En els últims anys, la necessitat de garantir que els festivals i els esdeveniments musicals siguin espais segurs ha deixat de ser un debat aïllat per a convertir-se en una demanda col·lectiva. Organitzadors, administracions i el mateix públic reclamen mesures concretes enfront de la violència sexual i les conductes d’odi i discriminació.
Les transformacions urbanes actuals venen marcades per un augment de negocis amb dissenys innovadors. L’increment en els preus dels seus productes beneficia el sector turístic, però no a les necessitats de les classes treballadores. Pròximament, dins la Barcelona Design Week 2025, el grup de recerca Mediaccions organitza la taula rodona «El disseny gentrifica?».
Una mirada banal i superficial podria atribuir a les altes temperatures de l’estiu, que està a punt de finalitzar, l’increment dels discursos (i delictes) d’odi que s’han anat produint durant aquest període estival. Però, lamentablement, no es tracta d’una qüestió passatgera ni el seu origen resideix en una qüestió tan trivial.
En qualsevol estratègia de comunicació corporativa o de relacions públiques, el punt de partida més crític (i moltes vegades subestimat) és la correcta redacció dels objectius de comunicació. Aquest article t’explica com fer-ho bé.
En un pis del Raval de Barcelona, on els llums s’encenen sols, el cafè es prepara abans no soni el despertador i la música sona amb qualitat binaural, conviuen tres assistents digitals amb personalitats molt diferents. I com en tota bona història de convivència… hi ha drama.
La varietat més gran de plataformes i canals ha contribuït a la fragmentació del consum de continguts en un ecosistema en el qual els social media s’emporten una part important de la nostra atenció. Curiosament, major oferta no implica major qualitat. Això es fa evident si pensem en el temps que passem veient vídeos de curta durada sense valor afegit.
En un article publicat en el número 148 de COMeIN, escrivia sobre què impulsa a professionals del disseny a ser docents. En la meva recerca constant per a conèixer i entendre millor el perfil de dissenyadors i dissenyadores, aquesta vegada em pregunto què els impulsa a endinsar-se en un doctorat i ho faig tot parlant amb tres dissenyadores perquè m’expliquin la seva experiència al respecte.
La crisi climàtica no pot entendre’s ni abordar-se sense considerar les estructures històriques que l’han originat. Aquesta invitació a la reflexió proposa una mirada descolonial i ecologista, que reconeix la interconnexió entre emergència ambiental, colonialisme, racisme epistèmic i processos d’emancipació. Defensar el medi ambient implica també qüestionar un model que ha explotat territoris i sabers, imposant una visió del món que redueix la naturalesa a un recurs i deslegitima els coneixements locals.
Entre altres alegries, aquest curs 2024-2025 que ara tanquem ens ha dut la celebració del 25 aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC. Prenent aquesta efemèride com a pretext, hem demanat als seus integrants que contestin sintèticament a la pregunta «Què són per a tu els ECIC?». L’atzar ha volgut que fossin exactament 25 les persones que van respondre al requeriment de COMeIN. 25 visions, doncs, del que avui són els ECIC després d’aquests primers 25 anys d’història: 25 x 25.
Mataró, 30 de maig de 2025, vuit de la tarda. M’assec en la butaca al costat de la meva jo de 15 anys –la fan d’Al salir de clase i de Martín H– que m’ha fet seguir la trajectòria de Sergio Peris-Mencheta i Juan Diego Botto des de fa més de 25 anys fins als nostres dies. Ho faig carregada d’expectatives, sens dubte, però sense saber encara com serà de mobilitzadora l’obra 14.4.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca