El passat estiu el concepte de tradwife va inundar les xarxes socials espanyoles després de la viralització d’algunes de les publicacions a TikTok de la creadora de continguts Roro Bueno en les quals apareixia cuinant per a la seva parella. Fins aquí, tot pot sonar inofensiu i banal, si no fos perquè aquests continguts s’emmarquen en un fenomen molt més ampli i global de dones que enalteixen els rols de gènere tradicionals, aquells relacionats amb les tasques de cures i el treball reproductiu, reivindicant el retorn de les dones a l’esfera domèstica, mentre que els homes s’enalteixen com els proveïdors econòmics.
Mestressa de casa i mascle proveïdor; divisió sexual del treball «específica del capitalisme» (Federici, 2004); separació entre espai públic i privat; identitat relacional (filla de, mare de, parella de…) versus «fantasia de la individualitat», com tan bé defineix Almudena Hernando. Res nou sota el sol; ans al contrari, les tradwives (abreviatura de traditional wives, ‘esposes tradicionals’) constitueixen un moviment reaccionari que ha anat guanyant popularitat en els últims anys, especialment a través de la seva projecció en xarxes socials com Instagram, YouTube o TikTok, on aquestes influencers comparteixen contingut que idealitza l’estil de vida de la dècada de 1950, com una sort d’actualització 2.0 entre la Betty Draper de les primeres temporades de Mad Men i els programes de Martha Stewart.
Així, les tradwives utilitzen diferents plataformes per a difondre una visió del matrimoni, de la feminitat i de la família nuclear heteronormativa que ja crèiem, si no abolida –a propòsit d’això, passin i llegeixin a Sophie Lewis (2023)–, almenys sí que posada en crisi i esquerdada. Però res més lluny de la realitat. Perquè, encara que a una part de la societat ens generi rebuig i ens sembli que el seu discurs fa olor de naftalina i desempolsa els manuals de la Secció Femenina de Pilar Primo de Rivera, la veritat és que aquella màxima que «la missió de la dona és servir» que recollien els llibres de Formació Político-Social de Batxillerat del règim franquista ha trobat ressonància, patrocini i aprovació en l’ecosistema digital.
Igual que en aquells textos falangistes apuntalats per segles de pensament misogin –recordem el mític text L’educació de Sofia de Rousseau, sense anar més lluny–, els vídeos de les tradwives mostren imatges de llars lluents, receptes casolanes i consells sobre com ser una bona esposa i mare, exhortant a les seguidores a trobar satisfacció i realització a servir a les seves parelles i en la cura de la llar. Segons sembla, lluny queda aquella famosa frase de la teòrica feminista estatunidenca Betty Friedan quan afirmava que «cap dona té un orgasme abrillantant el sòl de la cuina», ja que personatges com Alena Kate Pettitt o Estee Williams aglutinen milions de seguidores i d’impactes a xarxes.
L’origen de les ‘tradwives’
Però les tradwives no han sorgit del no-res. Tot moviment té les seves arrels i aquest troba el seu ancoratge en moviments antifeministes anteriors, com el liderat per Phyllis Schlafly en la dècada de 1970 als Estats Units –meravellosament interpretada per la Cate Blanchett en la minisèrie de televisió Mrs. America–. Schlafly va ser la figura destacada de l’oposició a l’Esmena d’Igualtat de Drets (Equal Rights Amendment, ERA), argüint que l’ERA faria desaparèixer les proteccions especials per a les dones i enderrocaria l’estructura familiar tradicional.
Igual que les tradwives, Schlafly promovia la idea que les dones havien de trobar la seva realització personal encarnant el rol de maremuller i àngel de la llar i defensava que les dones no necessitaven igualtat de drets, ja que estaven «emparades» i «protegides» dins l’estructura familiar patriarcal.
Però el cas de Phyllis Schlafly tampoc és anecdòtic als Estats Units. A principis dels 2000, la que fos governadora d’Alaska i candidata a la vicepresidència pel Partit Republicà, Sarah Palin, es va convertir en la figura més destacada del moviment conservador Tea Party i en digna hereva de Schlafy, creant dins d’ell el subgrup de les Mama Grizzlies. Palin va usar aquesta metàfora en 2010, comparant a aquestes dones amb les ósses grizzly, conegudes per la seva ferocitat a l’hora de protegir a les seves cries, per a referir-se a les candidates conservadores del Tea Party, que explicaven la seva participació política des de la defensa dels valors tradicionals i la protecció de les seves famílies i comunitats enfront del que percebien com a amenaces del govern de Barack Obama i les seves polítiques. Així, dins l’agenda de les Mama Grizzlies es trobaven qüestions com el lliure mercat, la disminució de les estructures governamentals, les reduccions tributàries o la legislació antiavortista.
Espansió digital de les ‘tradwives’
Com veiem, les tradwives han tingut predecessores de gran pes en l’esfera pública, especialment als Estats Units i al Regne Unit, però la globalització digital ha permès expandir i amplificar la seva influència i impacte a altres regions del món. El ressorgiment de la ultradreta global ha servit a més de paraigua perquè aquestes visions retrògrades i idealitzades de l’estructura social patriarcal tradicional comencin a tenir calat en països com França, Alemanya, Polònia, Hongria, el Brasil, Mèxic, el Japó o Corea del Sud.
Però després d’un suposadament innocu retorn exclusiu a les cures basat en una «elecció lliure» el que trobem en els continguts virtuals de les tradwives són discursos d’odi que justifiquen el sotmetiment de les dones als homes, vídeos supremacistes i antiinmigració cridant a la reproducció ària (com en el cas de Ayla Stewart), fonamentalisme religiós, negacionisme davant la violència masclista o arengues contra els drets de la comunitat LGTBIQ+.
La paradoxa d’aquests moviments de dones, des de Schlafly a les influencers de l’antifeminisme contemporani, radica precisament en la seva projecció pública, ja que, per a reivindicar la regressió a un passat heteropatriarcal sense embuts, ostenten una llibertat d’expressió i moviment que el feminisme els ha proporcionat.
Si la seva veu s’escolta amb semblant altaveu a les xarxes socials és perquè abans el feminisme va aconseguir que les dones poguéssim parlar en públic i també cobrar per això, perquè no hem d’oblidar que, darrere de les tradwives més famoses, hi ha un lucratiu negoci amb marques i patrocinadors que sostenen el seu relat de pastissos i bolquers 24/7, i que mentre facturen i creen contingut per al seu consum voraç, externalitzen les cures, molt probablement en altres dones –migrades i racialitzades– contra les quals llancen les seves proclames vestides com la Doris Day i ressuscitant aquell infame anunci del robot de cuina Kenwood Xef l’eslògan de la qual resava: «El Xef ho fa tot, però cuinar és allò per al que estan fetes les esposes».
Per saber-ne més:
FEDERICI, Silvia (2004). Caliban and the Witch: Women, the Body and Primitive Accumulation. Nova York: Autonomedia.
FEDERICI, Silvia (2010). Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación primitiva. Madrid: Traficantes de Sueños.
LEWIS, Sophie (2023). Abolir la familia. Un manifiesto por los cuidados y la liberación. Madrid: Traficantes de Sueños.
Citació recomanada
HERRERA SÁNCHEZ, Sonia. «De ‘Mrs. America’ a la polèmica de les ‘tradwives’: l’antifeminisme com a basa de la ultradreta a xarxes socials». COMeIN [en línia], setembre 2024, no. 146. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n146.2459
