En aquests últims mesos, l’atenció s’ha fixat en els moviments de compra i d’inversió en les plataformes social media. Això explica la cobertura donada a les temptatives i la compra de Twitter per Elon Musk. El sector de la comunicació, però, està en canvi constant i els dubtes sobre el model de negoci planen sobre els grups mediàtics, en els quals també es produeixen canvis habituals entre els inversors. Al costat d’interessos comercials, hi ha altres atractius i raons estratègiques darrere d’aquestes actuacions.
La crisi en el sector mediàtic es prolonga des de fa anys atès l’impacte de la crisi econòmica global de la primera dècada del 2000. S’hi afegeixen els efectes del desenvolupament tecnològic que ha portat nous competidors, però també ha obligat els mitjans a adaptar-se a l’entorn digital. Els diaris són fortament perjudicats en combinar-se qüestions de tipus estructural amb altres de conjunturals. D’aquesta manera, en aquests últims temps, hem vist com s’ha intentat avançar des de la publicació del mateix producte en dos entorns, un de pagament i un altre de gratuït, fins a l’adopció de nous models que permetessin fidelitzar un usuari amb un contingut més adaptat a les seves necessitats i pautes de consum. Aquests canvis també han implicat modificar dinàmiques de treball i d’organització a les redaccions. En paral·lel, veiem que la versió impresa descendeix en una caiguda continuada que situa el percentatge d’audiència al voltant del 13 % segons les dades de la segona onada de l’Estudi General de Mitjans del 2022.
Els resultats dels grans grups mediàtics
Malgrat aquest context, els grans grups mediàtics de premsa espanyols malden per publicar titulars positius quan informen dels seus comptes. És veritat que aquests grups poden no centrar-se només en les capçaleres diàries, amb presència, per exemple, en ràdios o el sector audiovisual, però destaca el protagonisme que es dona als diaris en exposar els seus resultats. Així, al tancament del primer semestre del 2022, des d’El País, es parla de l’increment d’«ingressos, l’ebitda i el negoci digital» en referència a les dades obtingudes pel Grup Prisa. El Mundo, per al mateix període, parla de l’«augment d’ingressos i ebitda», en el seu cas per a la matriu italiana i sobre la contribució d’Unidad Editorial. I Abc, per tancar la llista d’exemples, xifra en un augment del 4,8 % en els «ingressos de Vocento». En parlar d’aquestes, com a capçaleres insígnia en els seus respectius grups, El País, El Mundo i Abc assenyalen de manera destacada les xifres aconseguides pel que fa al nombre de subscripcions de les seves edicions digitals. Unes dades que concorden amb el canvi d’estratègia que es va començar a adoptar fa només uns pocs anys quan els diaris espanyols van començar a aixecar murs de pagament per accedir als seus continguts. Així, segons el 2022 Digital News Report, a Espanya ja hi ha «més de 750.000 subscriptors digitals, la qual cosa implica un 90 % més en comparació amb el 2020».
Moviments al grup Prisa
Malgrat aquestes dades, cal no oblidar altres xifres que poden afectar el present i futur d’aquests grups i especialment la seva independència. En aquest cas, es tracta del deute que hagin contret i la forma en què l’afronten. És justament aquesta raó la que porta a l’actualitat de nou el desenvolupament del negoci del grup Prisa i una possible ampliació de capital. Enguany, ja s’ha assistit a moviments entre els accionistes. Una ampliació de capital comporta per a ells desemborsar més diners per adquirir noves accions i no perdre el percentatge que tenien, o bé l’entrada de nous accionistes. El preu de les accions també pot ser un atractiu per a altres grups mediàtics que puguin veure amb bons ulls diversificar el seu negoci (per exemple, aquells que venen fonamentalment de l’audiovisual) o tenir presència en aquesta companyia propietària d’El País. Moviments que seran seguits atentament enguany, quan continua la pròrroga de la mesura antiopes aprovada pel Ple del Congrés al desembre del 2021 i que fa referència al Reial decret llei 27/2021, de 23 de novembre, pel qual es prorroguen determinades mesures econòmiques per donar suport a la recuperació.
Aquest moviment accionarial desperta l’interès per les motivacions econòmiques i comercials, però també pel posicionament derivat d’una empresa estratègica que publica mitjans de comunicació.
Per saber-ne més:
ABC (2022, juliol). «Los ingresos de Vocento crecen un 4,8 % durante el primer semestre de 2022». ABC [en línia]. Disponible a: https://www.abc.es/economia/ingresos-vocento-crecen-primer-semestre-2022-20220726154122-nt.html
ASOCIACIÓN PARA LA INVESTIGACIÓN DE MEDIOS DE COMUNICACIÓN (2022). «Estudio General de Medios 2022». AIMC [en línia]. Disponible a: https://reporting.aimc.es/index.html#/main/cockpit
EL MUNDO (2022, juliol). «RCS MediaGroup y Unidad Editorial logran un aumento de ingresos y ebitda». El Mundo [en línia]. Disponible a: https://www.elmundo.es/economia/2022/07/29/62e3dc4621efa069298b4581.html
EL PAÍS (2022, juliol). «El Grupo PRISA aumenta sus ingresos, el ebitda y el negocio digital en el primer semestre del año». El País [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/economia/2022-07-26/el-grupo-prisa-aumenta-sus-ingresos-el-ebitda-y-el-negocio-digital-en-el-primer-semestre-del-ano.html
ESPAÑA. Real Decreto-ley 27/2021, de 23 de noviembre, por el que se prorrogan determinadas medidas económicas para apoyar la recuperación. BOE, de 24 de novembre de 2021, número 281, 18 pàgines.
VARA, Alfonso; NEGREDO, Samuel; AMOEDO, Avelino; MORENO, Elsa; KAUFMANN, Jürg (2020, juny). 2022 Digital News Report - España. Reuters institute [en línia]. Disponible a: https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/es/digital-news-report/2022/espana
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «Evolució del sector: últimes dades sobre el negoci dels grups mediàtics». COMeIN [en línia], novembre 2022, no. 126. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n126.2270
