El passat 29 d’octubre, la Comunitat Valenciana va viure la tràgica arribada d’una DANA que va deixar centenars de morts i un rastre de destrucció que quedarà per molt de temps en la nostra memòria. Una catàstrofe colpidora que ens recorda la urgència d’actuar, de manera decisiva, davant el canvi climàtic, i que posa en evidència el perill al qual estem exposats davant fenòmens meteorològics extrems que són i seran cada vegada més freqüents, erràtics i impredictibles.
La mitigació del canvi climàtic i la reducció de la contaminació atmosfèrica requereixen, entre molts altres factors, que s’implementin canvis radicals en la matriu energètica actual. Canvis que puguin donar lloc a sistemes energètics més sostenibles, i a economies i societats més ecològiques i resilients.
Segons informes d’experts en la temàtica, els sistemes de producció d’energia en el context Europeu ja estan experimentant una transformació significativa, conseqüència de l’expansió d’energies renovables com poden ser l’energia eòlica o l’energia solar fotovoltaica. Així, encara que els combustibles fòssils seguiran dominant la producció d’energia primària durant les pròximes dècades, la transició a noves maneres d’energia comença a obrir-se camí, amb un impacte molt important en la configuració social i en els models econòmics vigents.
Davant aquest escenari resulta fonamental preguntar-nos: com podem assegurar que aquesta transició energètica, tan necessària, es faci tenint en compte factors de justícia social? En altres paraules, com assegurar que aquest canvi en les maneres de producció d’energia, segurament positiu en molts aspectes, no acabi generant noves formes d’injustícia i exclusió social?
La transició justa
Això és el que busca l’anomenada transició justa, terme que fa referència a la necessitat d’aconseguir una transició energètica que ens permeti acostar-nos als objectius ambientals establerts en el marc de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, però sense que el cost d’aquesta transformació l’acabin assumint les poblacions més vulnerables. Parlar de transició justa implica, per tant, reconèixer que els aspectes mediambientals, socials i econòmics estan estretament vinculats, i necessiten abordar-se des d’una mirada integral. Això implica, entre altres aspectes, considerar les diferències quant a responsabilitat en la contribució d’emissions, i el grau de vulnerabilitat i exposició als impactes de diferents col·lectius, així com treballar per la distribució dels costos i beneficis de la transició.
Un altre aspecte fonamental és comprendre que el dret a l’energia és un dret col·lectiu, i que ha d’alinear-se amb els drets de la natura. Això es tradueix en fer-nos responsables dels danys generats pel desenvolupament energètic en els territoris i comunitats, erradicar les anomenades zones de sacrifici reconeixent la seva vulnerabilitat i garantir el respecte als drets humans durant la transició. És també imprescindible construir un model productiu en base a la disponibilitat d’energia, així com impulsar processos de democratització energètica, mitjançant la participació de diversos actors, especialment els col·lectius que queden generalment exclosos dels processos de decisió, comptant amb les seves perspectives i necessitats.
En aquesta línia, no podem deixar d’esmentar la valuosa aportació de l’ecofeminisme a aquest debat. Veus femenines, com les de Donna Haraway, Vandana Shiva o Myra Hird –entre moltes altres–, que porten a la palestra conceptes com la vulnerabilitat, la fragilitat, la finitud i la interconnexió amb la naturalesa com a eixos fonamentals que han de sostenir aquesta transició. Elles ens recorden que el canvi climàtic –i per tant la transició a altres maneres d’energia i sostenibilitat de la vida– més enllà d’un desafiament tècnic i científic, és sobretot un repte cultural, social i humanitari de grandíssim calat i importància. Per això és urgent comprendre que actuar contra el canvi climàtic requereix segurament una reinvenció radical i col·lectiva del món tal com el coneixem, en termes de producció d’energia, però també en termes de producció de pensament i acció col·lectiva.
Citació recomanada
CREUS, Amalia. «Sobre canvi climàtic, energies renovables i justícia social». COMeIN [en línia], novembre 2024, no. 148. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n148.2476
