‘Servitud tecnològica voluntària’? Algunes preguntes i definicions

Sens dubte, el terme, que beu de l’obra del filòsof francès del segle XVI Étienne de La Boétie, té força. Dirigeix l’atenció cap a un problema rellevant: entenem (no parlem, aquí, d’inconsciència) l’impacte negatiu que, en molts casos, té utilitzar tecnologies digitals sobre els nostres drets i llibertats, i sembla que l’acceptem de manera acrítica. Sense revelar-nos ni oposar-nos-hi.

Per tant, sí: ho sembla.

L’evidència empírica mostra, de fet, que no només en som conscients sinó que, a més, l’actual escenari tecnològic ens preocupa (vegeu els Eurobaròmetres més recents sobre drets digitals, per exemple). Tot i així, però, continuem duent a terme pràctiques i usos tecnològics que serveixen a determinats interessos privats i que, alhora, comprometen la nostra condició de persones lliures. Posen les nostres vides al servei d’aquests interessos. Amb això, es difícil no estar-hi d’acord.

Però el discurs de la servitud tecnològica voluntària va més enllà: dona per fet que aquest pas de persones (ciutadans i ciutadanes) lliures a serfs i serves és voluntari. Podent evitar que les nostres pràctiques tecnològiques estiguin al servei d’algú altre, no ho fem. Aquesta és la idea: podent no ser serfs i serves tecnològiques, cadascun/a de nosaltres triem, voluntàriament, ser-ho.

Més enllà de l’atractiu de la discussió –la provocació, segons com es miri–, considero que parlar de voluntarietat i servitud implica una concepció, si més no, poc acurada, de la situació actual de desequilibri de poder relativa al desenvolupament tecnològic, que no afavoreix la nostra capacitat, individual ni col·lectiva, de trobar solucions al problema.

L’ús de la cursiva en aquest text té una intenció. Assenyala paraules a les quals crec que val la pena parar atenció, perquè configuren un marc interpretatiu molt particular d’una situació complexa.

Voluntarietat discutible

En lloc de cercar-hi respostes, plantejaré algunes definicions (no acadèmiques, sinó quotidianes) i unes quantes preguntes, que espero que acompanyin la reflexió dels lectors i les lectores.

Algunes definicions:

• Serf, serva: persona que no és de condició lliure. / Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona.
• Voluntari, voluntària: que neix de la voluntat. / [Persona] que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat.
• Poder: facultat que posa en estat de fer alguna cosa.
• Capacitat: qualitat de qui està en estat de fer alguna cosa.

Les preguntes:

• És el mateix dir que les nostres pràctiques i usos tecnològics serveixen a determinats interessos que dir que en som serfs i serves dels agents interessats? En altres paraules: podem parlar de serfs i serves tecnològics?
• Les nostres pràctiques tecnològiques són sempre voluntàries? Pensem, per exemple, en el cas d’una persona que no en vol, però que ha de fer servir determinades eines digitals per desenvolupar la seva feina en una determinada institució que garanteix la seva possibilitat de pagar un lloguer?
• Tenim, sempre, la capacitat i els recursos necessaris per decidir no emprar determinades eines tecnològiques? O per esquivar els perjudicis que se’n deriven?
• No resulta que, per poder parlar de «servitud voluntària», hauríem de poder triar entre servir o no servir determinats interessos, sense que això comporti prejudicis encara més grans en les nostres vides, drets i llibertats?
• I, per acabar: quines accions (individuals i col·lectives) caldria dur a terme per garantir que tenim el poder d’exercir la nostra voluntat tecnològica, és a dir, per alliberar-nos de la servitud?

Crec que aquesta última pregunta és la més rellevant.

Un últim comentari: des del meu punt de vista, l’anàlisi i, fins i tot, la crítica al discurs de la servitud tecnològica voluntària, no ens ha de portar a una altra encara menys desitjable. No es tracta d’entendre que som éssers sense agència (sense l’habilitat d’actuar de manera intencional) i, per tant, completament determinats per les circumstàncies o les voluntats alienes.

Tot el contrari. Considero que les nostres decisions i les nostres accions són crucials per garantir els nostres drets i llibertats.

Precisament per això, la idea sobre la qual vull posar el focus de reflexió es la següent: crec que no només ens hem de fixar en si volem o no ser serfs i serves (posem l’exemple: utilitzar o no utilitzar determinades eines tecnològiques), sinó també, i molt especialment, preguntar-nos si tenim la capacitat, els recursos i els mitjans necessaris, per exercir aquesta voluntat (servir / ser-ho) o la contraria (no servir / no ser-ho). I també, avaluar qui i com pot obstaculitzar o afavorir aquesta capacitat, i què podem fer (individualment i col·lectivament) per superar els obstacles.

En parlem... si voleu.

Citació recomanada

SUÁREZ-GONZALO, Sara. «‘Servitud tecnològica voluntària’? Algunes preguntes i definicions». COMeIN [en línia], juny 2023, no. 133. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n133.2339