Els bots i l'ús de la intel·ligència artificial estan adquirint cada vegada més protagonisme en ser emprats en major nombre de serveis diferents. Jugar a videojocs, assessorar en temes legals, l'ajuda que brinden els assistents virtuals en el domicili o a través del mòbil, ... són moltes les possibilitats que presenten aquests automatismes per facilitar certes tasques. Els mitjans de comunicació i el periodisme no es troben al marge d'aquesta tendència creixent fent gala d'innovació tecnològica i diferents aplicacions per oferir informació d'actualitat als usuaris.
Continua llegint...
Una de les principals preocupacions dels nous periodistes actuals és el domini de les eines tecnològiques que permetin el desenvolupament de la seva feina en entorns complexos i canviants on la multimedialitat i el multiformat acaparen l’atenció. No obstant, quines altres habilitats, diguem-ne toves, o millor, diguem-ne humanes, cal continuar esmolant? La sèrie televisiva Press, acabada d’estrenar a Filmin, ho posa de manifest amb pols oposats de la pràctica periodística.
Continua llegint...
Anteriorment en aquesta revista hem parlat sovint de la problemàtica que el fenomen de les fake news representa per a la política i el periodisme. Així mateix, és cert que ha estat en aquests dos àmbits on s’ha donat a conèixer àmpliament, i ara el terme fake és emprat com a primera resposta per a rebatre molts discursos, premisses ideològiques i fins i tot propostes programàtiques. Trump va obrir la porta i ha marcat el final de la crisi i l’inici d’una era en la qual les grans afirmacions i les dades són emprades, deformades i deconstruïdes fins al no reconeixement. Als Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació en vam fer una jornada juntament amb el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia català. Aprofitem per recomanar-vos la visió de les diferents ponències.
Continua llegint...
Aquest podria semblar un article tardà sobre els Premis Oscar. Però no. Certament, el 1986, el film Memòries d'Àfrica s’enduia diversos Premis Oscar enmig de certa polèmica sobre els seus mèrits reals. Com aquest any, diguem. Però m'interessa anar una mica més enrere, fins a 1982, moment en què triomfava a les llistes de tot el món una cançó anomenada Africa, interpretada per la banda nord-americana Toto. Més de tres dècades després, potser no ens recordem molt de Memòries d'Àfrica, però Africa s'ha convertit en una mena de cançó d'Internet, a cop de mems i versions. Aquesta és -una part- de la història.
Continua llegint...
Reconeguda amb el prestigiós Leadership Award 2018 del Club de Marketing, Montse Lavilla és una apassionada de la publicitat, de l’àmbit online i de la docència “per les possibilitats d'aprenentatge non stop” que suposen. És un luxe comptar a la UOC amb una professora col·laboradora com ella i que ens dediqui aquí uns minuts per parlar sobre la professió, la formació i un futur que no espera perquè cal adaptar-se a canvis continus.
Continua llegint...
Guillermo de Oliveira era realitzador de publicitat i curtmetratges, viatger i cinèfil amant de les localitzacions més emblemàtiques de la història del cinema. En l'actualitat ha dirigit el seu primer llargmetratge documental, ha contribuït a desenterrar un cementiri i ha estat nominat als Goya. Això últim, gràcies a Desenterrando Sad Hill, un film que va començar a gravar en 2015 quan va conèixer un grup de fans d’El bueno, el feo y el malo (Sergio Leone, 1966) disposats a tornar a la vida el mític cementiri de l'escena final de la pel·lícula mig segle després del rodatge.
Continua llegint...
Segons l'últim informe mundial sobre la felicitat - World Happiness report 2018 - Finlàndia és el país més feliç del món. La clau, per als autors de l'informe, està en el seu envejable sistema de benestar públic, tot i que altres asseguren que el motiu de tant goig es troba a la sauna, als nabius silvestres i en la pràctica del kalsarikännit. Tanmateix, per a alguns experts, el secret de la felicitat, sigui al país que sigui, resideix en la nostra capacitat d'expressar-la en paraules. O dit d'una altra manera, en la nostra habilitat per donar sentit a les emocions a través del llenguatge.
Continua llegint...
La irrupció tecnològica de nous mitjans, formes i fonts d’informació i de comunicació, l’ampliació i creixement del seu abast i participació, així com la necessària immediatesa que implica l’activitat professional periodística estan introduint una categoria diferenciada en l’àmbit que s’ha vingut a definir com a periodisme de qualitat. La diferència pressuposa l’existència d’un periodisme de baixa qualitat, i per tant fa referència a un estàndard desitjable, la qual cosa obliga a redefinir-lo. Aquest article es pregunta sobre quines són les característiques que garanteixen l’excel·lència en el periodisme que permeten valorar-lo respecte d’altres formes.
Continua llegint...
El passat 31 de gener la majoria dels mitjans es van fer ressò de la notícia que s'havia elaborat un mapa de l'assetjament a les dones a Madrid. El resultat obtingut és del fruit del treball col·laboratiu de les pròpies joves de fins a 30 anys que han anat marcant 850 localitzacions. Però no és, ni de bon tros, l'únic cas de col·laboració al voltant del tema del feminisme. Diferents iniciatives de la Fundación Mujeres o les mobilitzacions que es van donar al voltant del 8 de març del 2018, entre altres, són alguns exemples.
Continua llegint...
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca