El passat 31 de gener la majoria dels mitjans es van fer ressò de la notícia que s'havia elaborat un mapa de l'assetjament a les dones a Madrid. El resultat obtingut és del fruit del treball col·laboratiu de les pròpies joves de fins a 30 anys que han anat marcant 850 localitzacions. Però no és, ni de bon tros, l'únic cas de col·laboració al voltant del tema del feminisme. Diferents iniciatives de la Fundación Mujeres o les mobilitzacions que es van donar al voltant del 8 de març del 2018, entre altres, són alguns exemples.
Fa pràcticament un any, que ONG Pla Internacional va impulsar la iniciativa creant una pàgina web on les dones assenyalin aquells llocs que els semblen segurs i insegurs a Delhi, Kampala, Lima, Sydney i Madrid. Tal com narra l'article d'El País: "per compartir el seu testimoni, les noies només han de realitzar una sèrie de senzills passos, sense necessitat de descarregar una aplicació: situar al mapa el lloc en què s'han sentit insegures o segures, escriure un breu comentari sobre què va ser el que va passar, com creuen que podria millorar la seguretat en aquest punt, indicar l'hora del dia en què va succeir, el tipus de lloc (transport públic, parc, o carrer), assenyalar si va existir algun tipus de discriminació que influís en què se sentissin incòmodes (gènere o religió, per exemple), apuntar què van fer després (evitar anar soles, informar les autoritats), i indicar una sèrie de dades que no apareixen al mapa (edat, sexe, ocupació). Totes les experiències queden registrades com anònimes.
Madrid no és la primera ciutat que porta a terme un estudi com aquest. A Delhi ja hi va haver una experiència similar com a part del programa Ciutats Segures de Pla Internacional i ONU-HABITAT i ONU Dones. Després de recórrer juntes la ciutat i parlar amb els comerciants, les noies assenyalaven en un mapa fet per elles mateixes quins eren els punts segurs i insegurs de la seva ciutat amb xinxetes de colors. Al Caire, Egipte, es va viure una cosa semblant. Les joves quedaven en grup, recorrien el camí a l'escola i parlaven amb els venedors de les botigues per veure quines eren les zones lliures d'assetjament de carrer ".
Bastant anterior a aquesta iniciativa és la que es porta a terme des de fa anys a la Fundación Mujeres. On s'impulsen diferents projectes basats en l'intercanvi d'experiències i l'aprenentatge col·laboratiu. Activatenred i Educar en Igualdad, per exemple. En el primer cas, es tracta d'una xarxa social per a empreses compromeses amb la igualtat, directives, empresàries i dones que busquen feina. Compten amb diversos blocs d'experts als que fer consultes i fòrums on compartir coneixement. El segon cas, és un espai en xarxa a través del qual poder aprendre de les experiències i crear sinergies que afavoreixi la pràctica de la coeducació en tots els entorns educatius.
A més, també Cuidadanas és un projecte de caràcter innovador dirigit a millorar la salut i la qualitat de vida de les dones cuidadores no professionals en l'àmbit familiar mitjançant la prestació d'un servei de suport integral. Aquest servei comprèn actuacions com orientació i assessorament especialitzats, suport individual, tallers formatius, espais de participació i acompanyament a persones en situació de dependència.
Finalment i des d'un altre angle, i precisament ara que ha passat pràcticament un any, destaquem l'organització, cooperació i la coordinació entorn a les mobilitzacions del 8 de març de 2018. Totes les associacions i federacions de dones van fer ostentació d'unió i d'una aposta clara per un objectiu comú. Les consignes van ser clares, els missatges, les estratègies de comunicació. Hi ha qui fins i tot parla d'un nou 15-M. Entre els diversos col·lectius professionals, el de les periodistes, va aprofitar la seva repercussió mediàtica per fer-se ressò.
3000 professionals del periodisme: reporteres, presentadores de TV, fotògrafes, redactors, etc. a través d'un grup de Telegram van compartir les seves preocupacions, reivindicacions i van redactar un manifest que van signar totes. A qualsevol observador privilegiat se li hagués estarrufat la pell de veure com repartien tasques i col·laboraven per fer difusió per diferents canals, com treballaven contra rellotge per consensuar aquest manifest o com aprenien de les diferents experiències dels diferents grups territorials.
La marea feminista, és entre altres coses, fruit del compromís i de l'esperit cooperatiu de milers dones que lluiten per la igualtat i els drets de les dones. Si colaborare humanum est, si col·laborar és una actitud innata en l'home, ho és sens dubte, encara més en les dones.
Citació recomanada: SANZ MARTOS, Sandra. Feminisme col·laboratiu. COMeIN [en línia], març 2019, no. 86. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n86.1916.
Números anteriors
