La varietat més gran de plataformes i canals ha contribuït a la fragmentació del consum de continguts en un ecosistema en el qual els social media s’emporten una part important de la nostra atenció. Curiosament, major oferta no implica major qualitat. Això es fa evident si pensem en el temps que passem veient vídeos de curta durada sense valor afegit, superficials o absurds que, encara que semblen inofensius, poden perjudicar i fins i tot difondre missatges d’odi que es filtren més enllà d’aquests entorns.
Estudis com el «Digital News Report 2025» tornen a apuntar la importància que exerceixen les plataformes socials i els coneguts influencers en activitats tan importants com la informativa. Però la seva presència va més enllà, perquè els seus continguts impacten en qüestions com ara decisions de compra o en el nostre temps d’oci, tant offline com digital, entre altres. I és en aquest marc que moltes vegades ens trobem consumint vídeos curts, amb continguts aparentment superficials o absurds, amb cert impacte visual i que ens porten a passar de l’un a l’altre successivament en trobar algun tipus de distracció o satisfacció en el seu consum.
L’interès per entendre els efectes de l’ús de serveis digitals sobre els usuaris també ha crescut en els últims anys. Des de la preocupació per les addiccions tecnològiques fins a una altra mena de conseqüències. En aquest context, s’entén que el desembre de 2024 la Universitat d’Oxford anunciés com a paraula de l’any brain rot a la qual acompanya de la següent definició: «the supposed deterioration of a person’s mental or intellectual state, especially viewed as the result of overconsumption of material (now particularly online content) considered to be trivial or unchallenging. Also: something characterized as likely to lead to such deterioration».
Sense entrar en les possibles seqüeles que s’apunten en la definició, el que sí que s’observa clarament és un cert consens en el fet que aquest consum excessiu de continguts superficials no és bo. De la mateixa manera, comença a identificar-se el tipus de material que s’emmarcaria en aquesta modalitat que pot presentar alguns trets associats com, per exemple, l’ús de vocabulari reiteratiu, que juga amb la sonoritat de les síl·labes, inventat i sense sentit inicial, però al qual se li va associant un cert significat.
El fenomen ‘brain rot’ a Italia
D’aquesta manera, aquest brain rot va entrant en la cultura digital i cobra tal protagonisme que trobem fins i tot fenòmens de desenvolupament específics, tendències, que es distingeixen amb alguna etiqueta addicional. S’inclou aquí el tan conegut «brain rot italià», que incorpora una sèrie de personatges creats amb intel·ligència artificial que combinen habitualment animals amb objectes inanimats i els vídeos dels quals s’acompanyaven de cançons o una espècie d’embarbussament en italià. En aquestes xerradisses es creuen paraules inventades, com pot ser el nom dels personatges, amb altres reals.
Aquest fenomen s’ha fet tan àmpliament popular que ha arribat a calar en el públic infantil, fins i tot entre nens i nenes sense edat per tenir perfil en xarxes socials. Això és perquè, entre com són d’encomanadisses les seves cançonetes i com són de vistosos els personatges, aquests han aconseguit que molts d’aquests petits i petites els hagin conegut de manera indirecta, escoltant a companys o amics o veient els dibuixos que aquests feien d’ells. O una mica més tard, quan van fer el salt a botigues de joguines o de roba, de manera que els podien descobrir ja en forma de ninots o impressions en samarretes.
Però aquesta superficialitat o banalitat no està exempta de reproduir estereotips, violències i fins i tot missatges d’odi que, sense adonar-nos, van penetrant en el públic, amb una capacitat d’influència especial en aquests targets tan permeables o vulnerables com són els menors. Així, en paral·lel a l’èxit del «brain rot italià» no han faltat els vídeos analitzant les paraules, les frases que es pronuncien en aquest material i que apunten a insults, paraules malsonants, blasfèmies contra diferents cultes, fins a parlar d’atacs a col·lectius identificats pel seu origen. En xarxes, alguns dels continguts més assenyalats per aquesta mena de missatges han estat personatges tan populars com ara Bombardino Crocodilo o Tralalero Tralala.
El que ha posat en relleu aquest fenomen és novament la importància de l’educació mediàtica, del desenvolupament d’un pensament crític i de la conscienciació davant el fet que certs missatges, com ara la desinformació o el discurs d’odi, busquen diferents mecanismes –fins i tot material que sembla inofensiu a primera vista– per a calar en la societat incidint especialment en el públic més vulnerable.
Per saber-ne més:
NEWMAN, Nic. (2025, 17 de juny). «Resumen ejecutivo y hallazgos clave del informe de 2025». Digital News Report 2025 [en línia]. Disponible a: https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/es/digital-news-report/2025/dnr-resumen-ejecutivo
Oxford, press office (2024, 2 desembre). «‘Brain rot’ named Oxford Word of The Year 2024» Oxford University Press [en línia]. Disponible a: https://corp.oup.com/news/brain-rot-named-oxford-word-of-the-year-2024/
Imatge de portada:
Imatge il·lustrativa del concepte brain rot. Font: Oxford University Press.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «‘Brain rot’ o com l’absurd pot distribuir un discurs d’odi». COMeIN [en línia], setembre 2025, no. 157. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n157.2559
