Democràcia, tecnologia i control: una relació complexa

Des de finals dels anys noranta del segle passat, la digitalització i la datificació de la societat han canviat la manera de relacionar-nos, de treballar, de consumir i també de participar en les nostres comunitats socials i polítiques. Aquests canvis han donat lloc, al seu torn, al sorgiment de corrents de pensament i d’acció que interpreten de maneres dispars els objectius que ha de perseguir l’ús de noves tecnologies en relació amb l’exercici del control i el poder en els sistemes democràtics.

En l’àmbit acadèmic, això s’ha traduït en un interès creixent per estudiar els efectes de les diferents aproximacions sobre la naturalesa, els fonaments de la democràcia i els processos de presa de decisions polítiques. El nostre article «¿Ciudadanía vigilada o monitorización ciudadana? Dos aproximaciones opuestas a la relación entre tecnología y democracia», amb coautoria amb Ramón A. Feenstra (Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló) i recentment publicat a Athenea Digital, neix d’aquest interès.

Hi presentem una discussió teòrica sobre dos corrents principals que, malgrat ser impulsats per les mateixes possibilitats tecnològiques actuals, són oposats en la seva interpretació sobre la relació entre tecnologia i democràcia, beuen de tradicions democràtiques diferents i persegueixen objectius diferents. Els anomenem la democràcia vigilada i la democràcia monitorada.

Anàlisi dels dos corrents: democràcia vigilada i democràcia monitorada

La primera, la democràcia vigilada –terme abans utilitzat en anglès (surveillance-democracy) per Nick Couldry per referir-se a una idea diferent de la que presentem en aquest article– remarca el potencial tecnològic de processament de dades per guiar o substituir la presa de decisions polítiques o empresarials, sobre qüestions sensibles per a la vida de la ciutadania. Es basa en noves i velles teories elitistes de la democràcia. Per contra, la democràcia monitorada –terme introduït en la literatura acadèmica per John Keane– està lligada als corrents que busquen reforçar la participació ciutadana i descentralitzar el poder en la presa de decisions polítiques. Aquesta se centra en el potencial transformador de les tecnologies digitals per ampliar el monitoratge ciutadà del poder, el control popular i la rendició de comptes.

En el text, analitzem aquests dos corrents parant esment tant a la seva dimensió procedimental com a la seva dimensió substantiva. La dimensió procedimental es refereix a les característiques i limitacions dels processos i els mètodes d’ús de la tecnologia propis de la democràcia vigilada i la democràcia monitorada. La dimensió substantiva concerneix els principis i fonaments teòrics de cada corrent.

A grans trets, el treball aporta dues conclusions principals. Una sobre la democràcia vigilada i una altra sobre la democràcia monitorada.

La primera és que, preses de debò, les propostes que s’emmarquen en la democràcia vigilada són difícilment realitzables, atesa la lògica i les possibilitats reals de les tecnologies de processament de dades massives. En tot cas, s’ha demostrat que els intents per implementar-les donen lloc a noves formes de discriminació, desigualtat i exclusió social severes. A més, són indesitjables des d’un punt de vista democràtic, en tant que posen en risc la seva premissa fonamental, la sobirania popular.

I la segona és que les propostes lligades a la democràcia monitorada requereixen un desenvolupament tècnic i institucional que faci efectius els processos de filtració d’informació sensible, ofereixi protecció als informants i eviti desigualtats d’accés (mitjançant la provisió de recursos, mecanismes, protocols, i marcs ètics i jurídics), i que a més tingui en compte els límits i riscos de la implementació de tecnologies en els processos de participació política, per evitar caure en riscos similars als de l’altra postura. Encara que la seva implementació implica més capacitat d’influència i participació ciutadana, d’indubtable interès democràtic, no esgota totes les opcions de participació política que es poden impulsar mitjançant les tecnologies.

Considerant aquesta anàlisi, l’article es tanca amb el plantejament d’algunes propostes per avançar cap a un desenvolupament tecnològic just i que contribueixi a afermar i aprofundir els sistemes democràtics.

Per saber-ne més:

SUÁREZ-GONZALO, Sara; FEENSTRA, Ramón A. (2023). «¿Ciudadanía vigilada o monitorización ciudadana? Dos aproximaciones opuestas a la relación entre tecnología y democracia». Athenea Digital, vol. 23, núm. 2. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/athenea.3432

Citació recomanada

SUÁREZ-GONZALO, Sara. «Democràcia, tecnologia i control: una relació complexa». COMeIN [en línia], octubre 2023, no. 136. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n136.2367