S’acosta el 8M (Dia Internacional de la Dona) i sembla que és inevitable qüestionar o, si més no, revisar la necessitat de tornar a celebrar aquest dia tan reivindicatiu. Per a alguns i algunes, però sobretot per a aquells homes que es veuen amenaçats pel feminisme, manca de sentit, ja que –segons ells– ja tenim tots els drets adquirits i fins i tot en detriment dels seus propis.
Però res més lluny de realitat. Les xifres continuen sent devastadores: 56 dones assassinades en mans de les seves parelles o exparelles durant el 2023; al voltant de 17.000 agressions sexuals de les quals les forces de seguretat de l’Estat van tenir coneixement i un total de 40.491 denúncies per violència de gènere presentades en els jutjats espanyols en el tercer trimestre del mateix any. I no hem parlat de les desigualtats, les bretxes salarials, els sostres de vidre, la manca de noies estudiants en carreres tecnològiques…
Ni tampoc les discriminacions que pateixen les dones en l’àmbit laboral a causa del seu sexe. Sí, encara passen coses com que a una dona se li pregunti si és casada, si té fills, de quines edats i si disposa de suports per cuidar-los. Pensem que la baixa de paternitat podria servir perquè ja no ocorregués aquesta mena d’humiliacions, però encara hi ha els i les que pensen que la cura dels fills és una responsabilitat exclusiva de les dones.
Si tot això no fos prou motiu per continuar creient en la necessitat de reivindicar el 8M, hi ha un àmbit, ja invisibilitzat per si mateix, en què les dones ho són encara més: l’àmbit rural.
Les dones en l’àmbit rural
Les dones del medi rural són determinants per a la seva vertebració territorial i social, i són un vector per a la innovació i l’emprenedoria rural. Tanmateix, al camp encara es mantenen escenaris de desigualtat entre dones i homes en un grau més acusat del que ocorre en el medi urbà. Aquest ha estat un dels temes principals que s’han tractat en la Conferència intercongresual ESA RN38: Sostenibilidad, Lugares y Justicia Social: posibilitando el bienestar en las zonas rurales de Europa, que s’ha celebrat a Pamplona els dies 15 i 16 de febrer 2024.
El medi rural està altament masculinitzat. Molts dels joves i dones que estudien fora no tornen als pobles, la qual cosa representa una gran fugida de talent.
Com retenir les dones en l’àmbit rural és tot un repte, segons es va apuntar en la conferència. Aquest fet, a més de ser necessari per qüestions d’equitat, és vital –mai millor dit– per revertir el problema de la despoblació, ja que les dones fixen la població al territori.
Són necessàries propostes d’ actuacions encaminades a crear oportunitats per a les dones i a minimitzar els problemes i les manques. Una de les deficiències més assenyalades durant el congrés va ser les relacionades amb l’àmbit de la salut. Manca de metges, de serveis d’atenció primària, de pediatres i, per descomptat, d’hospitals comarcals. Són qüestions pràcticament dissuasives a l’hora de decidir-se a formar una família. En contextos com aquest, sorgeixen, una vegada més, iniciatives basades en el suport mutu i en el col·laboratiu per donar una mínima resposta a totes aquestes necessitats. Projectes com Alifara, a la Comunitat Valenciana, n’és un exemple. En aquesta línia, també s’estan duent a terme comunitats en xarxa per prevenir l’aïllament de les persones gran per mitjà d’activitats d’oci, cultura, esport, etc.
Malgrat totes aquestes adversitats, hi ha dones que decideixen romandre al camp. I per a això, el 60 % de les que ho fan es veuen obligades a emprendre. Majoritàriament, sense comptar amb accions formatives ni mesures impulsores, la qual cosa en dificulta molt més el camí. No obstant això, l’autoocupació és l’única opció per poder subsistir.
Les dones en el medi rural emprenen en àmbits més reduïts i tradicionalment feminitzats que els homes. En destaquen els serveis estètics (com perruqueria i similars) i les cures (assistència a gent gran i neteja). Els estudis presentats en la conferència celebrada a Pamplona evidencien la necessitat d’incorporar les dones als sectors de la ramaderia i de l’agricultura.
Violència de gènere al camp
Sumat a tot aquest context, potser no cal afegir que la violència de gènere també és, malauradament, molt present al camp. Però encara més invisibilitzada. Són freqüents les celebracions del 8M a pobles, on l’activitat que s’organitzava com a tribut a les dones era un taller de maquillatge o de cuina. Com si es volguessin amagar les desigualtats.
Ara que queden pocs dies per celebrar el 8M, hauríem de reflexionar sobre com es veuen les reivindicacions des de l’àmbit rural. De si el discurs arriba a les dones rurals, de si se senten identificades i de si les hi inclou, realment. El 8M no pot ser un moviment circumscrit només en l’urbà; no podem cometre els mateixos errors que amb moltes altres qüestions, les quals se centralitzen i es construeixen des de les grans ciutats. Cal posar-se en la pell de les dones rurals i mirar el 8M des del camp.
Per saber-ne més:
CRUZ, Fátima et al. «Statute of rural women in Navarra: empowerment of rural women through gender equality public policies». Comunicacions de la Conferencia Intercongresual ESA RN38: Sostenibilidad, Lugares y Justicia Social: posibilitando el bienestar en las zonas rurales de Europa [en línia]. Disponible a: https://www.unavarra.es/digitalAssets/537/537954_Book_of_abstacts_ESARN38.pdf
QUEROL, Vicent A. et al. «E-health attitudes in rural areas. A study case in a remote rural area of Valencia región». Comunicacions de la Conferencia Intercongresual ESA RN38: Sostenibilidad, Lugares y Justicia Social: posibilitando el bienestar en las zonas rurales de Europa [en línia]. Disponible a: https://www.unavarra.es/digitalAssets/537/537954_Book_of_abstacts_ESARN38.pdf
SERRANO ANDRÉS, Alberto at al. «Women, youth, and innovation in rural áreas at high risk of depopulation: the case of the LEADER programme in Aragón 2014-2020)». Comunicacions de la Conferencia Intercongresual ESA RN38: Sostenibilidad, Lugares y Justicia Social: posibilitando el bienestar en las zonas rurales de Europa [en línia]. Disponible a: https://www.unavarra.es/digitalAssets/537/537954_Book_of_abstacts_ESARN38.pdf
Citació recomanada
SANZ, Sandra. «El 8M vist des del camp». COMeIN [en línia], març 2024, no. 141. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n141.2415
