Davant l’ús de les plataformes de social media en el conflicte bèl·lic de manera estratègica, les empreses mateix s’han vist en alguns casos en la necessitat de pronunciar-se sobre la seva postura davant d’una determinada utilització. La manera d’actuar i reaccionar ha estat diferent, però evidencia les mesures que aquests entorns poden posar en marxa per fomentar o limitar l’abast d’alguns perfils i continguts.
Amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, hem assistit a diferents accions desenvolupades en entorns de social media amb una finalitat estratègica per afavorir un bàndol o l’altre del conflicte. Xarxes socials i serveis de missatgeria instantània han vist com els perfils i continguts relacionats amb el conflicte s’ampliaven i feien ús dels seus serveis per a objectius tan variats com informar, però també amb una finalitat propagandista i de manipulació. Davant d’aquesta situació, la mirada dels usuaris s’ha fixat en la reacció de les empreses que gestionen aquests serveis de social media. La seva posició és delicada perquè es debat entre qüestions de marca, diversos interessos entre els quals hi ha els comercials i altres aspectes d’índole moral, ètica i, fins i tot, legal.
L’exercici de la llibertat d’expressió o, fins i tot, la dificultat tècnica per revisar la quantitat de continguts que circulen i la velocitat de transmissió són alguns dels arguments que s’han anat escoltant quan es parla de la falta de control que exerceixen les xarxes socials sobre els missatges que s’hi distribueixen. Aquestes qüestions a vegades s’esgrimeixen per limitar la responsabilitat que poden tenir aquests serveis quan es converteixen en caixes de ressonància, fins i tot per l’efecte que tenen els algorismes que fan servir en l’abast que adquireixen determinats continguts. Això ha portat, per exemple, al fet que, des de la UE, s’hagi anat treballant els últims anys per frenar les campanyes de desinformació que empren els social media com a canals de difusió. Així, sorgeix el Codi de bones pràctiques en matèria de desinformació. Aquest codi va reclamar recentment una revisió i una visió reforçada a la qual es van sumar nous signataris. Entre aquests, hi ha algunes de les principals empreses de social media (com Meta, TikTok, Twitter, …), la qual cosa implica un compromís en la batalla contra les conegudes com a fake news, incloent-hi aquelles que s’hagin volgut difondre en el conflicte bèl·lic.
Els ‘social media’ en la guerra d’Ucraïna
En el cas particular que ens ocupa, els comportaments des dels social media són variats i algunes companyies s’han centrat a donar detalls de les actuacions que duien a terme des de l’inici del conflicte. Així, ja al febrer del 2022, Meta explicava com havia desarticulat una xarxa que dirigia cap a suposats mitjans independents i impedia que aquests fossin compartits, a més d’incloure recomanacions per reforçar la seguretat de comptes de persones a Ucraïna i Rússia. Més recentment, també informava de la desarticulació d’una xarxa de desinformació centrada en la narració del conflicte a Ucraïna.
Twitter es pot esmentar com un altre exemple sobre la manera d’operar davant aquest conflicte. En els inicis de la invasió, explicava de manera clara el seu posicionament i com afrontava la situació, i actualitzava aquesta declaració de manera periòdica. Així, en l’«enfocament» de Twitter sobre la guerra a Ucraïna es fan servir expressions que apunten cap a la preocupació, la tristesa i també «la responsabilitat amb el públic». En el seu comunicat, posen el focus en la seguretat, però també en la necessitat de difondre contingut «fiable». Això pot comportar des de l’eliminació de contingut fins a limitar-ne la visibilitat. Apliquen també la cura de continguts (content curation) per seleccionar missatges distribuïts en la seva plataforma per mitjà, per exemple, de la funcionalitat Moments. Una altra de les claus de la seva estratègia ha estat l’ús d’etiquetes que faciliten contextualitzar i identificar l’origen de certs tuits que es publiquen en la seva plataforma de microblogging, a més de «pausar» la publicitat evitant que es monetitzin continguts relacionats amb les cerques sobre la guerra i els missatges falsos. Tot això amb l’objectiu de no desvirtuar la conversa, afavorir la distribució de missatges útils i incrementar la confiança en aquests.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «Ús estratègic dels ‘social media’ en un conflicte bèl·lic (i II)». COMeIN [en línia], desembre 2022, no. 127. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n127.2279
