Formar en comunicació: un repte permanent en un context canviant

Els canals, els mitjans, les plataformes, els formats, els continguts, les tècniques o les persones emissores i receptores (i tot el que no són persones) de la comunicació es transformen de manera constant i a gran velocitat. També ho fan les relacions econòmiques i de poder entre els actors de la indústria comunicativa i els seus models de negoci i finançament. Especialment en un context com l’actual, molt canviant en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i, és clar, tecnològic.

Davant aquest escenari, les facultats de Comunicació són sotmeses a una forta pressió que els obliga a actualitzar i revisar la formació que ofereixen de manera constant per donar resposta a les característiques, manques i necessitats del mercat al qual aspira a incorporar-se l’alumnat, però no només això: també per adaptar-se al que requereix el mateix alumnat i, també, garantir que el professorat estigui en disposició d’adaptar-se als canvis.

Reflexions sobre la transformació de la formació universitària

Per facilitar una reflexió pausada sobre les transformacions recents de la formació universitària en Comunicació i la importància del pensament (crític) en el context actual, hem publicat cinc recerques recents sobre el tema en l’últim número de la revista acadèmica Quaderns del CAC que analitzen aspectes com:

• la influència del mercat de la comunicació i les seves lògiques en els estudis de Periodisme (Terrón Blanco, 2023);
• la importància del pensament crític en els estudis i la pràctica professional de la Comunicació Audiovisual (Sánchez i Franganillo, 2023);
• els efectes de la digitalització en les competències professionals i en la cerca d’ocupació en Comunicació (García Galera, Catalina-García i Martínez Nicolás, 2023);
• el potencial de YouTube com a eina de divulgació del Treball final de grau en Publicitat i Relacions Públiques (Lázaro Pernias i Zeler, 2023); o
• el paper històric de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB com un servei públic de suport a l’ensenyament universitari (Civil i Serra, Rial Pa i Sants Prats, 2023).

Tots els articles de la revista estan disponibles en obert en català, castellà i anglès.

A més, amb l’objectiu d’ampliar aquestes reflexions i de conèixer de primera mà els reptes i les oportunitats que es presenten en el dia a dia de les facultats de Comunicació, el passat 16 de novembre vam celebrar una taula rodona sobre el tema. Hi comptem amb la participació d’Amalia Creus, subdirectora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya; Enric Marín, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. En aquest enllaç, es pot veure el vídeo íntegre de l’acte, que es va celebrar al Parlament de Catalunya amb motiu del 25 aniversari de la revista i la presentació del número 49.

La subdirectora i els degans participants en aquesta taula rodona van posar de manifest nombrosos aspectes rellevants sobre el present i el futur de la formació universitària en Comunicació. Entre ells, els quatre següents.

En primer lloc, van expressar un consens clar sobre la importància d’ajudar l’alumnat a desenvolupar la capacitat de comprendre i d’analitzar de manera crítica la realitat canviant que els envolta, però també d’enfrontar-la des d’un compromís ètic fort, tant social com professional. La qual cosa implica, entre d’altres, establir un coneixement sòlid sobre l’àmbit i la indústria de la comunicació, i també sobre el funcionament i les potencialitats de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquests aprenentatges han de permetre a l’alumnat utilitzar les noves eines al seu abast de manera adequada, però també entendre i fer-se’n càrrec dels límits i de les possibles implicacions socials. Davant aquests desenvolupaments, les direccions d’estudis van subratllar que el més important és adaptar o, si escau, canviar la manera d’ensenyar i no (només) les maneres d’avaluar, per la qual cosa van desenvolupar metodologies i iniciatives noves d’aprenentatge.

D’altra banda, van destacar una preocupació compartida per la manca de diversitat social a les aules, i van relacionar-ne les causes amb els requisits i processos de selecció d’alumnat, marcats per unes notes de tall molt altes, que sovint deixen fora dels programes d’estudis persones amb situacions socioeconòmiques desfavorables. En aquest sentit, van assenyalar la necessitat d’establir mecanismes que permetin l’entrada de perfils diversos per combatre, en comptes de reproduir o perpetuar, les desigualtats socials.

Així mateix, les direccions d’estudis van emfatitzar la importància que també el professorat sigui divers, capaç d’adaptar-se a les noves realitats i inquietuds de l’alumnat i tingui unes condicions de treball estables. Van recordar que, en els últims anys, les plantilles han envellit i s’han precaritzat notablement, de manera que han arribat a percentatges considerables de professorat en condicions precàries que fa el treball que s’hauria de cobrir amb places estables.

Un altre punt destacat per la taula rodona va ser que les universitats no han de perdre de vista el seu paper com a formadores d’agents de canvi i de transformació social, ni tampoc la seva obligació d’acompanyar un alumnat innovador, conscienciat i implicat en les causes socials, polítiques i mediambientals.

I, finalment, van incidir en la importància de no supeditar la formació acadèmica a les lògiques, el poder i les exigències de la indústria de la comunicació, molt centrada en unes habilitats tècniques i uns coneixements especialitzats que canvien de manera constant.

Per saber-ne més:

CIVIL I SERRA, Marta; RIAL PAN, Marta; SANTOS PRADOS, Teresa (2023). «La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB). 50 anys de servei públic i de suport a l’ensenyament i la recerca (1972-2022)». Quaderns del CAC, no. 49, pàg. 27-36. DOI: https://doi.org/10.34810/qcac49id420785

GARCIA GALERA, María del Carmen; CATALINA-GARCÍA, Beatriz; MARTÍNEZ NICOLÁS, Manuel (2023). «Digitalització, mercat de treball i formació. Oportunitats i vulnerabilitats dels graduats en Comunicació». Quaderns del CAC, no. 49, pàg. 37-46. DOI: https://doi.org/10.34810/qcac49id420934

LÁZARO PERNIAS, Patrícia; ZELER, Ileana (2023). «YouTube com a eina de divulgació formativa del TFG: el cas del Grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona». Quaderns del CAC, no. 49, pàg. 47-54. DOI: https://doi.org/10.34810/qcac49id420937

PARLAMENT DE CATALUNYA (16 de noviembre de 2023). Acte de celebració del vint-i-cinquè aniversari de ‘Quaderns del CAC’ i presentació del número 49. Canal del Parlament [en línia]. Disponible a: https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:CLIP:0:::5:P5_ID_VIDEO_FRAGMENT,P5_POSICIO:14857117,2680

SÁNCHEZ, Lydia; FRANGANILLO, Jorge (2023). «Comunicació Audiovisual i pensament crític: reptes per a la formació universitària». Quaderns del CAC, no. 49, pàg. 17-25. DOI: https://doi.org/10.34810/qcac49id420706

TERRÓN BLANCO, José Luis (2023). «La lògica Mercantilista, el fonament actual dels estudis universitaris. Una reflexió entorn del Grau en Periodisme». Quaderns del CAC, no. 49, pàg. 7-15. DOI: https://doi.org/10.34810/qcac49id420925

Citació recomanada

SUÁREZ-GONZALO, Sara. «Formar en comunicació: un repte permanent en un context canviant». COMeIN [en línia], febrer 2024, no. 140. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n140.2407