Les xarxes socials són una part essencial del dia a dia dels adolescents. En particular, TikTok i Instagram s’han convertit en les plataformes més utilitzades pels joves, fins al punt que influeixen en la seva manera de comunicar-se, expressar-se i, fins i tot, en la seva identitat. Aquesta realitat ha generat preocupació entre educadors, famílies i experts en salut mental, ja que sovint es debat si l’ús d’aquestes plataformes pot tenir un impacte negatiu en el benestar i la vida social dels adolescents. Ara bé, què pensen els mateixos adolescents sobre aquestes xarxes socials? Quin efecte creuen que tenen en la seva vida diària?
L’adolescència és una etapa fonamental en la construcció de la identitat i la socialització. Tradicionalment, les amistats es desenvolupaven en l’entorn escolar o en activitats presencials, però avui dia aquestes interaccions també tenen lloc en entorns digitals. És aquí on plataformes com TikTok i Instagram juguen un paper fonamental. Per això, una investigació recent ha analitzat com perceben els adolescents l’impacte d’aquestes dues plataformes en les seves relacions socials.
Els resultats de l’estudi demostren que la majoria dels joves tenen una visió neutral sobre aquesta qüestió, sense considerar que aquestes xarxes tinguin un efecte clarament positiu o negatiu en la seva vida social. Tanmateix, existeixen matisos en aquestes percepcions que cal comentar, sobretot en funció de l’ús que fan de cadascuna d’aquestes plataformes.
Els usuaris d’Instagram ressalten com aquesta xarxa els ajuda a socialitzar amb els altres adolescents i fomenta el seu sentiment de pertinença a grups socials o la seva capacitat d’organització col·lectiva, mentre que els de TikTok van més enllà i valoren positivament també la seva capacitat d’expressió individual a través de la plataforma.
Aquestes disparitats, en part, responen a les diferències estructurals que presenten ambdues plataformes. Mentre que Instagram funciona com una xarxa social basada en la imatge i la interacció amb amics i coneguts, TikTok fomenta la interacció amb un contingut molt personalitzat, habitualment vídeos de curta durada, gràcies al seu algoritme capaç de captar quins són els interessos de cada usuari. Aquest algoritme, doncs, apropa els joves a comunitats d’usuaris amb qui comparteixen interessos i/o aficions i fomenta la seva autoexpressió a través de challenges o desafiaments virals en què participen els membres de cada comunitat, fenomen que acaba reforçant el seu sentit d’identitat individual i de pertinença grupal.
Això explicaria per què els adolescents poden percebre de manera diferent l’impacte d’aquestes xarxes en la seva vida social: Instagram els ajuda a mantenir relacions amb persones del seu entorn, mentre que TikTok pot ampliar el seu cercle social cap a comunitats basades en interessos compartits, sovint formades per usuaris desconeguts.
Diferències entre nois i noies i impacte real
Els resultats de l’estudi també apunten que els nois tendeixen a percebre més positivament l’efecte de les xarxes socials en el seu benestar psicològic que les noies. Aquest fet pot estar relacionat amb diversos factors com són la vulnerabilitat psicològica més gran de les noies adolescents, un ús més intens de les xarxes socials per part seva o la pressió social que moltes experimenten en aquestes plataformes, especialment en termes d’imatge corporal i validació externa.
Una de les conclusions més rellevants d’aquesta investigació és que no es pot generalitzar l’efecte de les xarxes socials sense tenir en compte com s’utilitzen i en quin context. Per exemple, l’ús actiu de les xarxes, que implica publicar contingut i interactuar amb altres persones, pot comportar certs beneficis, com la percepció de suport social, mentre que el consum passiu, que comporta passar llargues hores visualitzant contingut sense interactuar directament amb ningú, es pot associar amb efectes més negatius, com ara la comparació social i la baixa autoestima.
A més, és important entendre que cada plataforma té un impacte diferent segons com es faci servir. En relació amb les diferències esmentades anteriorment, l’evidència científica suggereix que els adolescents que utilitzen TikTok se senten més lliures per expressar-se i formar part de comunitats digitals, mentre que a Instagram predomina la necessitat de mantenir una imatge pública i socialment acceptable. Aquestes diferències poden influir en com els adolescents perceben la seva pròpia identitat i les seves relacions socials.
Consideracions per a un ús saludable
Amb aquests resultats, queda clar que no es tracta tant de prohibir l’ús de les xarxes socials, sinó de promoure’n un ús conscient i equilibrat. És fonamental que els adolescents desenvolupin una mirada crítica vers xarxes, comprenguin el funcionament dels algoritmes que determinen el contingut que veuen i aprenguin a gestionar el temps que hi dediquen. Les famílies i els educadors també tenen un paper clau en aquest procés, ja que poden fomentar converses obertes sobre l’ús de les xarxes i ensenyar els adolescents a distingir entre interaccions saludables i dinàmiques que poden resultar tòxiques.
En definitiva, TikTok i Instagram formen part de la realitat social dels adolescents i el seu impacte depèn, en gran mesura, de com i per a què s’utilitzen. Per això, és important continuar investigant i promovent pràctiques que ajudin a aprofitar els beneficis d’aquestes eines mentre es minimitzen els seus riscos. La clau, com en molts altres aspectes de la vida digital, està en l’equilibri i en la capacitat de prendre decisions informades.
Per saber-ne més:
VIRÓS-MARTÍN, Clara; JIMÉNEZ-MORALES, Mònika; MONTAÑA-BLASCO, Mireia (2025). «Adolescentes, TikTok e Instagram: percepciones sobre el impacto de las tecnologías digitales en su vida social». Revista de Comunicación, vol. 24, no. 1, pàg. 519-537. DOI: https://doi.org/10.26441/RC24.1-2025-3774
Imatge de portada:
Foto de Cottonbro Studio (Pexels).
Citació recomanada
VIRÓS Y MARTÍN, Clara; JIMÉNEZ-MORALES, Mònika; MONTAÑA BLASCO, Mireia. «TikTok, Instagram i la vida social dels adolescents d’avui dia». COMeIN [en línia], abril 2025, no. 153. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n153.2526

Doctoranda de Comunicació a la UPF