Dotze recomanacions per avançar cap a la igualtat sociodigital en la vellesa

Les desigualtats digitals són una expressió més de les desigualtats sociodigitals que caracteritzen les nostres societats. Avui dia, activitats quotidianes de comunicació, oci o consum, o la relació amb empreses i institucions públiques proveïdores de serveis bàsics és (com a mínim) intervinguda per productes o serveis digitals. Per tant, tenir: 1) accés a les tecnologies digitals; 2) competències per fer-les servir, i 3) la capacitat d’utilitzar-les (o no) d’acord amb els interessos propis o necessitats i per al benefici propi, són tres qüestions cada cop més necessàries per viure de manera autònoma i sense massa complicacions però, sobretot, per exercir la ciutadania de manera plena.

No obstant això, el nostre informe recent Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar explica que, a Catalunya, totes les dades disponibles mostren que les persones grans (de 65 anys o més) tenen molt menys cobertes aquestes necessitats que les persones més joves.

 

Infografia que il·lustra els resultats de l’informe

Font: UOC

Les dades que analitzem en l’informe, elaborat conjuntament amb Mireia Fernández-Ardèvol (líder de l’estudi) i Isabel Sáenz Hernández per encàrrec del CAPCIT, mostren que, a més, entre el grup de les persones «grans» també hi ha força diferències: les persones de 75 anys o més pateixen una bretxa sociodigital encara més acusada que el grup de persones de 65 a 74 anys. A més, aquestes dades posen de manifest que la bretxa sociodigital és interseccional. És a dir, que els factors que la provoquen estan interrelacionats entre si: afecta més les persones grans quan aquestes tenen nivells educatius o de renda baixos, viuen a zones rurals o són dones.

I, d’altra banda, apunten a l’existència d’un cercle viciós (Cv) que aprofundeix la desigualtat i l’exclusió digital de les persones grans per una sèrie de motius interrelacionats, entre els quals destaquem tres:

• Cv1: les estadístiques oficials i els estudis sobre qüestions digitals sovint obliden les persones que es troben per sobre de l’edat de jubilació (moment en què deixen de participar en el mercat laboral) i, per tant, les dades sobre digitalització i gent gran són limitades.
• Cv2: la ciutadania gran és normalment exclosa dels processos de disseny i governança de les tecnologies digitals i, per aquest motiu, els serveis i productes digitals no responen a les seves necessitats.
• Cv3: els estereotips, i fins i tot els autoestereotips, sobre la relació de la gent gran amb les noves tecnologies, generen mancances de confiança i d’autoestima que afecten negativament la relació de les persones grans amb la tecnologia digital i contribueixen a reforçar les desigualtats digitals.

D’acord amb l’anàlisi, la contextualització i la interpretació de les dades més recents i actualitzades de què disposàvem en el moment d’elaborar l’informe, proposem dotze recomanacions per avançar cap a una igualtat sociodigital més gran en la vellesa. Sense seguir l’ordre plantejat en l’informe (entre claudàtors s’indiquen els nombres de les recomanacions en l’informe en format [Rn]), en aquest article, presento, en primer lloc, les més rellevants per trencar els tres punts (Cv1, Cv2 i Cv3) del cercle viciós:

En relació amb el Cv1, recomanem:

• recollir dades acurades i actualitzades, desglossades per grups d’edat de deu en deu a partir dels 65 anys i sense límit superior, que permetin estudiar a fons la relació entre digitalització i gent gran [R11],
• i que aquestes dades es recullin en funció de criteris unificats que permetin mesurar aspectes com les competències i capacitats digitals de la gent gran d’una manera clara i comparable [R4].

En relació amb el Cv2, recomanem:

• impulsar accions de formació i capacitació [R3], i també programes d’assessorament i acompanyament amb una àmplia participació de gent gran en funcions de formadors, assessors o acompanyants, que permetin a totes les persones adaptar-se a un entorn digital canviant amb autonomia i fomentin, també, la cooperació intergeneracional [R5];
• explorar i implementar mesures de promoció de la participació de les persones grans en el disseny i la governança del desenvolupament tecnològic [R7];
• garantir un disseny tecnològic universal i generar serveis digitals simples i de qualitat, adequats a les preferències i necessitats de totes les capes de la població, o bé exercir un cert control sobre ells quan els desenvolupen o implementen empreses privades però es tracta de serveis essencials (banca, l’aigua, l’electricitat, la salut...) [R8];
• proporcionar sempre alternatives analògiques als serveis digitals que actuïn com a mediadores entre les administracions públiques i la ciutadania i/o exercir un control sobre els que intervenen entre la ciutadania i empreses cobrint serveis referits al compliment de necessitats bàsiques [R9],
• i, per acabar, donar suport a persones amb situacions socioeconòmiques desfavorables [R10].

A més, amb l’objectiu de reduir els estereotips i els autoestereotips sobre digitalització i gent gran (Cv3), recomanem: impulsar accions de sensibilització i conscienciació de la població en general i dels agents socials i econòmics per reduir els estereotips i també els autoestereotips sobre gent gran i digitalització [R6].

D’altra banda, presentem un seguit de recomanacions relatives al disseny i l’aplicació de mesures, plans i accions polítiques.

Pel que fa al seu disseny, recomanem:

• que, en qualsevol cas, aquestes mesures, plans i accions estiguin informades per dades acurades i actualitzades, interpretades per persones informades i competents en el tema, i es dissenyin amb participació d’una ciutadania sensibilitzada, formada i capacitada;
• que estiguin guiades per: a) una reflexió sobre quina és la manera socialment més justa, efectiva i adient de dissenyar, desenvolupar i emprar les noves tecnologies digitals per tal que, efectivament, beneficiïn i no perjudiquin les persones; b) principis democràtics i igualitaris, molts dels quals es recullen en declaracions i cartes de drets (digitals), que reconeixen la necessitat de considerar les tecnologies digitals i internet com béns públics, d’accés universal; i c) l’objectiu de protegir els drets i les llibertats de la ciutadania [R1],
• i que aquelles centrades en la capacitació digital de la ciutadania es complementin amb accions que redueixin altres factors de desigualtat estructurals i relatius al context socioeconòmic, que provoquen noves desigualtats digitals i perpetuen les existents [R12].

Pel que fa a la seva implementació,recordem la importància que aquesta sigui rigorosa i transparent i recomanem que vagi de bracet amb el suport a organismes públics independents que monitorin la seva implementació correcta, i també la seva adaptació als canvis en l’àmbit digital [R2].

I, per complementar les anteriors, recordem la importància d’assegurar la inversió necessària perquè aquestes recomanacions es compleixin [R10].

Per saber-ne més:

CONSELL ASSESSOR DEL PARLAMENT SOBRE CIÈNCIA I TECNOLOGIA (s/d). «Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar». Capcit [en línia]. Disponible a: https://www.parlament.cat/document/intrade/406609846

Citació recomanada

SUÁREZ-GONZALO, Sara. «Dotze recomanacions per avançar cap a la igualtat sociodigital en la vellesa». COMeIN [en línia], maig 2024, no. 143. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n143.2430