Fa ara una mica més de cinquanta anys que Eduardo Galeano va escriure Las venas abiertas de América Latina, una obra amb fort esperit polític en la qual denunciava l’espoli i la destrucció centenària del subcontinent. Eren llavors els anys setanta i Llatinoamèrica vivia temps convulsos: primer amb els efectes de la crisi del petroli del 73, seguida d’una època fosca sota l’ombra de la Operació Còndor, un pla internacional de repressió i terrorisme d’Estat que va ofegar Llatinoamèrica en violentes dictadures durant més de dues dècades.
Aquest procés culminaria, més tard, amb el reforç de la subordinació de les economies llatinoamericanes als poders hegemònics del capitalisme, alineat amb el dictamen del que es va donar a conèixer com el Consens de Washington, un conjunt de fórmules econòmiques neoliberals impulsades per organismes financers internacionals que promulgaven, entre altres mesures, la desregulació dels preus i els acomiadaments, l’alliberament de les importacions i les exportacions, i la inversió estrangera mitjançant la promoció de privilegis i drets de propietat d’empreses extractores.
Avui, cinquanta anys després de la primera publicació de l’obra de Galeano, com ha canviat el panorama de la subordinació econòmica del sud global, i en particular d’Amèrica Llatina? De quina manera s’han reconfigurat les relacions nord-sud passades cinc dècades de polítiques neoliberals, creixement exponencial del capitalisme global, consumisme i desigualtat extrema?
El fenomen dels anomenats deserts verds a Amèrica Llatina és una de les moltes facetes que ens deixa aquesta història de relacions de poder asimètriques. El terme va ser encunyat al Brasil en els anys seixanta, fent referència a grans monocultius de plantacions d’arbres per a la producció de cel·lulosa, amb conseqüències devastadores per al planeta i la seva biodiversitat. Així, per exemple, mentre dins les fronteres d’Europa es prohibeixen pràctiques de monocultius contaminants, en contrapartida, es promou o facilita la relocalització de grans companyies productores en territoris del sud global. Organitzacions que implementen pràctiques extractivistes que tenen greus conseqüències per al medi ambient i per a la vida de les persones. Els conflictes socioambientals, la desforestació, l’expropiació de territoris de pobles originaris, la contaminació de sòls i aigües són només alguns exemples.
Noves visions sobre l’ecologia
Com a reacció, comunitats rurals, indígenes i alguns sectors socials i acadèmics realitzen un important esforç de lluita col·lectiva, en àmbits formals i informals, denunciant la subordinació dels sistemes agroalimentaris Llatinoamericans a les demandes dels països centrals. És el que Joan Martínez Alier anomena les «lluites de l’ecologisme dels pobres» (Martínez Alier, 2008), referint-se a l’ecologisme popular. Aquest terme dona nom a un moviment multifacètic, lligat a iniciatives i moviments socials a escala global que, de múltiples maneres, lluita per protegir necessitats ecològiques per a la vida. Reclama, entre altres aspectes, que els recursos naturals deixin de ser tractats des d’una racionalitat mercantil extractivista, i s’abordin realment com a recursos naturals que, com a tal, han de tenir drets compartits.
El tema dels drets de la naturalesa és un dels aspectes centrals sobre els quals pivoten els conflictes ecològics, com poden ser els conflictes per la terra, l’aigua, o l’accés i la gestió d’altres recursos naturals essencials per a la continuïtat de la vida. En aquest camp, una veu de referència en l’actualitat és la de Vandana Shiva. Aquesta filòsofa i activista climàtica de l’Índia ens alerta sobre la urgència de despertar del mite del progrés econòmic, que ha donat lloc a segles d’explotació i destrucció de la naturalesa.
Defensora d’una visió àmplia de l’ecologia, que troba ressò en les lluites de col·lectius marginats –i molt especialment en la lluita de les dones lligades a la terra– Shiva (1995) també ens alerta sobre els riscos de la progressiva apropiació del vocabulari i les metàfores relatives al medi ambient per part de l’statu quo –els governs, les elits econòmiques, les grans corporacions i els organismes econòmics internacionals–, que estan portant a una despolitització de les protestes i les lluites socials ecològiques, tergiversant la protecció del medi ambient fins a convertir-lo en noves vies de reproducció d’interessos econòmics hegemònics.
La història dels conflictes socials vinculats a territoris i a la naturalesa té sens dubte una llarga història. Conèixer-la i acompanyar el seu desenvolupament és fonamental per a entendre la seva complexitat i construir futurs des d’una perspectiva crítica, que necessita anar més enllà de la immediatesa del conflicte. Com assenyala Marina Walter (2009), el desgast exponencial provocat per una llarga història d’acumulació capitalista porta avui a una agudització de les lluites pels recursos naturals, que provoquen degradació, escassetat i pobresa. En aquest context, és fonamental entendre que els conflictes ambientals de l’actualitat no són meres disputes per la propietat d’un recurs. En ells es troben enfrontades diferents cosmovisions ambientals que expressen i defensen diferents maneres d’entendre la nostra relació amb el planeta i amb la vida.
Per saber-ne més:
MARTÍNEZ ALIER, Joan (2008). «Conflictos ecológicos y justicia ambiental». Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, núm. 103, pàg. 11-27.
SILVETTI, Felicitas María; CÁCERES, Daniel Mario (2015). «La expansión de monocultivos de exportación en Argentina y Costa Rica. Conflictos socioambientales y lucha campesina por la justicia ambiental». Mundo Agrario, vol. 16, núm. 32 [en línia]. Disponible a: http://www.mundoagrario.unlp.edu.ar/article/view/MAv16n32a08
SHIVA, Vandana (1995). Abrazar la vida: mujer, ecología y supervivencia. Madrid: horas y Horas, D.L.
WALTER, Mariana (2009). «Conflictos ambientales, socioambientales, ecológico distributivos, de contenido ambiental. Reflexionando sobre enfoques y definiciones». Boletín ECOS, Centro de Investigación para la Paz, vol. 6, pàg. 2-9 [en línia]. Disponible a: https://www.fuhem.es/media/ecosocial/file/Boletin%20ECOS/Boletin%206/Conflictos%20ambientales_M.WALTER_mar09_final.pdf
Imatge de portada:
Il·lustració per a la coberta del llibre Las venas abiertas de América Latina, d’Eduardo Galeano. Font: disseny de Sebastián i Alejandro García Schnetzer / edició de Siglo XXI de España Editores.
Citació recomanada
CREUS, Amalia. «Segueixen obertes les venes d’Amèrica Llatina». COMeIN [en línia], abril 2025, no. 153. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n153.2529
