L’avenç meteòric de la intel·ligència artificial (IA) està centrant el debat els últims mesos i genera reaccions entre experts i inversors, però també en l’àmbit legislatiu. El sector periodístic no està al marge d’aquesta conversa, sobretot quan es qüestiona com aquest avenç tecnològic pot afectar el futur professional.
L’ús d’automatismes i intel·ligència artificial en el periodisme no és una cosa recent i en podem trobar exemples del seu ús des de ja fa uns quants anys. En un article anterior, ja vam donar compte de les possibilitats i dels riscos que es presentaven, en aquells moments, en el seu ús per a la tasca informativa. I en un altre de posterior, fins i tot ens vam aproximar a la intel·ligència artificial des d’una perspectiva ètica per evitar la incorporació de possibles biaixos en la seva programació i ús.
No obstant això, a les acaballes del 2022, ChatGPT enlluernava el món amb les possibilitats que oferia i reobria el debat sobre l’ús de la IA. En sis mesos, el seu creixement meteòric s’ha desenvolupat en paral·lel a un discurs apocalíptic sobre els perills d’aquesta tecnologia. De fet, al final del març de l’any en curs, un grup d’experts va publicar una carta oberta en la qual sol·licitava una pausa en el desenvolupament dels avenços dels laboratoris per poder promoure protocols segurs i donar temps que els governs intervinguin i s’avanci en el marc regulador. Aquesta carta ja ha estat signada per milers de professionals i experts, entre els quals noms destacats com el d’Elon Musk, qui va ser un dels inversors promotors d’OpenAI (responsable del llançament de l’aplicació ChatGPT). Els recents passos fets pel Parlament Europeu per avançar en la primera norma sobre intel·ligència artificial també mostren l’interès legislador per convertir-lo en un tema prioritari.
Al març d’enguany, una altra publicació va cridar l’atenció de nou sobre l’avenç tecnològic. En aquest cas, es tractava d’un working paper titulat «GPTs are GPTs: An Early Look at the Labor Market Impact», en el qual, entre els signants, figuraven com a autors investigadors d’OpenAI. En els seus mesuraments, la feina que desenvolupen reporters i periodistes rep un gran impacte per l’exposició a aquesta tecnologia ja que redueix significativament el temps requerit en les seves tasques. La lectura feta i que es traduïa en titulars en diversos mitjans era alertar sobre les professions que corrien el risc de desaparèixer, incloent-hi aquesta. Lògicament, després d’aquest anunci, a les redaccions també es fa present la incertesa que passaria no ja per considerar que la figura humana desapareixerà completament de les redaccions, sinó més aviat a pensar en termes de precarietat. En aquest sentit, cal tenir en compte que la tecnologia resulta una eina útil, però el desenvolupament actual de la IA encara té moltes limitacions i riscos que inclouen des d’errors d’interpretació i biaixos, fins a fer passar per certes dades que no són reals. Trobar la notícia o, fins i tot, saber què és notícia en un entorn complex és un altre dels elements en els quals s’hauria de produir un avenç considerable tenint en compte, a més, qüestions deontològiques pròpies del periodisme.
Període de reflexió i legislació
En aquesta línia, en un article de la defensora del lector d’El País publicat el passat 11 de juny, Soledad Alcaide ens aproximava algunes de les conclusions de The Organization of New Ombudsmen and Standards Editors (ONO) i, fins i tot, com alguns mitjans, incloent-hi el diari en el qual treballa, donaven indicacions als periodistes de com fer servir aquests recursos tecnològics. En definitiva, un període marcat en essència per una reflexió i prudència necessàries.
No podem oblidar la importància que té per a la ciutadania estar ben informada. El dret a la informació entra dins dels coneguts com a drets fonamentals i, perquè es produeixi de manera efectiva, cal afavorir determinades condicions. La necessitat de regulació ha estat també expressada en el cicle de trobades sobre l’efecte de la IA en el periodisme organitzat des del projecte Periodismo 2030 que va arrencar el passat 20 de juny a Saragossa. Caldrà estar molt pendent, per tant, de com es desenvolupen les negociacions en l’àmbit europeu per a aquesta llei sobre IA en un moment en què, tal com es recull en la nota de premsa del Parlament Europeu del 15 de juny: «Els eurodiputats s’han encarregat que la classificació de les aplicacions d’alt risc inclogui també els sistemes d’IA que puguin afectar significativament el medi ambient o la salut, la seguretat o els drets fonamentals de les persones». I afegeix: «S’han afegit a la llista els sistemes d’IA utilitzats per influir en els votants i el resultat de les eleccions, i en els sistemes de recomanació emprats per les plataformes de xarxes socials (amb més de 45 milions d’usuaris).»
Des de les universitats que impartim formació relacionada amb la comunicació informativa i el periodisme, no podem quedar al marge d’aquest procés de canvi i l’hem de traslladar a les aules perquè l’alumnat experimenti amb la tecnologia, s’hi aproximi amb una mirada crítica i sàpiga com, des dels mitjans, s’hi treballa per aprofitar-la de manera òptima.
Per saber-ne més:
ALCAIDE, Soledad (2023, juny). «Aprovechemos la inteligencia artificial para el periodismo». El País [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/defensor-a-del-lector/2023-06-11/aprovechemos-la-inteligencia-artificial-para-el-periodismo.html
ELOUNDOU, Tyna; MANNING, Sam; MISHKIN, Pamela; ROCK, Daniel (2023, marzo). «GPTs are GPTs: An Early Look at the Labor Market Impact Potential of Large Language Models». arXiv. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.2303.10130
EQUIPO2023 (2023, juny). «Nuevo ciclo de debates: ¿cómo afecta la Inteligencia Artificial al periodismo?». Periodismo 2030 [en línia]. Disponible a: https://periodismo2030.com/nuevo-ciclo-de-debates-como-afecta-la-inteligencia-artificial-al-periodismo/
FUTURE OF LIFE INSTITUTE (2023, març). «Pause Giant AI Experiments: An Open Letter». Future of live institute [en línia]. Disponible a: https://futureoflife.org/open-letter/pause-giant-ai-experiments/
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia (2019, març). «¡Hola! Soy un bot y puedo ofrecerte información de actualidad». COMeIN [en línia], no. 86. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n86.1924
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia (2021, octubre). «‘Chatbots’ y sesgos: aliados para el discurso del odio». COMeIN [en línia], no. 114. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n114.2168
NOTICIAS PARLAMENTO EUROPEO (2023a, juny). «Ley de IA de la UE: primera normativa sobre inteligencia artificial». Noticias Parlamento Europeo [en línia]. Disponible a: https://www.europarl.europa.eu/news/es/headlines/society/20230601STO93804/ley-de-ia-de-la-ue-primera-normativa-sobre-inteligencia-artificial
NOTICIAS PARLAMENTO EUROPEO (2023b, juny). «La Eurocámara, lista para negociar la primera ley sobre inteligencia artificial». Noticias Parlamento Europeo [en línia]. Disponible a: https://www.europarl.europa.eu/news/es/press-room/20230609IPR96212/la-eurocamara-lista-para-negociar-la-primera-ley-sobre-inteligencia-artificial
THE ORGANIZATION OF NEWS OMBUDSMEN AND STANDARDS EDITORS (ONO) (s.d.). «Integrity, Transparency, Accountability». The Organization of News Ombudsmen and Standards Editors [en línia]. Disponible a: https://www.newsombudsmen.org
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «Periodisme i intel·ligència artificial, una convivència possible?». COMeIN [en línia], juliol 2023, no. 134. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n134.2347
