Hola! Sóc un bot i puc oferir-te informació d'actualitat

Ja fa unes quantes dècades que la tecnologia permet anar experimentant amb algoritmes, intel·ligència artificial i la capacitat de processar llenguatge natural. Els avenços permeten ara als robots conversar i oferir respostes automàtiques però també aprendre de la seva relació amb l'usuari. No és d'estranyar que en els últims anys els bots conversacionals o chatbots hagin anat adquirit més protagonisme en incorporar en infinitat d'activitats al mateix temps que sorgeixen eines que faciliten el seu disseny i implementació sense necessitat de grans coneixements de programació. Les empreses els fan servir per atendre els seus clients i els usuaris els fan servir, entre d'altres funcions, per fer reserves i compres, aprendre idiomes o fins i tot plantejar consultes sobre salut. Els mitjans de comunicació i el periodisme no s'han quedat enrere en la seva incorporació en una escalada que s'ha sumit en el debat entre els perills i avantatges que puguin proporcionar.
 

Encara que ja amb signes d'experimentació amb automatismes abans, l'ús dels robots en periodisme transcendeix a partir del 2014 quan es comença a conèixer de l'existència de notícies escrites per aquests. En 2016, coincidint amb la celebració de la conferència anual de desenvolupadors F8 de Facebook, la xarxa social anunciava el llançament de bots per Messenger i comptava com a socis per a la seva implementació a mitjans de comunicació entre els que es citaven, entre d'altres, la CNN. Des d'aquest moment l'aliança bots i social media ha estat clara i fins i tot ha permès als mitjans de comunicació explorar noves formes de comunicació amb les seves audiències a través de la missatgeria instantània a través de mòbil.

 

En l'àmbit periodístic els bots han estat especialment utilitzats per emprar dades de fonts fiables que mostrin patrons més o menys estandarditzats que resultin fàcils d'analitzar o creuar. Així, es van implementar, per exemple, per donar serveis informatius com el temps, resultats borsaris o esportius però a poc a poc es fan servir de maneres més sofisticades i fins i tot per donar cobertures informatives especialitzades tant temàtica com temporalment. Així, juntament amb l'ús de bots que podem trobar en mitjans com Wall Street Journal per informar sobre l'evolució del món dels negocis, per exemple l'AP els ha emprat per informar sobre la temporada de beisbol o El País els va incorporar per oferir alertes i notificacions informatives. En cobertures electorals han estat emprats entre d'altres per Le Monde o també va ser el punt de partida per a l'espai Politibot, un bot en Telegram, a partir de les eleccions generals espanyoles de 2016.

 

Els bots permeten aprofitar no només el llenguatge sinó també poden combinar opcions com els emojis o llançar contingut en àudio i vídeo. Així a Espanya el xatbot de COPE es presentava com un exemple d'automatisme capaç de servir contingut d'àudio en streaming o a la carta. La geolocalització pot ser un altre dels recursos emprats per aquests robots que busquen donar la informació de forma immediata. Alguns mitjans opten per explicar l'experimentació que desenvolupen amb bots com mostra també del seu esforç innovador. Així, des del News Labs de la BBC és possible conèixer els projectes sobre bots que desenvolupen així com la seva evolució.

 

Des de la seva implementació han generat preocupació ja que introduir automatismes en la generació d'informacions ha estat vist des d'algunes redaccions com un signe d'alarma que podia fer perillar la pròpia professió periodística. D'altra banda, la generació de bots que han servit per a fins fraudulents, com els encarregats de generar seguidors falsos, produir interaccions per beneficiar el trànsit cap a certs espais o fins i tot per a distribuir continguts falsos, també han generat desconfiança entre els usuaris. No obstant això, la finalitat i ús dels robots depèn del seu disseny i alguns poden ser molt positius com a complements en el desenvolupament de la tasca informativa. D'una banda poden ajudar a realitzar accions automàtiques sense valor afegit i permetre així el periodista dedicar-se a tasques que sí que requereixen de la seva reflexió o de la generació de noves idees. De l'altra, poden ajudar a millorar la relació amb l'usuari, amb un major coneixement dels seus patrons de consum i per tant que se li puguin oferir serveis més personalitzats.

 

Robots i automatismes poden ser eines útils de rastreig per detectar notícies falses o posar fre a la difusió de la desinformació. Al mateix temps, a l'hora de descobrir nous temes noticiables també ajudarien en detectar, per exemple, de manera primerenca canvis en patrons de comportament o noves tendències.

 

La supervisió del professional no s'ha de descartar tot i l'efectivitat d'aquests sistemes. Així, un exemple conegut d'una informació errònia difosa per un bot es troba en l'avís de terratrèmol que va oferir el Quakebot de Los Angeles Times. En no poder interpretar o contrastar la informació obtinguda d'una font fiable com el Servei Geològic dels EEUU (USGS), l'algoritme va presentar com actual un moviment que en realitat corresponia a un altre que es va produir el 1925. El diari va haver posteriorment d'esborrar la notícia i alertar des del seu perfil de Twitter de l’error:

 

 

Així, ben dissenyats, implementats i supervisats, els automatismes poden resultar aliats per al periodista que pot disposar d'informació actual, partir de les dades que aquests ordenen o processen i aprofundir en aquells temes que requereixen de valor afegit i major interpretació. 

 

Citació recomanada: MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Hola! Sóc un bot i puc oferir-te informació d'actualitat. COMeIN [en línia], març 2019, no. 86. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n86.1924.