Els mesos d’estiu porten les vacances i, consegüentment, la proliferació de viatges i turisme en general. Per gràcia dels algoritmes que governen les xarxes socials i les seves cambres de ressonància, durant les darreres setmanes he rebut una sèrie d’anuncis i suggeriments de comptes a seguir que mostren dues cares de l’habitatge turístic i les seves manifestacions en forma comunicativa.
No cal que digui que els pisos turístics em preocupen i m’afecten personalment en el dia a dia. Els seus efectes estan sent devastadores per motius que no entraré a detallar (per això estan les persones especialistes en habitatge i economia) i és per això que les dues cares que plantejo no mostren un punt de vista equidistant (positiu-negatiu) per la meva banda, sinó la descripció de com dues forces s’estan movent des de dos llocs totalment contraris: d’una banda, els grups veïnals de diferents ciutats de l’Estat s’estan mobilitzant en contra de l’impacte del turisme massiu, inflat en part pels habitatges turístics. D’altra banda, el mercat està a punt de traspassar la darrera frontera en els habitatges turístics: l’intercanvi de cases amb preus fixats per habitació.
Els grups que es mobilitzen en contra dels habitatges turístics han aparegut a les xarxes, especialment a Instagram mitjançant perfils que recullen i difonen notícies vinculades al tema, atrauen i acullen persones interessades i afectades. Alguns d’aquests perfils que fomenten la discussió entre veïns i veïnes de les diferents ciutats afectades són: @lamataobras, @turismoinsostenible, @albayzin_habitable, @alicantedondevas (i altres que he seguit per suggeriment de la mateixa plataforma). De forma generalitzada, i sovint amb humor, reflecteixen les problemàtiques mediambientals, de convivència i sobretot les relacionades amb el seu impacte en el preu de l’habitatge, especialment el lloguer.
Pel que fa al mercat dels pisos turístics, han aparegut empreses que, sense cap mena de complex, fan negoci amb l’intercanvi d’habitatges orientats al turisme. Inicialment i fins fa relativament poc temps, les persones que viatjaven d’aquesta manera, ho feien de manera autònoma. Després, a través d’alguna plataforma amb subscripció, però sense tarifes. La novetat actualment és que algunes d’aquestes plataformes, com livekindred, fan publicitat obertament posant un preu a l’estada, que es destina, en principi, a despeses de neteja i gestió. Als seus anuncis, aquesta i altres plataformes es presenten com una alternativa a airbnb, oferint-se com una competència més barata.
Cases particulars: l’última frontera
Seria, per tant, la darrera frontera a traspassar pel foment del turisme, i una manera d’hipertrofiar més les destinacions. Una vegada ja completades les places hoteleres i els apartaments turístics, només resten ja les cases dels ciutadans, intercanviades per una quantitat. Res a veure amb una manera alternativa de viatjar.
L’algoritme ens envia suggeriments i informacions, que de manera aparentment contradictòria, dibuixen una situació de la qual s’han fet ressò recentment els mitjans i que afecta, a escala global, a una bona part de les ciutats grans, mitjanes i destins turístics en general, especialment després de la pandèmia de la COVID-19. Tots ens movem (alguns més que altres, és clar) i també rebem/reben les visites i els impactes. Segurament, una recerca a fons faria aparèixer més iniciatives que són simptomàtiques d’una crisi profunda que està començant a mostrar-se a comunicativament.
De la mateixa manera que el 15M va ser un moviment que va estar recolzat per les xarxes socials, potser estem als inicis d’un altre moviment que està començant a marcar alguns límits i mostrant un malestar creixent en la població enfront dels impactes sobre l’habitatge i la convivència veïnal. Veurem si continua creixent en els mesos vinents i quines mesures se’n prenen al respecte.
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. «Xarxes socials, turismofòbia i habitatge». COMeIN [en línia], setembre 2024, no. 146. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n146.2460
