Els darrers dies del novembre passat, vaig tenir el privilegi de participar en l’esdeveniment Music Futures, organitzat per l’Área de Nuevas Identidades Musicales y Audiovisuales (ANIMA) amb la coordinació de l’experta professional i acadèmica Isabel Villanueva, a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Durant aquesta trobada, vam comptar amb la presència destacada de Gigi Johnson, experta analista de la transformació digital en el món de la música, qui va dirigir el Center for Music Innovation de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i va exercir la docència a l’Herb Alpert School of Music de la mateixa universitat.
Gigi Johnson, autodenominada exploradora de «els encreuaments del treball creatiu i els sistemes que connecten humans i ordinadors en una era accelerada per la intel·ligència artificial», va iniciar la jornada fent un diagnòstic profund de la situació actual en l’àmbit de la música popular, tot abordant aspectes industrials, culturals i socials. Des dels usos més comuns i integrats de les tecnologies fins a l’impacte de les eines d’intel·ligència artificial en la indústria, Johnson va desentranyar les complexitats que afecten el sector.
En relació amb l’ús de les tecnologies, l’experta va assenyalar informes que prediuen que en els anys vinents podríem arribar a assistir a la publicació d’un milió de noves cançons al dia en les plataformes d’streaming musical. Actualment, ja s’aboquen al voltant de 120.000 cançons diàries en la xarxa. En aquest context, les cançons competeixen feroçment per captar l’atenció, però moltes, la majoria de fet, queden sepultades davant la impossibilitat de superar tant els filtres algorítmics de les plataformes com els filtres de la recomanació humana.
Johnson va destacar l’impacte de les eines d’intel·ligència artificial en el modelatge algorítmic de les plataformes musicals. Va subratllar que el 15 % de la música en les plataformes d’streaming està generada per sistemes d’intel·ligència artificial i, el que és més sorprenent, només es «consumeix» per oients falsos, no-humans, generats alhora per sistemes d’intel·ligència artificial. Aquest consum contraintuïtiu, estrictament no-humà, genera, tanmateix, ingressos monetaris, que van directament a les arques d’algunes xarxes de crim organitzat a Suècia.
En aquest context, Johnson va qualificar Spotify i l’ecosistema de serveis d’ streaming musical com una «plataforma de soroll». Enmig d’aquesta bullícia creixent, la lluita dels artistes per destacar és aferrissada i desigual. Atès que els assistents de la jornada eren estudiants i graduats en música o acadèmics dedicats a l’estudi cultural de la música popular, la conversa es va orientar a pensar en el problema des de l’òptica de la creació i la difusió de les obres. Les respostes als desafiaments plantejats, segons l’experta, radicarien a atendre les especificitats culturals dels gèneres musicals i crear experiències significatives al voltant de la música per a les comunitats de creadors i consumidors.
Reflexions sobre el futur de la música i recerca
En la segona part de la trobada, Johnson, tot utilitzant tècniques de futurització, va impulsar el públic assistent a reflexionar sobre el futur de la música. Aspectes essencials del món actual, com la crisi climàtica i l’evolució demogràfica, es van abordar en relació amb el seu possible impacte en la música. Per exemple, les estratègies de futurització ens van portar a considerar com el canvi climàtic podria afectar les estructures arquitectòniques i l’evolució de les demografies urbanes. Respecte a aquest últim aspecte, la mateixa Gigi Johnson ha impulsat recerques sobre la distribució de comunitats musicals a ciutats extenses i disperses com Los Angeles; i està convençuda que la indústria i les institucions públiques poden reformular i generar nous espais de relació entre les comunitats creatives, la indústria de la música gravada i la interpretació en directe, i els públics.
Encara que va ajuntar músics, empreses i acadèmics sota un mateix sostre, Music Futures va més enllà de ser simplement un esdeveniment de networking industrial, atès que, al llarg de la jornada, l’esdeveniment es va revelar com una xarxa de recerca potencial, a la qual haurem de parar esment. Part de l’equip d’investigadors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC ha desenvolupat ja iniciatives i està generant nous projectes en l’àmbit de l’estudi de la música popular, com es va poder comprovar en la celebració de la I Jornada Comunicació i Música (#UOComMusic): Evolució del discurs i les narratives a la indústria musical, celebrada el 20 de juny de 2023 al Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació de la UOC. La jornada va consistir en un seminari de recerca impulsat amb l’objectiu d’aproximar-nos al binomi música i comunicació des d’una mirada àmplia, però posant el focus en les narratives generades per i des de la indústria musical. El seminari es dirigia a entendre l’evolució d’un sector en què la innovació i la creativitat resulten fonamentals, i a abordar la perspectiva de gènere en una indústria creativa que marca tendències com ho és la musical. Per tractar el tema, comptem amb la intervenció de Marta Vall, cap de màrqueting en Universal Music Group; Isabel Villanueva, manager d’artistes nacionals i investigadora sènior en Indústria Musical; Carmen Zapata, presidenta de MiM (Mujeres de la Industria de la Música) i gerent d’ASACC (Associació de Sales de Concert de Catalunya); Maria Rodés, cantautora; i els professors de la UOC Silvia Martínez-Martínez i Jordi Sánchez-Navarro. Edicions futures d’aquest seminari coorganitzat pel grup de recerca GAME i l’Área de Nuevas Identidades Musicales y Audiovisuales (ANIMA) coordinada per Isabel Villanueva ens proporcionaran noves troballes i desafiaments per a l’anàlisi crítica i l’exploració teoricopràctica de les comunitats d’oients i les creatives, de la indústria musical i, en sentit ampli, de l’ecosistema de la creació musical.
Per saber-ne més:
JOHNSON, Gigi, i GLOOR, Storm. (2022). «Pandemic Disruptions: Emerging Themes and Stories Among Music Ecosystems». Journal of the Music and Entertainment Industry Educators Association, vol. 22, núm. 1, pàg. 55-76. DOI: https://doi.org/10.25101/22.2
Citació recomanada
SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. «Explorant els camins del futur musical: reflexions des de Music Futures». COMeIN [en línia], desembre 2023, no. 138. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n138.2379
