Número 143 (maig de 2024)

TikTok Lite i el valor de l’atenció i la interacció

Silvia Martínez Martínez

La posada en marxa de l’aplicació TikTok Lite a França i Espanya ha generat nombrosos titulars. La reacció de la Unió Europea sol·licitant un informe de riscos a la companyia va acabar derivant en la suspensió del programa de recompenses en un temps rècord després del seu llançament. Però, darrere de la polèmica generada, subjauen altres qüestions com la reflexió sobre el valor del nostre temps de connexió i participació en aquests entorns socials.

Només uns dies: aquest és el període que ha estat disponible el programa de recompenses de Tiktok Lite a Espanya i França. Aquesta aplicació ofereix un servei molt similar al de la seva homònima TikTok amb alguns avantatges afegits a les funcionalitats de «pagament» per certes tasques fetes (i això de posar entre cometes pagament és amb tota la intenció, atès que el que planteja és anar sumant punts amb la possibilitat d’intercanviar-los per vals, targetes regal o monedes de TikTok). Així, cal destacar que, entre les oportunitats que ofereix TikTok Lite, es troben aquelles que tenen a veure amb la mateixa experiència de reproducció, ja que permet accedir als continguts de manera més ràpida i amb menys consum de dades (només amb algunes restriccions com la consulta de directes o la limitació en algunes opcions d’edició). No obstant això, la nova extensió de la plataforma de vídeos breus, que ens apel·la amb el seu lema «explora i secunda», s’ha popularitzat pel seu programa de recompenses, una acció que se suma a altres iniciatives ja empreses per la companyia com la que permet rebre regals dels usuaris d’un live. Però, si fins ara els que podien explorar amb les possibilitats de monetització o d’obtenir certes compensacions pels continguts eren els creadors de vídeos, aquest desenvolupament ha portat a posar el focus en qui els reprodueix i hi interactua, en qui opera amb un rol de consumidor (actiu o no).

 

Mentre l’aplicació, que es pot continuar descarregant, es mostra disponible per a usuaris de 13 anys, les opcions de recompensa només es permetien per als més grans de 18. El programa es presentava molt atractiu, perquè es podien aconseguir aquests avantatges per fer alguna cosa que normalment un usuari ja fa: connectar-s’hi, veure vídeos, valorar-los... La impressió és que per no fer un esforç excepcional, es podria ser doblement recompensat, ja que a la satisfacció que ja s’obté per veure aquests vídeos i participar en la comunitat s’afegeix la compensació addicional de la plataforma. Davant aquest panorama, i en aplicació de la normativa de Serveis Digitals, la Comissió Europa reclamava ja a mitjan abril l’informe sobre riscos que s’hauria d’haver presentat abans del llançament, i posa el focus en temes potencialment problemàtics com la protecció dels menors o de la salut mental. Només uns dies després d’aquest anunci, es confirmava l’inici d’un segon procediment formal contra TikTok. El primer procediment, comunicat el febrer, inclou, a més d’aquestes qüestions, d’altres referides, per exemple, a la transparència.

 

La reacció de TikTok enfront d’aquesta segona actuació ha estat suspendre el programa de recompenses de la seva versió Lite.

 

Comunicat de TikTok en X

Font: @TikTokPolicyEUR

 

Les dinàmiques de funcionament de les plataformes socials en el focus

 

I encara que tots aquests esdeveniments han reobert diverses polèmiques (marcs reguladors i mesures restrictives, accés i ús de menors de serveis digitals no destinats a ells, addicció a xarxes socials...) sobre les quals es podria escriure molt, aquí posem focus en el que s’evidencia respecte a les dinàmiques de funcionament de les plataformes socials. I és que en molts casos continuem sent testimonis de com el quantitatiu impera en un sector en el qual sembla que el valor ve de bracet del nombre de descàrregues, usuaris registrats, usuaris actius, temps de connexió, volum d’interaccions o seguidors acumulats. Així ho continuem descobrint en informes de resultats en què les companyies, a més de xifres de negoci, continuen anotant aquests valors. Per citar-ne un exemple, podem veure en les xifres presentades per Meta a propòsit del tancament de l’any 2023 com es destaquen algunes d’aquestes dades.

 

I encara que de vegades influencers i plataformes intenten demostrar el valor de la seva comunitat, si analitzem el que premia el programa de punts ara suspès, observem algunes de les accions clau per a la plataforma en funció de com les tradueix en punts. Així, només per esmentar alguns casos, entre les actuacions recompensades s’incloïen connectar-s’hi diversos dies consecutius, valorar positivament vídeos o atreure usuaris nous a la plataforma, la qual cosa és una acció amb recompensa alta en comparació a la resta. Però en realitat, l’equiparació d’aquests punts als euros que poden representar porta a parlar d’una compensació pràcticament anecdòtica per a la major part dels actes desenvolupats i ens situa davant la gran paradoxa amb referència al valor de l’atenció i la participació. A més, aquest sistema en certa manera pot pervertir les dinàmiques de connexió o interacció, perquè res no assegura que l’usuari ofereixi un «m’agrada» a un vídeo que realment hagi visualitzat o li hagi agradat, o que en realitat ho faci simplement per acumular punts. El mateix respecte al fet de connectar-s’hi cada dia, perquè entrar en l’aplicació no garanteix que es faci per un interès a descobrir continguts o, per contra, es faci per sumar la recompensa oferta. En certa manera, es converteix en un tipus d’«actuació induïda» i en distorsiona els resultats, especialment en relació amb qüestions com l’atenció o l’engagement. Qüestions que són clau per a agents amb la seva mirada posada en aquests entorns com les marques o els anunciants.

 

En definitiva, roman molt terreny per avançar per considerar i cuidar quelcom únic i de gran valor com la nostra atenció i les nostres interaccions.

 

Citació recomanada

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «TikTok Lite i el valor de l’atenció i la interacció». COMeIN [en línia], maig 2024, no. 143. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n143.2433

mitjans socials;  cultura digital;  règim jurídic de la comunicació;