Hole, de la seva esposa Courtney Love, no és una versió qualsevol).
Després d’escoltar diverses AI Covers, un exercici sens dubte fascinant, em sorgeix una de les limitacions actuals que trobo a aquests processos. Per més que la veu se sintetitzi gairebé a la perfecció, en haver de seguir els patrons marcats per l’artista original, el resultat se sol acostar massa a la personalitat d’aquest, amb la qual cosa es perd frescor (això succeeix, per exemple, en la versió de «Thriller» a l’estil de Freddie Mercury). I es perd, de fet, la raó de ser de les versions, la reinvenció abans que la imitació. Aquesta és una diferència important en relació amb AIsis: en aquell cas, el model de la veu de Gallagher es va generar fent que el sistema aprengués per mitjà de fragments a cappella, però la interpretació es va adaptar a la veu de Geraghty, qui s’encarrega de donar-li el to adequat, el que facilita una simbiosi gairebé perfecta.
‘AI Covers’ com el de Michael Jackson
Font: TikTok
Això sí, en qualsevol cas, hi ha un problema en les versions o recreacions, que no és precisament tecnològic: es basen a recombinar elements, però el resultat ha de sonar recognoscible per tenir impacte, amb la qual cosa es crea un cercle tancat al voltant de codis ja existents, tal com succeeix en altres arts. La IA té molta més potencialitat en integrar-se creativament en el procés, i estic segur que en veurem mostres sorprenents molt aviat. I per a molts fans, les AI Covers són una manera de contrarestar una part dels discursos alarmistes sobre la IA en contextualitzar-la en la seva vida quotidiana.
La resposta dels músics
Si Liam Gallagher reaccionava amb certa sorpresa, altres artistes com Nick Cave són menys favorables, i consideren les cançons IA a l’estil Nick Cave com «una merda» i «una burla a allò que és ésser humà». En un sentit oposat, l’artista Grimes s’ofereix al fet que la gent utilitzi la seva veu per a IA i que comparteixin royalties al cinquanta per cent, com a idea per alliberar la veu com a recurs cultural i qüestionar el rol opressiu del copyright musical i el concepte d’obra derivada. Perquè, fins a quin punt ha d’arribar el copyright d’una veu, que és l’element més recognoscible d’un tema musical de qualsevol estil? I és que, al final, més enllà de la fascinació, el joc, la mitomania o l’experimentació creativa, el principal motiu d’alarma se centra en el potencial comercial d’aquesta mena de recreacions.
Grimes, la intèrpret que cedeix la seva veu
Font: WIREIMAGE
Per mitjà d’aquestes o d’altres pràctiques que uneixin música i IA en el futur pròxim, només pitjaré el botó del pànic quan, com succeïa al protagonista del film Her, les IA deixin de centrar-se en nosaltres. Que ja no facin la música que volem, sinó que creïn sons que ens semblin inaudibles, per al seu propi plaer i el de les seves xarxes neuronals. Mentrestant, a gaudir-ho.
Per saber-ne mAIs:
L’àlbum perdut d’Oasis:
HATFIELD, Amanda (2023, abril). «Liam Gallagher responds to AI-generated Oasis album: “I sound mega”». Brooklyn Vegan [en línia]. Disponible a: https://www.brooklynvegan.com/liam-gallagher-responds-to-ai-generated-oasis-album-i-sound-mega/
PELLEY, Rich (2023, abril). «‘We got bored waiting for Oasis to re-form’: AIsis, the band fronted by an AI Liam Gallagher».The Guardian[en línia]. Disponible a: https://www.theguardian.com/music/2023/apr/18/oasis-aisis-band-fronted-by-an-ai-liam-gallagher?utm_source=pocket_reader
Els pros i contres de les versions AI «a l’estil de»:
BRANNIGAN, Paul (2023, maig). «AI Lana Del Rey covering Nine Inch Nails’ Hurt in the style of Johnny Cash is both exquisitely beautiful and slightly creepy» Louder [en línia]. Disponible a: https://www.loudersound.com/news/ai-lana-del-rey-nine-inch-nails-hurt?utm_source=pocket_reader
GERAGHTY, Holie (2023, maig). «Fans react to AI creation of Kurt Cobain singing Hole’s ‘Celebrity Skin’». NME [en línia]. Disponible a: https://www.nme.com/news/music/fans-react-to-ai-creation-of-kurt-cobain-singing-holes-celebrity-skin-3438289
ORMONDE, Ismene (2023, maig). «Harry, sing Lana Del Rey! How AI is making pop fans’ fantasies come true» The Guardian [en línia]. Disponible a: https://www.theguardian.com/music/2023/may/04/harry-sing-lana-del-rey-how-ai-is-making-pop-fans-fantasies-come-true?utm_source=pocket_reader
Cançons AI i copyright:
BREIHAN, Tom (2023, abril). «Grimes Endorses AI Songs And “Killing Copyright”». Stereogum [en línia]. Disponible a: https://www.stereogum.com/2221380/grimes-endorses-ai-songs-and-killing-copyright/news/?utm_source=pocket_reader
Banda SonorAI
AIsis - The Lost Tapes, vol. 1 (veu de Liam Gallagher amb IA): https://youtu.be/whb21dr2hlc
Kurt Cobain (IA) interpretant «Celebrity Skin» de Hole: https://youtu.be/d2gvf5_imk0
GrimesAI - «Ether» (cançó original amb veu de Grimes en AI): https://youtu.be/6ryqo09-7va
Freddie Mercury (IA) - «Thriller», de Michael Jackson: https://youtu.be/nq_abb4ahzy
Lana del Rey (IA) - «Hurt», de Nine Inch Nails a l’estil Johnny Cash: https://youtu.be/gvlx3ap50uq
Ariana Grande (IA) - «Controlla», de Drake: https://www.youtube.com/watch?v=5oac7m0u688
AI/DC - «Great Balls» (cançó original, lletra feta amb IA): https://youtu.be/vpevsdn84hc
Everything Everything - «Bad Friday» (cançó original, lletra assistida amb IA): https://www.youtube.com/watch?v=k6avvikfywa&t=17s
Citació recomanada
ROIG, Antoni. «OK, xarxa neuronal: intel·ligència artificial i música pop». COMeIN [en línia], maig 2023, no. 132. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n132.2334
