El racisme no és una qüestió aliena i llunyana a la nostra realitat. Barcelona, malgrat ser reconeguda com a espai de confluència d’identitats diverses, té també una història i un present que condicionen la manera en què percebem i tractem les persones segons el color de la pell o l’origen ètnic o nacional.
Aquí, com a molts llocs del món, el privilegi blanc continua funcionant com un mecanisme d’opressió més o menys manifest que afecta les interaccions quotidianes, la convivència i la qualitat democràtica dels nostres barris, pobles i ciutats. Aquest text és una invitació a pensar sobre el problema del racisme prenent com a fil conductor el debat entre dues filòsofes contemporànies de gran importància: Judith Butler i Nancy Fraser.
Dediquem primer algunes línies a situar el debat que plantegen Judith Butler i Nancy Fraser al voltant de les lluites identitàries i socials.
La mirada de Fraser sobre la desigualtat social
D’una banda, tenim Nancy Fraser, que aborda el problema de la desigualtat social diferenciant dues formes principals d’injustícia: la injustícia socioeconòmica i la injustícia cultural o simbòlica. Per «injustícia socioeconòmica», Fraser es refereix a les desigualtats arrelades en l’estructura econòmica i política de les societats, com ara l’explotació laboral, la desigualtat econòmica, la pobresa i la privació de recursos materials necessaris per a una vida digna. En contrapartida, amb l’expressió «injustícia cultural» o simbòlica, ens endinsa en el terreny de la construcció i circulació de significats, dels models culturals i socials que sostenen formes de representació i interpretació de la diferència. Alguns exemples d’aquest tipus d’injustícia inclouen, segons Fraser, la dominació cultural, el no reconeixement o, en el cas específic que volem abordar en aquest text, els discursos racistes basats en el menyspreu de la diferència i en representacions culturals estereotipades.
Fraser ens convida a parar esment en el que identifica com un «dilema» o relació problemàtica entre aquestes dues maneres d’injustícia (socioeconòmica i cultural). Apunta que, sovint, les lluites contra aquestes injustícies queden atrapades en una disjuntiva entre mesures de redistribució econòmica i de reconeixement cultural, cosa que provoca el que considera una paradoxa de les lluites socials contemporànies: que l’expansió del reconeixement de la diversitat poques vegades està acompanyada de transformacions materials i polítiques de redistribució.
Si apliquem el dilema de Fraser al problema del racisme, veiem que moltes vegades el reconeixement afirmatiu des del qual se sol combatre la injustícia racial en la cultura cerca assegurar el respecte, la representació i el reconeixement de la gent de color mitjançant, per exemple, la revaloració de la «negritud». No obstant això, per a Fraser, aquest focus en el reconeixement cultural tendeix a mantenir intacte el codi binari negre-blanc propi de l’eurocentrisme. Per això, des del seu punt de vista, la redistribució afirmativa no aconsegueix donar compte del nivell profund en el qual es racialitza l’economia política, en la mesura que deixa intactes les estructures profundes que generen la desigualtat racial.
La mirada de Butler com a contraargumentació
Des d’una altra mirada i posició, tenim Judith Butler, que desenvolupa un debat a partir de la proposta de Fraser. Butler contraargumenta el que entén com una proposta de separació artificial de les qüestions materials i simbòliques. Defensa que el que Fraser identifica com a problemes o injustícies «culturals», s’articula en pràctiques socials i polítiques que van més enllà d’allò cultural, en la mesura que poden limitar o obrir possibilitats de vida. I ho exemplifica fent un paral·lelisme amb la discriminació de gènere i la divisió sexual del treball, en què el gènere normatiu genera relacions de poder que reprodueixen desigualtats tant materials com simbòliques. Així, sosté que els problemes d’ordre cultural mai no són «merament d’ordre cultural», ni tampoc constitueixen qüestions perifèriques.
Butler desenvolupa aquest argument amb preguntes contundents: «És possible distingir, encara que sigui analíticament, entre la falta de reconeixement cultural i l’opressió material quan la definició mateix de persona legal está rigorosament constreta per les normes culturals que són indissociables dels seus efectes materials?» (Butler, 2000, pàg. 81). En aquesta línia de debat, esmenta com a exemple l’exclusió de lesbianes i gais de les nocions de família tradicionals definides per l’Estat, un fet que té importants conseqüències sobre la seva condició de ciutadania (en la mesura que les priva de manera selectiva a drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió i reunió, el dret a prendre decisions mèdiques d’urgència sobre les seves parelles, heretar propietats, etc.). I torna a preguntar: «Són aquestes privacions dels drets civils simplement una manera de propagar actituds culturals discriminatòries o posen de manifest una operació específica de distribució sexual dels drets legals i econòmics?». Allò que ens recorda insistentment Judith Butler amb les seves preguntes és que la discriminació vinculada al gènere i al sexe –de la mateixa manera que succeeix amb les vinculades a la raça– no es pot entendre separada de la divisió sexual o racial del treball i del funcionament de l’economia política.
En efecte, si apliquem aquesta perspectiva al problema del racisme, podem observar les diverses maneres d’exclusió, discriminació i subordinació vinculades a atributs culturals o simbòlics de persones racialitzades, que tenen conseqüències molt concretes en les seves condicions materials i en la seva vida diària. Per exemple, en diferents formes d’explotació laboral, pràctiques racistes en l’accés a l’habitatge, la segregació urbana o educativa, per posar només alguns exemples. Alhora, aquests desavantatges materials, com assenyala també Fraser, impedeixen una participació igualitària en la construcció de la cultura, en les esferes públiques i en la vida diària, cosa que genera un cercle viciós de subordinació cultural i econòmica.
Una conclusió que no és un final
La construcció d’una societat crítica i compromesa amb els drets humans i les relacions nord-sud global passa necessàriament per abordar amb valentia el problema del racisme, un fenomen estructural i interseccional que, precisament per ostentar aquestes dimensions, acaba per configurar la nostra normalitat política, econòmica, social i cultural. El camí que queda per recórrer en la lluita contra el racisme és immens. Per això, armar-nos de referents conceptuals és un primer pas important. Les aportacions de Judith Butler i Nancy Freser, tot i plantejades des de posicions epistemològiques i metodològiques diverses, constitueixen una contribució valuosíssima per pensar i actuar sobre la discriminació en les seves diferents variants. Ens ofereixen instruments conceptuals molt potents: per exemple, la idea d’un reconeixement transformador, capaç d’articular una desconstrucció antiracista que aspiri a desmantellar l’eurocentrisme, desestabilitzant les dicotomies racials. Un antiracisme desconstructiu en el qual les jerarquies racials siguin reemplaçades per xarxes no solidificades i canviants de diferències múltiples i entrecreuades. Són missatges inspiradors que obren múltiples possibilitats de reflexió i lluita.
Per saber-ne més
BUTLER, Judith; FRASER, Nancy (2000). ¿Redistribución o reconocimiento? Un debate entre Marxismo y Feminismo. Madrid: Traficantes de sueños.
VARGAS, João H. C. (2018). The Denial of Antiblackness: Multiracial Redemption and Black Suffering. Minneapolis: University of Minnesota Press. DOI: https://doi.org/10.5749/j.cTV3zp0cg
STOLCKE, Verena (1995, febrer). «Talking Culture. New Boundaries, New Rhetorics of Exclusion in Europe». Current Anthopology, núm. 36. DOI: https://doi.org/10.1086/204339
Citació recomanada
CREUS, Amalia. «Dilemes de l’antiracisme: entre el reconeixement cultural i la redistribució econòmica». COMeIN [en línia], març 2023, no. 130. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n130.2315
