Dissenyar festivals musicals més segurs: el paper dels protocols enfront de la violència sexual i l’odi

Però no sols des de l’organització s’han fet passos endavant: també les forces de seguretat han començat a adoptar un paper més actiu i compromès en la creació d’aquests entorns segurs. Un exemple significatiu és el de la Policia Metropolitana de Londres, que ha implementat unitats especialitzades en esdeveniments musicals amb l’objectiu d’erradicar la violència contra les assistents. La seva estratègia combina aquesta presència policial reforçada, zones d’atenció per a persones en risc, eines de denúncia per mòbil i campanyes dirigides als joves per a implicar-los activament en la detecció i rebuig de l’assetjament. Gràcies a aquests factors, s’ha aconseguit detenir a agressors sexuals en concerts i festivals, a partir d’un treball conjunt entre cossos policials, promotors i testimonis que alerten a través de canals de denúncia habilitats.

Enfront de l’assetjament i l’odi, acció conjunta i coherent

L’informe Safety, Sexual Harassment and Assault at Australian Music Festivals, de la UNSW i la University of Melbourne, ja plantejava una sèrie de recomanacions pràctiques que mostraven la necessitat d’una acció conjunta, involucrant a organitzadors, policia i serveis sanitaris. Entre les mesures més destacades que s’identificaven en l’informe estaven: la formació a equips, la senyalització d’espais segurs, les campanyes de sensibilització, una correcta il·luminació i protocols clars d’actuació enfront de l’assetjament i les agressions. No obstant això, el desafiament no radica únicament a identificar i incorporar bones pràctiques: està a convertir-les en un estàndard de la indústria.

Entre les iniciatives recents més rellevants, destaquen les propostes impulsades per l’Associació de Festivals de Música juntament amb l’Associació MIM (Dones en la Indústria de la Música), els qui han elaborat eines i models de protocol per a un nou enfocament sobre la seguretat en aquesta mena d’esdeveniments. Aquestes organitzacions han apostat per una mirada integral que no es limita a la reacció davant una agressió, sinó que articula la prevenció des de la fase de disseny de l’esdeveniment. La seva proposta defensa que els festivals han de ser espais de llibertat, però també de responsabilitat compartida. Per aquest motiu els protocols es plantegen no com un mer document, sinó com una eina viva que travessa totes les fases de l’esdeveniment: des de la contractació de personal fins a l’experiència de l’assistent.

També des del sector públic, algunes administracions locals i autonòmiques han dissenyat els seus protocols d’actuació per a ser implantats de manera general en els entorns d’oci o per a certes festes multitudinàries com ara San Fermín o els Carnestoltes de Tenerife.

Protocols contra la violència en festivals musicals: prevenció, atenció i acció

Un protocol efectiu contra la violència sexual i les conductes d’odi i discriminació no pot improvisar-se. Ha de construir-se amb rigor, sensibilitat i coneixement del context. A continuació, es resumeixen els elements clau que tot protocol hauria de contemplar:

1. Anàlisi de riscos i adaptació a l’esdeveniment

    

   Cada festival és únic. Per tant, el protocol ha de construir-se a partir d’una anàlisi prèvia de riscos segons la mena de públic, localització, horaris, accessos o historial d’incidents, entre altres.

 

2. Definició de responsables

    

   És fonamental que el protocol identifiqui clarament qui coordina la seva aplicació: responsables operatius, personal d’atenció, seguretat o coordinació amb cossos policials.

 

3. Formació especialitzada

    

   Tot el personal –des del de control d’accessos fins al de producció, així com el personal de seguretat– ha de rebre formació específica en detecció, actuació i acompanyament en casos d’assetjament, discriminació o violència.

 

4. Punt d’atenció visible i segur

    

   Ha d’habilitar-se un espai clarament senyalitzat al que qualsevol persona pugui acudir en cas de necessitar informació, sentir-se agredida, incòmoda o insegura. Aquest punt ha d’estar atès per professionals formats.

 

5. Campanyes de comunicació

    

   El protocol només serà útil si es comunica de manera efectiva: senyalització, xarxes socials, megafonia o apps han d’informar sobre la seva existència, què cobreix i com s’activa.

 

6. Vies de denúncia accessibles

    

   La persona afectada ha de poder notificar un incident de manera presencial o digital, amb respecte a la seva intimitat i a les seves decisions, sense revictimització i amb seguiment del cas.

 

7. Avaluació i millora

    

   Una vegada finalitzat l’esdeveniment, és necessari revisar el funcionament del protocol, recollir dades, detectar punts crítics i millorar la resposta en futures edicions.

Aquest enfocament de prevenció i acció concreta és el que permet passar de la intenció a l’impacte real. I és també el que reclamen cada vegada més assistents: no sols gaudir, sinó poder fer-ho sentint-se protegits.

Prevenir per a gaudir amb llibertat

Els festivals musicals no són només celebracions culturals; també poden convertir-se en referents de convivència, respecte i benestar. Per a aconseguir-ho, la prevenció ha d’anar més enllà de la teoria i traduir-se en accions visibles i coherents. Implementar un protocol no és només tenir un document: és formar equips, comunicar bé, respondre amb agilitat i avaluar amb honestedat. Quan s’aplica de debò, un protocol converteix el festival en un espai més just i igualitari, on totes les persones se senten lliures i segures i on la música conviu amb una cultura de respecte que pot inspirar a altres àmbits socials.

L’objectiu no és només evitar incidents, sinó construir festivals en els quals totes les persones, sense importar la seva identitat, gènere, origen o condició, puguin viure la música des de la llibertat, el respecte i la confiança.

Imatge de portada:

Foto de Pexels / Wendy Wei.

Citació recomanada

MORENO, Carlos; ALMÉCIJA CASANOVA, Anna. «Dissenyar festivals musicals més segurs: el paper dels protocols enfront de la violència sexual i l’odi». COMeIN [en línia], setembre 2025, no. 157. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n157.2564