Durant la primera setmana de març, vam tenir la sort de poder compartir temps i idees amb dues grans figures expertes en moviments socials i activisme digital: els professors Emiliano Treré (Universitat of Cardiff) i Guiomar Rovira (Universitat de Girona). Van acceptar el repte de mantenir una conversa, que resultaria apassionant, sobre justícia de dades, activisme en l’era de les dades, algorismes i la importància de les petites accions per al canvi social, fins i tot davant causes aparentment perdudes. Aquest és un petit avançament que espero que serveixi a tall d’immersió en una qüestió fonamental en els complexos temps que vivim.
Guiomar Rovira i Emiliano Treré van coincidir, fa uns quants anys, fent treball de camp a Mèxic, estudiant formes d’activisme vinculades amb les revoltes de Chiapas o el moviment zapatista. En l’actualitat, el professor Treré impulsa la seva activitat investigadora des del Data Justice Lab, al voltant de conceptes com justícia de dades, algorismes de resistència, societat datificada o agència de dades. Per la seva banda, la professora Rovira té una extensa trajectòria en l’estudi de moviments socials i xarxes activistes transnacionals, amb una profunda mirada inspirada en la quarta onada dels feminismes.
Aquesta afinitat, el coneixement mutu de les seves trajectòries i amistat es va traduir en complicitat en la conversa que vam mantenir al plató del Hub R&I de la UOC. Aprofitant la visita del professor Treré a la UOC, on va impartir també un seminari sobre justícia de dades (i en el qual presentava el seu recent llibre Data Justice), els vam convidar a abordar els grans reptes dels moviments socials i l’activisme en l’actualitat. Fins i tot aquestes formes d’activisme que no es presenten com a tals.
‘Data Justice’
Font: Sage
Conversa amb Emiliano Treré i Guiomar Rovira
Vam començar la nostra conversa al voltant de la noció de justícia de dades. Per a Treré, l’origen del terme el trobem en un canvi d’enfocament: passar d’entendre les dades com una cosa relacionada amb allò privat, individual, a entendre-les en el marc de la vida social. La justícia de dades es pot considerar així un diàleg entre la lluita per la justícia social en un sentit ampli i una constatació: vivim en una societat en la qual no només l’accés a serveis, sinó pràcticament totes les nostres interaccions socials passen pel processament i l’extracció de valor de dades o els algorismes. Evidència que vivim en una societat datificada. Es pot considerar la justícia de dades com una evolució de diferents formes d’activisme –amb les quals coexisteix–, només que centrada en les implicacions d’explotació o de desigualtat en aquest context en el qual estem immersos.
Guiomar Rovira i Emiliano Treré conversant al plató del Hub R&I de la UOC, moderats per Antoni Roig (centre)
Foto: Mireia Fernández-Ardèvol
En aquest punt, la professora Rovira apunta precisament les desigualtats al voltant d’aquesta «datificació del món». Sobre com s’imposa una mirada totalitzadora sobre les transformacions tecnològiques, al voltant d’un imaginari «tecnoutòpic» d’inspiració comercial i alimentada per la fascinació per «allò nou». Una cosa semblant al que va succeir al voltant de conceptes com el de Societat de la Informació els anys noranta i dos mil. Rovira parla de l’apropiació tecnològica pel poder, davant la qual l’activisme, en termes simples, però eloqüents, «fa el que pot amb el que té a mà». I ara mateix, això implica màquines, comunicació digital, xarxes socials i tecnologies. En una societat datificada, assenyala Rovira, les qui estan excloses, les qui perden agència en aquestes relacions de poder en les quals les dades són fonamentals, som en el fons totes nosaltres, no només els col·lectius més explícitament desconnectats. Perquè aquest model mundial estableix relacions més desiguals de poder. I per això és fàcil caure en el pessimisme. Al cap i a la fi, davant un poder «datificat, datificador, omnipresent, omnipotent, mogut per l’única lògica del profit econòmic, fins a quin punt podem fer alguna cosa sense caure en perspectives apocalíptiques?».
Per a Rovira, aquesta és la clau de l’aproximació de Treré en llibres com Data Justice o projectes com Datafied Society. Treballs que trenquen, sense caure en la ingenuïtat, aquesta visió pessimista de falta d’agència i de fatalitat. Malgrat l’enorme grandària de l’enemic que es combat, continuen vigents les accions tàctiques, el Do It Yourself com a capacitat d’apropiar-se dels recursos proposats des del poder i inventar accions significatives. Buscar en definitiva les fallades del sistema o l’exploit (l’aprofitament). En definitiva, l’ètica hacker posada en acció en un món de dades.
Treré coincideix amb Rovira per cridar a no deixar fascinar-se per allò nou, més enllà d’un mínim entusiasme propi dels éssers humans. L’atracció acrítica per allò nou ofusca els processos de dominació i d’explotació que amaguen. L’activisme de dades no només se centra en la dada en si mateix, sinó en la narrativa que imposen. En són un exemple les formes de representació hegemòniques per mitjà de l’estadística, els mapes, les visualitzacions o les recomanacions esbiaixades que ofereixen els algorismes. Hi ha, per tant, formes d’activisme associades amb totes aquestes formes de representació, amb un objectiu comú: cridar l’atenció sobre les dinàmiques de poder darrere d’aquestes i, alhora, oferir alternatives. Seguint la idea llançada per Rovira, Treré recorda el títol del llibre col·lectiu en el qual participava Henry Jenkins, By any media necessary (Per qualsevol media necessari). De nou, sorgeix la idea que quan tens pocs recursos fas servir tot el que pots en aquest moment. Treré destaca com Rovira va abordar aquest tema en un important article (Rovira, 2019) sobre l’ús de tecnologies dissenyades per a la dominació, però utilitzades per a l’alliberament. De nou, la importància de les tàctiques.
‘Activismo en red y multitudes conectadas’
Font: Icaria Editorial
I això ens porta a una pregunta tan rellevant com difícil de respondre: val la pena aconseguir petites coses, encara que no estiguem aconseguint canviar el sistema? Per a Treré, és important tenir una mirada històrica sobre les transformacions socials en contextos específics al llarg del temps, una de les especialitats de la feina de Rovira. I en aquest sentit, per a tots dos, la resposta final és un «sí», encara que amb una mirada realista i sense oblidar la dimensió d’un sistema amb una enorme capacitat per absorbir, transformar i apropiar-se per a les seves finalitats de cada assoliment de l’activisme social.
Pròximament, publicarem en format íntegre el diàleg entre totes dues figures acadèmiques.
Per saber-ne més:
DENCIK, Lina; HINTZ, Arne; REDDEN, Joanna; TRERÉ, Emiliano (2022). Data justice. SAGE. DOI: https://doi.org/10.4135/9781529770131
HINTZ, Arne; DENCIK, Lina; REDDEN, Joanna; TRERÉ, Emiliano, BRAND, Jess; WARNE, Harry (2022). Civic Participation in the Datafied Society: Towards Democratic Auditing? Report of the Datafied Society Project. Data Justice Lab [en línia]. Disponible a: https://datajusticelab.org/wp-content/uploads/2022/08/civicparticipation_datajusticelab_report2022.pdf
ROVIRA, Guiomar; GRAS, Jordi Morales (2023). «Idus de marzo en México. La acción directa en las redes y en las calles de las multitudes conectadas feministas». Teknokultura: Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales, vol. 20, núm. 1, pp. 11-24. DOI: https://doi.org/10.5209/tekn.81013
ROVIRA, Guiomar (2019). «Tecnopolítica para la emancipación y para la guerra: acción colectiva y contrainsurgencia». IC: Revista Científica de Información y Comunicación, núm. 16, pp. 39-83 [en línia]. Disponible a: https://icjournal-ojs.org/index.php/ic-journal/article/view/526/394
Banda sonora:
Rage against the machine - «Guerrilla radio» (1999, a YouTube)
Pedro Guerra - «Chiapas» (1999, a YouTube)
The Clash - «I fought the law» (1979, a YouTube)
Kraftwerk - «Computer love» (1981, a YouTube)
Citació recomanada
ROIG, Antoni. «Justícia social, dades, justícia de dades: breus notes en conversa amb Emiliano Treré i Guiomar Rovira». COMeIN [en línia], març 2023, no. 130. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n130.2322
