Segons l'últim informe mundial sobre la felicitat - World Happiness report 2018 - Finlàndia és el país més feliç del món. La clau, per als autors de l'informe, està en el seu envejable sistema de benestar públic, tot i que altres asseguren que el motiu de tant goig es troba a la sauna, als nabius silvestres i en la pràctica del kalsarikännit. Tanmateix, per a alguns experts, el secret de la felicitat, sigui al país que sigui, resideix en la nostra capacitat d'expressar-la en paraules. O dit d'una altra manera, en la nostra habilitat per donar sentit a les emocions a través del llenguatge.
L’Institut d’Estudis Catalans defineix la felicitat com un estat de l'ànim plenament satisfet. En alemany glück és sort o bona fortuna. En finlandès onnistudeisuus prové d'acció virtuosa o camí ben triat. Per als Italians la felicità és alegria, goig, sentiment d'exaltació o contentezza. Per als anglesos, més pragmàtics, happiness és l'estat de ser o sentir-se feliç.
Els éssers humans tenim la capacitat d'experimentar una gran diversitat d'emocions. És també propi de la nostra espècie l'habilitat per compartir aquestes emocions a través del llenguatge. Durant molt temps, científics de diferents camps de coneixement s'han dedicat a explorar la nostra competència per traduir en paraules experiències emocionals. Les seves troballes assenyalen, entre altres coses, els beneficis que aporta el desenvolupament de la granularitat emocional, entesa com l'aptitud de distingir i explicitar amb claredat les diferents varietats i matisos dels nostres estats emocionals.
En efecte, diferenciar i nomenar amb precisió el que sentim en un determinat moment ens transmet informació important per entendre'ns a nosaltres mateixos en relació al context, i per imaginar possibles cursos d'acció davant una situació complexa. Dit d'una altra manera, la granularitat emocional ajuda el nostre cervell a generar emocions més específiques i dosificades, la qual cosa resulta en una reacció més adaptada a una situació donada, i a la resposta emocional que aquesta ens genera. Margee Kerr, sociòloga especialista en emocions ho explica de la següent manera: algú amb baixa granularitat només distingiria entre sentir-se bé o malament, trist o feliç, nerviós o tranquil, o altres afectes molt bàsics. No obstant això, per a un individu amb alta granularitat no és el mateix sentir-se fastiguejat o enfadat, indignat o nerviós. Distingeix matisos. I això és positiu: ‘perquè com més ric és el lèxic que usem per nomenar i entendre el que sentim, millor preparats estem per processar i regular les pròpies emocions’, afirma Kerr.
Per tot això, el treball sobre la granularitat emocional s'ha utilitzat àmpliament com una eina terapèutica potent per millorar la capacitat de regulació emocional, principalment davant emocions negatives, com poden ser les causades per l'estrès, la depressió o les experiències traumàtiques. Però què passa amb les emocions positives? Podríem suposar que ampliar el nostre vocabulari sobre estats de benestar pot també fer-nos més feliços?
Tim Lomas, professor de psicologia positiva en la University of East London, no dubta que si. Aquesta convicció - afirma - és el que ho ha portat a impulsar el projecte Positive Lexicography una impressionant col·lecció de paraules de diferents idiomes dedicades a descriure bones sensacions. N’hi ha de poètiques, com la japonesa Ohanami - el plaer de fer una passejada admirant flors - o l'expressió holandesa Uitwaaien, que descriu els efectes revitalitzants de caminar en el vent. N’hi ha divertides, com Mbuki-mvuki, que en Bantú es refereix a un impuls irresistible de treure’t la roba mentre balles, o Kwadi, (del dialecte alemany Hunrisk) que descriu la sensació plaent d'escalfar-se al sol en un dia de fred. O inclús l'expressió gaèlica Sgriob, agradable picor al llavi superior just abans del primer xarrup d'un got de whisky (si més no, sembla que ho senten els escocesos).
Si és veritat que la capacitat de percebre i distingir la rica complexitat de les nostres experiències ens aporta major benestar, la lexicografia de Llomes podria considerar-se una mica més que una entretinguda col·lecció de curiositats lingüístiques. Explorar les diferents expressions que recull podria, segons el seu propi autor, apropar-nos a reconèixer sensacions positives inexplorades. O dit d'una altra manera, a experimentar noves formes de felicitat.
La paraula finlandesa hyppytyynytytyydytys es refereix a la satisfacció que s'obté en asseure's en un coixí tou o en una cadira còmoda. Suposo que molts ho hem experimentat, encara que nomenar-ho d'aquesta manera resulti divertit i quasi impronunciable per als que no parlem finlandès. Pot semblar una obvietat, però em va fer pensar que el secret de la felicitat finlandesa està, al cap i a la fi, allà on sempre ha estat la felicitat: en els efímers moments de la vida quotidiana. Cal, però, que siguem capaços reconèixer-los i apreciar-los.
Citació recomanada: CREUS, Amalia. hyppytyynytytyydytys o el lèxic de la felicitat. COMeIN [en línia], març 2019, no. 86. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n86.1918.
Citació recomanada: CREUS, Amalia. hyppytyynytytyydytys o el lèxic de la felicitat. COMeIN [en línia], març 2019, no. 86. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n86.1918.
Números anteriors
