Accessibilitat cognitiva: millorar l’experiència d’assistents a esdeveniments amb trastorns de l’espectre autista

Quan es busca garantir l’accessibilitat en un esdeveniment, es vol que tot allò que el compon –espais, processos, serveis, etc.– sigui comprensible, utilitzable i practicable per totes les persones. A més, els participants d’un acte o espectacle de qualsevol tipus hi han de poder prendre part amb seguretat i comoditat, de la manera més autònoma i natural que sigui possible. Probablement, i encara amb molt de camí per recórrer, l’accessibilitat física dels esdeveniments és aquella en la qual s’ha avançat més, fins i tot des d’un punt de vista de desenvolupament normatiu. En aquest sentit, podem veure, per exemple, com molts esdeveniments disposen d’accessos, recorreguts o instal·lacions preparats per a persones amb mobilitat reduïda (PMR).

Malauradament, l’accessibilitat cognitiva sembla un camp en el qual encara cal avançar. Sota el concepte d’accessibilitat cognitiva es considera la comprensió de l’entorn de l’esdeveniment pels assistents, per interpretar la informació, comunicar-hi i realitzar-hi amb comoditat totes les activitats que el formen. Aquest fet és especialment rellevant per a la correcta participació de les persones amb trastorns de l’espectre autista, ja que els trastorns poden estar estretament lligats a una diversitat en la manera de comunicar-se, de relacionar-se socialment i/o d’afectació davant determinats elements ambientals com el soroll, llums excessives, etc.

Aconseguir que aquest col·lectiu participi en un acte i en gaudeixi no és més que garantir-ne els drets. De fet, l’article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans es refereix, en concret, al dret al gaudi del temps lliure, cosa que ha de portar a pensar en esdeveniments musicals, esportius, festes populars, etc. Per tant, la ciutadania ha de tenir present l’accessibilitat cognitiva per garantir, tal com també assenyala l’article 30 de la Convenció de l’ONU sobre Drets de les Persones amb Discapacitat, la participació en igualtat de condicions en la «vida cultural», i també en «activitats recreatives, d’esplai i esportives». No es tracta d’incloure’ls en actes pensats per i per a persones neurotípiques, sinó que les persones amb neurodivergència participin i gaudeixin tant com les altres.

Preesdeveniment: anticipar-se a allò que ha de passar

Hi ha maneres de dissenyar i dur a terme un esdeveniment que facilitaran l’accessibilitat cognitiva, començant des d’una fase prèvia fins a la celebració de la trobada. La correcta i completa informació sobre l’activitat permet que l’assistent amb TEA s’anticipi i es prepari de manera correcta, cosa que redueix l’estrès previ i genera una sensació de confiança més gran en gaudir d’un grau més alt de coneixement.

En primer lloc, s’ha de considerar proporcionar les dades bàsiques sobre dates, horaris, tipus d’entrada, mapes del recinte i dels seus recorreguts, opcions de mobilitat, etc. per mitjà del web, les xarxes socials, etc. No és una cosa nova ni destinada en exclusiva a aquest tipus de participants, però és un aspecte que de vegades no considera de manera exhaustiva l’organització de l’esdeveniment. I una cosa clau: la informació que s’ofereix ha de ser concreta i clara.

En segon lloc, resulta convenient donar el màxim d’informació sobre com serà l’esdeveniment. En concret, és important poder respondre a la pregunta: què passarà mentre duri l’activitat? Per descomptat, no es tracta de revelar el minut a minut de l’acte, però un assistent amb TEA pot necessitar conèixer si es faran servir efectes d’il·luminació, un determinat volum de so o, fins i tot, si es demana la participació activa del públic –pensem en un espectacle, per exemple, en el qual es convidi assistents concrets a pujar a l’escenari o en què els artistes s’acostin amb el micròfon a la mà per fer preguntes–, per avaluar fins a quin punt pot incomodar-lo o afectar-lo en funció de les seves necessitats.

En determinats esdeveniments en els quals hi hagi la possibilitat d’adquirir l’entrada amb seient reservat, serà important tenir identificades prèviament les zones on hi pugui haver més o menys impacte lumínic, proximitat a amplificadors de so, zones més concorregudes o amb més animació, perquè l’assistent amb TEA decideixi, per endavant, quina localitat li és més convenient.

Configuració de l’espai d’un esdeveniment per a persones amb TEA

De manera clara, la gestió de l’accés a l’esdeveniment és un dels moments més rellevants de l’experiència de l’assistent. Cal tenir en consideració que la possible generació de cues o la concentració de persones poden contribuir negativament en l’experiència, en generar estrès i situacions d’incomoditat dels assistents, especialment de persones amb TEA. És per això que identificar opcions alternatives, com ara els accessos habilitats per a PMR o altres vies menys concorregudes, serà útil per poder derivar-hi els assistents que ho necessitin.

De la mateixa manera, s’ha de considerar el fet de disposar de zones de descans que no siguin simplement espais on asseure’s, sinó que realment permetin reduir l’ansietat o el malestar que pot produir el so, la llum o l’afluència de públic, la qual cosa és un aspecte molt favorable per a les persones amb TEA. Aquestes mateixes zones de descans poden servir com a espais on aquests participants puguin menjar i beure de manera assossegada i, fins i tot, fora dels espais habilitats de restauració, on es poden produir cues o no oferir productes adequats (caldrà considerar la possible entrada d’aliments i begudes per a persones amb TEA, i amb necessitats especials en aquest sentit, i gestionar l’excepció si contravé les normes de l’esdeveniment).

La comunicació en un esdeveniment a persones amb TEA

Alguns dels aspectes que hem assenyalat anteriorment ja apunten de manera clara la comunicació com a pilar per aconseguir l’accessibilitat cognitiva. Per començar, un esdeveniment ha de comunicar correctament tots els aspectes que el configuren i que poden ser rellevants per a la correcta participació general i, en particular, d’un assistent amb TEA. Estratègies omnicanal, informació clara i precisa o la incorporació d’elements visuals com mapes d’espais i recorreguts són algunes de les opcions que aconsegueixen una comunicació efectiva de l’esdeveniment.

La comunicació bidireccional entre un participant amb TEA i l’organització serà clau per aconseguir l’èxit de l’esdeveniment. Si la informació necessària no està disponible, l’assistent ha de disposar de canals clars per contactar amb l’organització per aconseguir-la i per transmetre així les seves necessitats potencials. D’aquesta manera, l’organització podrà prendre les mesures o facilitar la informació sol·licitada de manera que s’aconsegueixi una participació reeixida en la trobada. Cal tenir en compte que una persona amb TEA no ha de ser necessàriament una persona amb discapacitat i, per tant, cal preveure per endavant que no tindrà sempre un document oficial amb la seva condició per ensenyar al personal de control d’accés. Una via de contacte amb l’organització serà essencial per poder exposar els seus dubtes i necessitats específiques.

Així mateix, hi ha d’haver una comunicació adequada entre els assistents amb TEA i l’staff de l’organització, per exemple, personal de seguretat, sanitaris i auxiliars de serveis, que està in situ durant l’esdeveniment. Per a això, la formació del personal és clau, ja que ha de tenir en compte que es poden produir situacions en les quals persones amb TEA presentin dificultats per entendre o contestar preguntes o, simplement, que els calgui més temps per respondre sense que es produeixin malentesos. De la mateixa manera, pot caldre acompanyar-los –per exemple, a trobar el seient– o facilitar-los informació per solucionar qualsevol possible incidència que es produeixi.

La incorporació d’elements visuals, com ara pictogrames, també és una alternativa que per a determinades persones en l’espectre permeten reduir l’ansietat i l’estrès en facilitar la comprensió de l’esdeveniment. En aquest sentit, es poden utilitzar sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (SAAC), com els desenvolupats per Arasaac, que poden facilitar l’expressió o la comprensió davant de certes dificultats que poden tenir algunes de les persones amb TEA. En qualsevol cas, com a norma general, qualsevol senyalització ha de ser de la mida adequada i fàcilment comprensible per a tots els assistents.

En conclusió, qualsevol mesura de les que hem descrit fins aquí permeten acostar un esdeveniment a l’accessibilitat universal i, en concret, a l’accessibilitat cognitiva. I, per acabar, no s’ha d’oblidar que qualsevol d’aquestes no només beneficia el col·lectiu d’assistents amb TEA, sinó que millorarà l’experiència global de qualsevol dels participants de l’esdeveniment. Així mateix, convé destacar les moltes fortaleses de les persones amb neurodivergència, per la qual cosa la millor manera de garantir la planificació d’un esdeveniment divers seria disposar a la mateixa organització de professionals que, des d’altres perspectives, puguin aportar el seu coneixement i experiència.

Citació recomanada

MORENO, Carlos; ALMÉCIJA CASANOVA, Anna. «Accessibilitat cognitiva: millorar l’experiència d’assistents a esdeveniments amb trastorns de l’espectre autista». COMeIN [en línia], febrer 2023, no. 129. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n129.2310