Amb el començament del mil·lenni, parlar de «nadius digitals» va esdevenir un fet molt comú per a molts. Amb aquest concepte, Marc Prensky (escriptor i orador estatunidenc expert en educació) feia referència a una nova generació d’estudiants que començaven a arribar a les universitats i que no s’adaptaven bé al sistema educatiu. El diccionari d’Oxford reprèn la idea de Prensky i defineix els nadius digitals com els qui han crescut en l’era de les tecnologies digitals.
Des de llavors, la idea de «nadius digitals» ha anat augmentant progressivament, tant en el seu concepte com en el seu ús. Prensky (2001) sostenia que els nadius digitals, en haver crescut envoltats de diferents eines virtuals, pensaven, aprenien i es comportaven de manera diferent als anomenats «immigrants digitals». No obstant això, el concepte de nadius digitals s’ha estès a la idea que els joves són experts en l’ús de les tecnologies digitals i saben la manera correcta d’usar-les.
En el nostre temps, la noció ha fet una passa més. Ja es parla dels nadius de les xarxes socials, i dels nadius de la intel·ligència artificial, com els autèntics nadius digitals. Els nous nadius digitals han jubilat als nadius digitals de Prensky, com si un nadiu de Kentucky pogués deixar de ser nadiu de Kentucky.
S’argumenta que els veritables nadius digitals (això ja comença a sonar a Vuit cognoms digitals), van néixer amb la proliferació dels telèfons intel·ligents, que va permetre nous nivells d’interacció i socialització en l’esfera digital. Es diu que els veritables nadius digitals han crescut en contextos realment immersius en les tecnologies digitals, a diferència dels nadius digitals de Prensky.
És clar que, en l’inici de la dècada del 2000, les possibilitats de les tecnologies eren força limitades. Els nadius digitals de les xarxes socials, els van jubilar els nadius digitals dels telèfons intel·ligents, i aquests els jubilaran els nadius digitals de la IA; i després arribarà una altra tecnologia que també jubilarà aquests últims. Serien ja tres, quatre o cinc generacions de jubilats de la seva nativitat digital. Es parla de nadius digitals, però en realitat es refereix als usos que fan els més joves de les tecnologies digitals, i del seu rol en l’adopció de noves tecnologies (per això es deixa de ser nadiu digital).
Addicionalment, les habilitats digitals no són innates. Així com néixer envoltat de llibres per se no dona una bona comprensió lectora, néixer envoltat de tecnologia per si mateix no dona habilitats digitals. Depenent de les circumstàncies personals, les experiències amb les tecnologies digitals poden ser diferents de la de les persones de la seva generació. A més, hi ha moltes maneres diferents d’utilitzar les tecnologies digitals, conviuen diferents interessos i aquests canvien al llarg de la vida.
Nadius digitals, immigrants digitals i refugiats digitals
Davant el devessall d’eines digitals i la seva actualització constant, innovació hauria de ser la paraula del segle. La més buscada, la més admirada, la més perseguida. Fins i tot si les persones estan acostumades a les tecnologies digitals des d’una edat primerenca, cada individu tria les tecnologies que decideix adoptar en cada etapa de la seva vida. I pot ser que no tingui els mateixos interessos o necessitats si té 18, 48 o 78 anys. Es diu que els joves són experts digitals perquè escriuen ràpidament en el mòbil, però pot ser que no sàpiguen usar la signatura digital i pot ser que necessitin ajuda la primera vegada que la vulguin utilitzar. Igual que els immigrants digitals.
D’altra banda, els valors de la societat van canviant. A diferència de fa uns anys, quan saltem de cap a la piscina de les xarxes socials, ara se’ls mira amb més recel. Les apps de cites han caigut en picat en les bosses. Alguns ho associen a la baixada de subscriptors i, principalment, la baixada d’usuaris joves. Els joves han fet un pas enrere en la digitalització, i han preferit seguir els jocs tradicionals de lligar en entorns presencials. Els joves són també els que més descarten (en la mesura del possible) treballs cent per cent remots, i omplen les oficines de les empreses amb models híbrids que permeten combinar teletreball i treball presencial a demanda. S’han imposat la desintoxicació digital i la dissidència tecnològica.
Aquesta dicotomia entre nadius digitals i immigrants digitals reforça positivament les habilitats digitals dels primers i negativament les dels segons, i contribueix a estereotipar les persones majors com a usuaris no experts i poc interessats en les tecnologies digitals, la qual cosa reforça la seva discriminació en la societat. Ara es parla també de refugiats digitals, per referir-se, sobretot, a aquestes persones majors que van ser forçades a abandonar el seu món analògic per mudar-se al món de les relacions digitals i potser encara guarden certa nostàlgia del món analògic. Evidentment, els joves no poden sentir nostàlgia per les trucades a telèfon fix, perquè no l’han conegut. En canvi, sí que busquen un balanç entre les possibilitats digitals i les possibilitats del món presencial.
Alguns refugiats digitals (usuaris grans) podrien haver desenvolupat habilitats per escriure a dues mans en el telèfon intel·ligent ràpidament, i poden ser molt més hàbils usant un full de càlcul que molts joves. Si bé és cert que alguns usos poden estar relacionats amb l’edat, els usuaris grans no són un grup d’usuaris homogeni. I també és cert que els nadius digitals dels telèfons intel·ligents acostumen a ser experts en xarxes socials, però solen tenir poques habilitats amb el maneig de documents i en l’ús d’eina d’ofimàtica.
Quan haurem de dir als nadius dels telèfons intel·ligents i les xarxes socials que ja no són els veritables nadius digitals?
Per saber-ne més:
DAVIS, Bryan (2023). «Embedded Insurance for All: Reaching Digital Natives, Digital Immigrants and Digital Refugees». Linkedin [en línia]. Disponible a: https://www.linkedin.com/pulse/embedded-insurance-all-reaching-digital-natives-davis-chfc-cpcu/
HEISKANEN, Aarni (2023). «Digital natives don’t usi email». Linkedin [en línia]. Disponible a: https://www.linkedin.com/pulse/digital-natives-dont-use-email-aarni-heiskanen-0if3f/
IQBAL, Mansoor (2023). «Tinder Revenue and Usage Statistics (2023)». Business of Apps [en línia]. Disponible a: https://www.businessofapps.com/data/tinder-statistics/
HEISKANEN, Aarni (2023). «Digital natives don’t use email». Linkedin [en línia]. Disponible a: https://www.linkedin.com/pulse/our-coming-ai-natives-marc-prensky-empowering-all-young-people/
PRENSKY, Marc (2001). «Digital Natives, Digital Immigrants». On the Horizon, vol. 9. núm. 5 [en línia]. Disponible a: https://www.marcprensky.com/writing/prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%20Part1.pdf
PRENSKY, Marc (2023). «Our Coming “AI Natives”». PRENSKY, Marc (2023). «Our Coming “AI Natives”». Linkedin [en línia]. Disponible a: https://www.linkedin.com/pulse/our-coming-ai-natives-marc-prensky-empowering-all-young-people/
Citació recomanada
ROSALES, Andrea. «Vuit cognoms digitals: qui són els veritables nadius digitals?». COMeIN [en línia], gener 2024, no. 138. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n139.2402
Andrea RosalesProfessora de Comunicació a la UOC
