El cos ferit o l'expulsió de la diversitat

Vivim en societat que, lluny de defensar la diversitat, exigeix i imposa la normativització dels cossos i, per tant, de la vida. Avui dia, l'exclusió del que és diferent s'exerceix des de les institucions i els espais de poder, econòmics, polítics i culturals. Una societat que perd el control sobre el seu cos està perdent també el control sobre la seva vida i la seva capacitat de reivindicar-se com subjecte.

 

El poder mutila cossos des de diferents esferes de la política. Des d’allò territorial, imposant fronteres violentes. Les tanques que s'erigeixen sobre els murs fronterers no estripen només la carn, expandeixen el missatge de l'exclusió del diferent, del que ve de fora. S’estripa l'opció a la diversitat, es fereixen els cossos que gosen moure’s per l'espai. Byung-Chul Han, filòsof sud-coreà, expressa que aquestes tanques i murs no només es destinen a expulsar el cos físic, sinó també a anul·lar que puguem imaginar com és l'altre de manera que:

 

 

 

Les ferides al cos s'exerceixen també des de la imposició i la dictadura del gènere. La mentalitat imposada i la suposició del que s'espera dels nostres cossos i de com aquests han de ser o representar allò "esperat", la norma, expulsen allò divers. D'aquesta manera, quan l'expressió de gènere i el sexe biològic divergeixen, s'arrossega al cos a la transformació i la mutilació: s'allunya al cos de la pròpia acceptació del que és i de la seva diversitat.

 

Miquel Missé, activista trans, sosté que sentir-se home o dona és una vivència subjectiva que es cimenta, per la força, socialment perquè:

 

 

 

Davant d'això, la societat ha de preguntar-se si han de ser els cossos els que es transformin i es fereixin o ha de ser la ella la que accepti el que desconeix i s'alliberi de les imposicions que marquen la construcció d'un gènere normatiu, és a dir, el que se suposa que és i representa el cos d'una dona o d'un home.

 

La societat, amb la seva cultura i el seu poder, infringeixen dany al cos, no l'acullen, el modelen a la força o el mutilen perquè deixi de ser el que és. Els nostres cossos es converteixen així en territori de dominació política i cultural, en cossos ferits i mutilats des d'on s'exerceixen polítiques d'exclusió i s'impossibilita l'emancipació i la llibertat.

 

És la societat com a col·lectiu, de cossos vius i latents, la qual ha de resistir a les mutilacions i agressions diàries que vénen del poder. Cuidant i estimant el cos divers, el cos amb o sense gènere normatiu, el cos que ens és aliè, el cos que ve de fora, el cos que, en definitiva, ve de més enllà de totes les nostres fronteres físiques i mentals.

 

La cohesió normativa dels cossos és impossible i genera societats malaltes i violentes que s’agredeixen a si mateixes buscant l'expulsió de les seves característiques diverses. Cal reivindicar el que som i el que són els altres des de la diversitat. Acceptar la diversitat implica també exercir aquest acte de rebel·lió que consisteix a acceptar el nostre propi desconeixement.

 

En el cos divers es reivindica allò socialment diferent. Enfront de l'agressió al cos, la reivindicació de la vida. I com reivindiquem la vida? No només fent aquest exercici personal i col·lectiu d'acceptació de la diversitat, sinó abraçant al cos, volent al cos, permetent que es mogui per l'espai, permetent que sigui de colors diversos, de formes diverses i de gèneres diversos i complexos o sense gènere en absolut. En definitiva, rebutjant la violència que genera l'expulsió forçada de la diversitat.

 

Aquest és un repte apassionant que fa que ens entrenem en l'exercici col·lectiu de rebutjar la violència, en totes les seves formes, cap a les altres persones i cap a nosaltres mateixes per tal de viure vides més plenes, més reals i més autònomes.

 

Per saber-ne més:

 

 

Entrevista a Miquel Missé, sociòleg i activista trans - Terrícoles | betevé 

 

Entrevista a Paul B. Preciado - Terrícoles | betevé 

 

Han, B. (2018) La expulsión de lo distinto. Pensamiento Herder: Barcelona 

 

Missé, M. (2018). A la conquista del cuerpo equivocado. Egales Editorial: Barcelona. 
 

 

Citació recomanada: RUIZ BENEDICTO, Ainhoa; ARANDA, Dani. El cos ferit o l'expulsió de la diversitat. COMeIN [en línia], març  2019, no. 86. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n86.1915.