Editorial UOC acaba de publicar, a la seva col·lecció Filmografías esenciales, el volum Cine dentro del cine. 50 películas sobre el séptimo arte, de Pablo Echart. En el llibre, l’autor, professor d’escriptura i anàlisi de guió cinematogràfic de la Universitat de Navarra, presenta una antologia essencial del metacinema, un gènere –o millor, un subgènere– del cinema que se centra en el procés de creació d’una pel·lícula i en els personatges que hi estan involucrats, com ara directors, productors, actors i guionistes.
Echart explica en el seu llibre les formes en què aquestes pel·lícules brinden als espectadors una visió privilegiada dels aspectes interns del cinema, en mostrar els conflictes d’egos, relacions de poder, imprevistos i limitacions humanes que tenen lloc durant la filmació d’una pel·lícula. A més, les pel·lícules d’aquest subgènere sovint presenten les estratègies que es fan servir per crear la il·lusió cinematogràfica i, a vegades, esborren la línia entre realitat i ficció. El metacinema també pot ser una expressió d’amor al cinema, és a dir, un exercici de cinefília, en retre homenatge a les grans obres del mitjà i al llegat cinematogràfic. Precisament perquè ofereixen múltiples mirades a aspectes diversos del fenomen que és la creació d’una obra cinematogràfica, aquestes pel·lícules tenen, al meu entendre, un gran potencial per a l’ensenyament d’alguns aspectes relacionats amb el mitjà. Són, en definitiva, un instrument interessant per alfabetitzar el públic sobre la complexitat de la creació cinematogràfica. Dit això, no convé en cap cas menysprear-ne el valor com a pur entreteniment per a tots els espectadors amb un mínim d’estima pel cinema.
Tot això ve a col·lació de l’estrena recent de la minisèrie The Offer, disponible a l’última plataforma de streaming que ha arribat al nostre país: SkyShowtime. La sèrie, creada per Michael Tolkin i desenvolupada per ell mateix juntament amb la guionista i productora Nikki Toscano, posa en imatges la gestació, la producció i l’estrena d’El Padrí, la revolucionària pel·lícula de gàngsters que Francis Ford Coppola va dirigir per a Paramount Pictures entre finals del 1971 i principis del 1972.
Tolkin ja havia tractat les interioritats de Hollywood com a novel·lista el 1988 amb The Player (El jugador), que va tenir adaptació cinematogràfica com El joc de Hollywood (The Player, Robert Altman, 1992). Amb un to narratiu similar en certa manera al gran clàssic de les pel·lícules sobre l’anomenada meca del cinema –El crepuscle dels déus (Sunset Boulevard, Billy Wilder, 1950)–, El joc de Hollywood comença com una història de cinema negre. El seu protagonista, Griffin Mill (interpretat per Tim Robbins), és un antiheroi clàssic, un executiu d’estudi que mata accidentalment un home que creu que l’està amenaçant de mort, només per descobrir molt poc després que s’ha equivocat de persona i que el seu assetjador continua campant com vol. Quan l’espectador està convençut que ha captat el to de la història, la pel·lícula d’Altman (i la novel·la de Tolkin) canvia de direcció i es converteix en un àcid comentari sobre la política corporativa de Hollywood, després en una comèdia absurda, més endavant en un thriller més o menys elegant i, finalment, en una espècie de conte postmodern metalingüístic amb recargolat final feliç. En última instància, l’obra d’Altman ha passat a la història com una sàtira de Hollywood, una pel·lícula sobre la creació de pel·lícules, el significat de les quals es construeix no només per mitjà del que explica, sinó també tant per mitjà de la seva forma. Vegeu, per exemple, el llarg pla seqüència amb el qual comença, que al·ludeix directament a cèlebres preses semblants, com el pla d’inici de Set de mal (Touch of Evil, Orson Welles, 1950), o la gran quantitat de cameos d’estrelles de Hollywood, que s’interpreten a si mateixes, que apareixen a la pel·lícula.
Més metacinema a ‘The Offer’
És interessant que, anys després de l’èxit de la seva novel·la i de l’adaptació, Michael Tolkin emprengui una operació similar a The Offer, amb l’excepció que, en lloc d’una sàtira a la cultura empresarial de l’abans coneguda com a «fàbrica de somnis», la sèrie vol ser testimoniatge d’una realitat històrica: el procés de gestació d’una de les pel·lícules més llegendàries que mai s’han fet. Entre els coneixedors de la història del cinema, són ben coneguts els secrets del desenvolupament i l’impacte cultural d’El padrí. Si es va convertir en una de les pel·lícules més mítiques de tots els temps, és perquè en bona part el seu èxit va ser l’espoleta que va provocar l’explosió d’un nou Hollywood i, en conseqüència, la consolidació de tendències en la producció, la distribució i l’exhibició que van marcar el mitjà i la seva indústria durant tota la fi del segle XX. Però, és que, a més, els obstacles i conflictes de la seva producció converteixen la seva història en una lliçó de cinema que és, alhora, un relat emocionant sobre la perseverança i la creativitat humana.
The Offer està basada en les vivències del productor Albert S. Ruddy durant la producció de la pel·lícula, que, com és ben sabut, és una adaptació de la novel·la de Mario Puzo sobre una família mafiosa italoamericana, les seves rivalitats internes i les seves cruentes lluites amb altres membres de la màfia. La sèrie ens explica que la producció es va enfrontar a grans desafiaments des del principi, començant pel fet que la novel·la de Puzo va enfurir els italoamericans, en general, i els membres de les famílies mafioses, en particular. De fet, The Offer explica, sempre des del punt de vista parcial de Ruddy, que la màfia va obstaculitzar la producció d’El padrí de totes les maneres possibles: amenaçant el productor mateix i l’aleshores cap de la Paramount, el llegendari executiu Robert Evans, acoquinant als actors i, en general, creant un clima hostil cap a la pel·lícula i el seu equip. La situació només es va resoldre quan Ruddy va negociar en persona amb el capo d’una de les cinc famílies de la màfia de Nova York, Joseph Colombo, qui, a més de dur a terme les activitats que se suposaven a qualsevol integrant de la Cosa Nostra, havia fundat i liderava la Lliga Italo-Americana pels Drets Civils. Després dels acords als quals van arribar Ruddy i Colombo, la màfia va autoritzar i va cooperar en el rodatge. La producció d’El padrí va ser sotmesa a dificultats addicionals, a causa de la dinàmica empresarial de Paramount a l’època en què formava part del conglomerat Gulf+Western, i en concret per les tensions internes a la corporació i l’impacte de la personalitat genial i volàtil de Robert Evans –responsable directe de pel·lícules tan essencials per a la consolidació del Nou Hollywood com La llavor del Diable (1968), Love Story (1970), Chinatown (1974) o Marathon Man (1976)–, qui es va oposar en tot moment a la contractació de l’aleshores desconegut Al Pacino per al paper de Michael Corleone.
Amb una producció tan conflictiva, és comprensible que algú amb el currículum de Tolkin s’interessés per portar a la pantalla aquesta història. Els papers principals d’aquest relat de conflictes, negociacions, resolució de problemes i creativitat que és The Offer estan a càrrec de Miles Teller com el productor, Albert S. Ruddy, Dan Fogler com el director Francis Ford Coppola, Matthew Goode com Robert Evans, Juno Temple com l’assistent de Ruddy, Bettye McCartt, i Giovanni Ribisi com el capo mafiós Joe Colombo. The Offer no busca que ningú la confongui amb un remake d’El Padrí, afortunadament, sinó que vol explorar (i glorificar) les enormes dificultats logístiques i l’incomptable talent necessari per dur a terme la tasca de crear una pel·lícula memorable. Per això, tornant al punt de partida d’aquest article, si la prenem amb la deguda prudència, la sèrie ens pot servir com una valuosa lliçó de cinema.
Per saber-ne més:
LEBO, Harlan (2005). The Godfather Legacy: The Untold Story of The Making of The Classic Godfather Trilogy Featuring Never-Before-Published Production Stills. Simon and Schuster.
PUZO, Mario (2013). The Making of the Godfather. Hachette.
REGUERA, Iván (2022). El hombre que podía hacer milagros. Barcelona: Roca Editorial.
SEAL, Mark (2021). Leave the Gun, Take the Cannoli: The Epic Story of the Making of The Godfather. Gallery Books.
Citació recomanada
SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. «Hi havia una vegada un joc a Hollywood». COMeIN [en línia], abril 2023, no. 131. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n131.2328
