La Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC) «ja fa vint anys que té vint anys», com dirien Joan Manuel Serrat o més recentment els Buhos a «Milers d’espurnes». Amb aquest popular eufemisme, evitem emprar adjectius com quadragenària o quarantina, ja que l’entitat que millor representa la investigació en Ciències de la Comunicació en català es troba en un estat de salut envejable i amb més empenta que mai.
Si bé la SCC es va constituir oficialment el 2 de desembre de 1985, com a filial adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va ser el 9 d’abril de 1984 quan es va portar a terme la primera reunió formal d’autoconstitució de la Junta Gestora, integrada per Lluís Bassets, Jordi Berrio, Josep Maria Casasús, Josep Gifreu, Jaume Guilamet, Miquel de Moragas, Joaquim Romaguera i Ernest Udina.
Per commemorar aquesta efemèride, el passat 9 d’abril de 2024 va tenir lloc l’acte de celebració del 40è. aniversari de la SCC a la Casa de Convalescència de Sant Pau, la seu de l’IEC a Barcelona. A l’acte van assistir moltes de les persones presents en aquella reunió fundacional, i també altres personalitats històriques de la societat, amb la finalitat de recordar les fites assolides amb un esperit vocacional i valorar els reptes futurs de l’entitat.
Entre les diverses intervencions que van ocórrer durant la taula rodona i posterior debat amb el públic assistent, recordem les paraules de Josep Maria Casasús, que va destacar dues fites cabdals de la SCC-IEC: l’antiga conferència anual a Girona i l’organització d’una taula rodona amb els rectors catalans principals amb motiu de la cinquena edició del Congrés Internacional de Recerca en Comunicació el juliol de 2022.
Un altre dels fundadors, Josep Gifreu, va accentuar que la creació de la SCC-IEC és una «fita en la història de la recerca a Catalunya» i que ha ajudat a impulsar línies de treball prospectives en l’anàlisi del sector de la comunicació català.
Per la seva banda, Jaume Guillamet va subratllar «l’origen universitari» de la SCC, l’antecedent de la qual va ser l’Institut Català de Periodisme. Per a Guillamet, els impulsors de l’entitat van ser «periodistes amb vocació de recerca», com ara Mercader, Schaaff, Udina, Bassets, Alsius o Romaguera, entre d’altres.
Miquel de Moragas va caracteritzar la SCC com una «plataforma col·laborativa acadèmica i professional» i com «un centre de transferència de coneixement i d’anàlisi sobre com millorar la informació i la comunicació com a servei públic».
Maria Josep Recoder va considerar que els eixos de l’èxit de l’entitat han estat l’obertura de l’experiència, la responsabilitat, l’extraversió, la convicció, l’amabilitat, així com l’evolució del protagonisme de les dones a la SCC, la incorporació de docents de totes les universitats catalanes i l’aposta pel treball en equip.
El sorgiment de la SCC va ser «increïble» en el seu moment, a parer de Rosario de Mateo, que va subratllar la situació complicada de la comunicació, especialment com a disciplina científica. De Mateo va proposar la creació d’un grup dins la SCC «per debatre d’on venim i on anem» i per descobrir les ombres que afecten el sector.
La vigència de la SCC i els seus valors prospectius van canalitzar el missatge d’Emili Prado, per a qui la institució afronta cada cop «desafiaments més grans». El creixement de la SCC és determinat per la necessitat d’una veu organitzada de la recerca en comunicació, la promoció de polítiques públiques mitjançant la recerca i la consolidació científica d’aquesta àrea de coneixement.
Altres intervencions destacades van ser les de Josep Lluís Gómez Mompart, que va remarcar la cultura de l’amabilitat i de la cooperació interna i externa que ha caracteritzat històricament la SCC; Maria Corominas, que va reivindicar la defensa del català com a llengua científica; Jordi Fortuny, que va esmentar la importància de la col·laboració entre universitat i empresa, i Sergi Cortiñas, que va aplaudir el salt endavant que ha viscut la recerca en comunicació a Catalunya. Finalment, l’actual president, Joan Francesc Fondevila, va defensar que l’ús del català com a llengua científica «no només no hauria de penalitzar els investigadors en les avaluacions de qualitat, sinó que hauria de suposar-hi un mèrit afegit».
Una mirada endavant
El pròxim acte destacat que organitzarà la SCC és el VII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, que tindrà lloc el 6 de juny a la seu de l’IEC de Barcelona. Com és tradició, l’esdeveniment acceptarà ponències en format híbrid sobre totes les especialitats de la Comunicació, incloent-hi publicitat, relacions públiques, periodisme i comunicació audiovisual.
Com a novetat d’aquesta edició, el Congrés comptarà amb la prestigiosa editorial valenciana Tirant lo Blanch per coeditar un llibre que inclourà diverses de les comunicacions presentades. A més a més, com cada any, una selecció de les ponències aspiraran a publicar-se a la revista acadèmica de renom Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi, editada per la SCC i de la qual ja s’han publicat 40 números durant més de tres dècades. Indexada a la Web of Science i amb un segell de qualitat del FECYT, Comunicació és un clar exemple de l’aposta per la difusió de la recerca de qualitat i en català en el nostre àmbit de coneixement.
Una altra novetat pensada per celebrar el 40è. aniversari de la SCC-IEC és que tots els socis i sòcies tindran opció de participar en la I Convocatòria de Reconeixements de la Societat Catalana de Comunicació. Per mèrits objectius, podran aspirar a un diploma honorífic en cadascuna de les tres modalitats que s’ofereixen: Reconeixements en Excel·lència Educadora en Comunicació, Excel·lència Científica en Comunicació, i Excel·lència en Comunicació Acadèmica en Català en Ciències de la Comunicació.
A més a més, també s’oferiran per primer cop uns reconeixements dirigits a estudiants de TFG i de TFM que hagin defensat els seus treballs en alguna de les universitats dels territoris catalanoparlants (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja d’Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer) i que facin el lliurament del manuscrit en català.
Finalment, cal recordar que el Congrés és gratuït per a socis i sòcies. I la quota anual que cal pagar és de les més baixes que podeu trobar dins el sector: només 50 euros. Si us interessa, teniu fins el 17 de maig per enviar un resum de la vostra proposta (d’entre 300 i 350 paraules).
Com actual tresorer de la Junta Directiva de la SCC-IEC, et convido a associar-te (si encara no ho has fet) a una entitat que fa quatre dècades que representa els/les recercadors/es en Comunicació, vetllant per la qualitat de la recerca en aquest àmbit del coneixement i fomentant el català com la seva llengua vehicular. T’hi esperem!
Per saber-ne més:
MARQUÉS-PASCUAL, Joaquín. (2022). «Tres dècades de Comunicació». Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi, vol. 39, no. 2, pàg. 109-119 [en línia]. Disponible a: https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150212
FERNÁNDEZ-QUIJADA, David (2011). «Dues dècades de comunicació científica: anàlisi bibliomètrica de les revistes de la Societat Catalana de Comunicació (1989-2009)». Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi, vol. 29, no. 1, pàg. 125-151 [en línia]. Disponible a: http://eprints.rclis.org/18392/2/comunicacio_29_1.pdf
Citació recomanada
COMPTE PUJOL, Marc. «D’on vens i on vas, Societat Catalana de Comunicació?». COMeIN [en línia], abril 2024, no. 142. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n142.2426
Marc Compte Pujol Professor de Comunicació a la UOC
