Accelerant la cibernètica: el ciberpunk com a teoria-ficció

Mentre que la teoria (i pràctica) de la cibernètica ha tendit a constrènyer aquestes possibilitats, per a Mark Fisher (2022), el ciberpunk accelera aquestes intuïcions mitjançant el desplegament d’allò que, juntament amb la Cybernetic Culture Research Unit (CCRU), anomenen «teoria-ficció».

 

La cibernètica com a «ciència del govern»

 

En una primera aproximació a la «cibernètica», podem definir-la sintèticament com va fer Ampère el 1834 com la «ciència del govern». Del grec kubernesis, en sentit estricte, l’«acció de pilotar una nau» i, figuradament, l’«acció de governar» (Tiqqun, 2015), kubernetes era la paraula per al timoner d’un vaixell, o «governador», de la qual deriva en llatí gubernator.

 

Més enllà de l’etimologia, aquesta conceptualització proposta pel matemàtic i filòsof Norbert Wiener el 1948 en la seva obra Cibernética o el control y la comunicación en animales y máquinas gira entorn de la noció de «retroalimentació» (de «feedback», en anglès), entesa com «la propietat d’ajustar la conducta futura a fets passats» (Wiener, 1969). Com explica Fisher, la retroalimentació es relaciona directament amb el «control i la comunicació» que dona títol a l’obra de Wiener: el control, com a funció d’autoregulació, depèn de la comunicació per processar la informació d’allò que succeeix tant «dins» com «fora» del sistema (2022). Cal distingir-ne dos tipus: negativa, que tendeix a mantenir l’estabilitat d’un sistema –homeòstasi–; i positiva, que tendeix a perdre el control, com en un «cercle viciós» (ibíd.).

 

De la resta del títol de l’obra seminal de la cibernètica, es poden extreure dues conclusions més. D’una banda, l’al·lusió a «animals i màquines» dona compte que la cibernètica no s’associa exclusivament amb les tecnologies, o, més concretament, amb allò digital, malgrat l’àmplia utilització del prefix ciber associat amb aquestes qüestions. Com argumenta Fisher en una entrada del seu blog K-Punk, el concepte de ciborg és redundant, ja que tots els organismes, per definició, són cibernètics (2018). De l’altra, la importància de les tecnologies, o «màquines tècniques» (terme utilitzat per Deleuze i Guattari), en la cibernètica rau en la «doble anàlisi» que possibiliten, el que «se’n pot fer i el que fan tornar possible» (Fisher, 2022). És a dir, la cibernètica descodifica el «privilegi cartesià concedit a l’ésser humà sobre l’animal i a l’orgànic sobre l’inorgànic» com un «prejudici arbitrari» (ibíd.).

 

No obstant això, la cibernètica no es limita a l’apartat teòric. Wiener i la resta dels primers cibernètics, com Claude Shannon – enginyer als Laboratoris Bell i l’MIT, i pioner de la criptoanàlisi durant la II Guerra Mundial–, Gregory Bateson –antropòleg, lingüista i guru de Palo Alto, a Silicon Valley– o John Von Neumann –un dels fundadors de les ciències computacionals, de la teoria de jocs i involucrat en el Projecte Manhattan (Comitè Invisible, 2015)– van establir les bases d’internet i de la resta de màquines tècniques que possibiliten un «conjunt de pràctiques cibernètiques que estan fent mutar les màquines socials» (Fisher, 2022).

 

El ciberpunk com a teoria-ficció

 

La teoria-ficció és la noció que proposa Fisher i explora com en el capitalisme, en la seva fase cibernètica, la ficció deixa de correspondre’s amb la fantasia o l’imaginari per intervenir directament en la realitat, predient-ne i actualitzant-ne els potencials virtuals. Es tracta d’un «realisme cibernètic» (Fisher, 2022) que, en línia amb el desenvolupament de Baudrillard del «simulacre de tercer ordre» (1978), designa la simulació que dissol l’oposició entre allò «real» i allò «fictici». A la pràctica, es pot comprovar analitzant el funcionament de dispositius tècnics com els algorismes, el big data o la intel·ligència artificial en el seu objectiu d’extreure dades per a l’elaboració de perfils predictius que condicionin la conducta, i els impactes socials derivats de l’automatització de la presa de decisions (O’Neill, 2017; Eubanks, 2021).

 

Predpol és un programari aplicat per la Policia de Los Angeles per predir crims i orientar els moviments de les patrulles. La utilització de bases de dades de crims passats va donar com a resultat una distribució més baixa a barris de població blanca i de classe mitjana-alta, i més alta a barris de població negra, llatina i amb una posició socioeconòmica marginal. El resultat va ser un «augment» de la criminalitat en aquests últims barris, cosa que va reforçar la lògica d’un programa que ja contenia biaixos racistes i de classe (Sankin et al., 2021). Es tracta d’un exemple de bucle cibernètic (de retroalimentació negativa) posat en pràctica, cosa que la CCRU (grup en el qual Fisher va realitzar la tesi doctoral aquí citada) anomena una «hiperstició», o «ficció que es torna real a si mateixa».

 

En el cas de Predpol, la ficció que va posar en pràctica té un referent cultural ineludible: Minority Report (2002), pel·lícula dirigida per Steven Spielberg. Ambientada l’any 2054, narra la història de PreCrim, un departament de policia especialitzat a predir crims i detenir els criminals abans que els cometin. Es tracta de l’adaptació d’un relat curt del mateix nom de Philip K. Dick publicat el 1956. L’obra de Dick és precursora del ciberpunk, si no directament fundadora. L’adaptació d’un altre escrit seu, Els androides somien xais elèctrics? (1968) a Blade Runner, pel·lícula de Ridley Scott (1982), juntament amb la novel·la de William Gibson Neuromàntic (1984), van establir les bases estètiques d’aquest (sub)gènere de la ciència-ficció.

 

El ciberpunk, per tant, constitueix el cos ficcional que porta a la pràctica la teoria-ficció en el realisme cibernètic, la qual cosa el converteix en intensament teòric, en tant que intervé en la realitat. El ciberespai és un concepte ficcional que apareix a Neuromàntic (Gibson, 1984) i es converteix a la dècada dels noranta, amb el desplegament de la World Wide Web, en un «fet social» (Fisher, 2022). De la mateixa manera, observem la maniobra de Facebook –ara Meta– perquè el metavers sigui un fet social, quan ja és un concepte ficcional en la novel·la de (post)ciberpunk Snow Crash, de Neal Stephenson i publicada el 1992.

 

La ‘flatline’ gòtica

 

La qüestió de fons rau en el fet que el capitalisme cibernètic conté una ambivalència, com demostra l’obertura que va representar el ciberespai i els seus inicis, amb les seves malmeses utopies digitals. El metavers ja sembla constituir-se a si mateix com un espai de bucles de retroalimentació negativa que fixen la identitat (com Predpol), i s’aferren a la concepció de la tecnologia com a «extensions de l’ésser humà» (McLuhan, 1996). En una reapropiació alternativa del ciberpunk, Fisher (2022) proposa el concepte ficcional de flatline (línia plana), també de Neuromàntic, per designar aquesta línia anorgànica que dilueix la jerarquia entre humà (subjecte) i màquina (objecte). Per a la flatline, la tecnologia té el potencial de difuminar els contorns de la interioritat humana i accelerar les espirals de retroalimentació positiva que desestabilitzin les societats de control. En aquesta línia plana, es desenvolupa el materialisme gòtic (la literatura gòtica, com Frankenstein de Mary Shelley, se situa en la genealogia del ciberpunk) de Fisher, una obertura radical a l’enfora i a les experiències terrorífiques-extàtiques en les quals es pot produir un desig postcapitalista.

 

Per a saber més:

AMPÈRE, André-Marie (1834). Essai sur la philosophie des sciences, ou, Exposition analytique d’une classification naturelle de toutes els connaissances humaines. Bachelier.

COMITÉ INVISIBLE (2015). «Fuck off Google». Tiqqun, La hipótesis cibernética. Acuarela & Antonio Machado.

DICK, Philip, K. (2009 edició en català; original del 1968). Els androides somien xais elèctrics?. Educaula 62.

DICK, Philip, K. (s/d en espanyol; original del 1956). El informe de la minoría [en línia]. Disponible a: https://studylib.es/doc/1283140/dick-philip-k.---el-informe-de-la-minoria.pdf

EUBANKS, Virginia (2021). La automatización de la desigualdad: Herramientas de tecnología avanzada para supervisar y castigar a los pobres. Capitán Swing.

FISHER, Mark (2018). «Spinoza, k-punk y neuropunk». K-Punk - Volumen 3. Escritos reunidos e inéditos (Reflexiones, Comunismo Ácido y otras entrevistas). Caja Negra [en línia]. Disponible en anglès a: http://k-punk.org/spinoza-k-punk-neuropunk/

FISHER, Mark (2022). Constructos Flatline: Materialismo Gótico y Teoría-Ficción Cibernética. Caja Negra.

GIBSON, William (2020 edició en català; original del 1988). Neuromàntic. Pagès editors.

O’NEILL, Cathy (2017). Armas de destrucción matemática: Cómo el Big Data aumenta la desigualdad y amenaza la democracia. Capitán Swing.

SALZANO, Juan (2022). Pròleg, a Constructos Flatline: Materialismo Gótico y Teoría-Ficción Cibernética. Caja Negra.

SANKIN, Aaron; MEHROTRA, Dhruv; MATTU, Surya; CAMERON, Dell; GILBERTSON, Annie; LEMPRES, Daniel; LASH, Josh (2021, 2 de desembre). Crime Prediction Software Promised to Be Free of Biases. New Data Shows It Perpetuates Them. Gizmodo (col·laboració amb The Markup) [en línea]. Disponible en: https://gizmodo.com/crime-prediction-software-promised-to-be-free-of-biases-1848138977

SCOTT, Ridley (Director). (1982). Blade Runner [Pel·lícula]. The Ladd Company, Shaw Brothers & Blade Runner Partenariat.

SPIELBERG, Steven (Director). (2002). Minority Report [Pel·lícula]. Amblin Entertainment & Blue Tulip Productions.

STEPHENSON, Neal (2008 edició en espanyol; original del 1992). Snow Crash. Gilgamesh.

TIQQUN (2015). La hipótesis cibernética. Acuarela & Antonio Machado.

WIENER, Norbert (1969). Cibernética y sociedad. Sudamericana.

WIENER, Norbert (1985). Cibernética o el control y comunicación en animales y máquinas. Tusquets.

 

Citació recomanada

FERNÁNDEZ DE CASTRO, Pedro. «Accelerant la cibernètica: el ciberpunk com a teoria-ficció». COMeIN [en línia], febrer 2023, no. 129. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n129.2309