Escenaris Restaura és una campanya de disseny-ficció que activa imaginaris de salut sobre com podria ser l’àrea del Francolí en el seu pas per Tarragona. Les veus del Francolí, Zona Verge i Les obres del Diable són tres relats transmèdia que s’han difós per X (abans Twitter) i Instagram amb l’objectiu de generar pensament crític i estimular la participació ciutadana.
Seguint l’objectiu general de millora salutogènica de l’àrea periurbana de Tarragona (Restaura), l’equip d’arquitectura i disseny del Grup de Recerca en Disseny, Salut i Benestar (EINA-UAB) vam proposar el disseny d’una intervenció innovadora en una selecció de localitzacions durant el mes de maig de 2024. La fita era millorar l’accessibilitat i facilitar l’ús de la zona, de manera que augmentessin els actius de salut de la població. Després d’observar el terreny, però, ens vam adonar que no era tan fàcil, i que abans calia fer una campanya d’activació de la població: activar el pensament crític, activar idees de com podria arribar a ser aquesta zona, i fer-ho amb imatges, amb exemples concrets.
Tenint en compte les conclusions de la recerca prèvia dirigida per Yolanda Pérez Albert, vam identificar els recorreguts més transitats de la zona Francolí - Pont del Diable, i vam observar les problemàtiques següents:
- La manca de punts de trobada per fomentar el teixit social.
- La predominança del so del trànsit rodat en els recorreguts de salut.
- La manca de punts d’avituallament i repòs (aigua, ombra i confort tèrmic).
- La dificultat d’ubicar-se en l’entramat de camins i encreuaments amb vies de trànsit rodat.
- El paisatge ple de costures entre la natura i l’equipament industrial.
Alguns dels problemes observats tenien una intervenció inviable: no podíem eliminar les carreteres i els ponts, no podíem frenar les aigües durant les crescudes del riu, no podíem fer desaparèixer les naus industrials i els dipòsits de la petroquímica per poder gaudir d’un paisatge que visualment ens transmetés connotacions de salut. I, d’aquesta conclusió, des de la manca de possibilitats, va sorgir l’enfocament del nostre projecte: sí que podíem! Vam proposar abordar-ho des del disseny-ficció i crear material gràfic que oferís una visualització millorada de l’emplaçament a través de diferents escenaris de convivència amb els ponts i el soroll de l’autopista. També vam optar per eliminar de la vista la indústria que recorda als veïns i veïnes quin és el risc de salut que estan afrontant, només pel fet de ser tan a prop de la indústria petroquímica.
El disseny-ficció
El disseny i l’arquitectura sovint s’apliquen de manera continuista amb la realitat, fet que impedeix l’entrada d’idees disruptives. Amb el disseny-ficció podem fer projectes que escapin del que és probable. Més enllà dels futurs probables i possibles, hi ha els futurs preferibles, tal com diu Joseph Voros (a Dune i Raby, 2013). Els futurs preferibles no els podem imaginar amb els constrenyiments de pressupost i les assumpcions del present. Aquests escenaris preferibles no passaran mai si no ens prenem la llibertat d’imaginar-los. Així que, amb els nostres textos i imatges, dissenyem un món on poden passar moltes coses diferents: que el Francolí i l’AP2 siguin parella, que el Diable vulgui col·laborar sense demanar res a canvi, que hi pugui haver una zona verge (autènticament verge i secreta) al Parc del Francolí.
La finalitat de presentar escenaris preferibles de disseny és la d’activar la possibilitat d’un canvi de paradigma que prioritzi la salut de les persones per davant de les infraestructures industrials i de transport. Amb aquesta finalitat, hem fet ús de recursos distòpics per millorar l’engagement del públic.
Per tancar la nostra recerca, distribuïm un qüestionari amb què mesurarem el potencial del canvi, la disponibilitat de la població a participar en aquest canvi, i els actius de salut relacionats amb els escenaris preferibles. També el biaix distòpic que produeix l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en les imatges.
Totes les imatges ideals han estat creades amb plugins d’IA. Les escenes presentades il·lustren zones on fer activitats a l’aire lliure, on passar el temps en companyia i, en general, zones de natura domesticada. La IA ha interpretat els espais en sintonia amb les necessitats socials observades a la recerca prèvia i amb el potencial ambiental, però ha fet servir una estètica en què es potencien els prats de verd vibrant, en un imaginari bucòlic i conservador, allunyat del clima i les característiques d’una zona fluvial com la del Francolí. A més a més, la IA utilitza les flors per evocar espais de salut, amb una posada en escena més propera a la idea de jardí que a la representació d’un riu Francolí naturalitzat.
Els relats
La proposta feta barreja elements distòpics i utòpics, i ofereix imatges que s’alineen amb el que considerem un escenari ideal. Amb les històries fantàstiques que hem creat eixamplem una mica els marges del que considerem real. Comencem sempre amb un llenguatge periodístic per tal de crear versemblança, i la història es precipita cap a la fantasia, amb tocs d’humor i alguna picada d’ullet a la població i les institucions.
Així, presentem diferents escenaris, que acompanyem d’imatges ben polaritzades entre situacions distòpiques i utòpiques. Un dels elements clau en la difusió ha estat disposar de la complicitat de líders d’opinió locals, com l’associació Blog Barri del Port (@BarridelPort) de Tarragona, l’arquitecta i activista tarragonina Anna Saballs (@AnnaSaballs), i l’activista i líder territorial Joan Ruiz (@joan_ru_ca).
Les veus del Francolí
Dos veïns del barri del Serrallo han alertat d’uns sorolls forts sota el pont de l’autopista, a la llera del Francolí. Els veïns, que circulaven en la seva ruta habitual de running, s’han sorprès pels decibels, però també per la sonoritat sota l’autopista. S’hi desplaça una investigadora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), juntament amb tot de fans de la música electrònica, i després de treure’n l’entrellat proposen una acomodació acústica. Creen un punt de trobada de diferents veus, on convergeixen artistes sonors, entitats de foment de la cultura musical i teixit associatiu dels barris. Però això no és tot…
Descobreix els detalls de la història a xarxes socials:
‘L’autopista plora’ (esquerra) enfront de ‘Festival de color a la llera del Francolí’ (dreta)
Font: elaboració pròpia de l’equip del projecte Restaura amb ‘pluguin’ d’IA
Zona verge
La Resu i la Tecla són dues veïnes de Torreforta que surten a caminar dos dies per setmana per fer salut i xerrar una estona. L’última de les seves sortides, però, s’assembla més a un malson que a un passeig d’amigues. A la zona es desplaça una investigadora de la URV i desplega un geolocalitzador mentre explica que al punt on se suposa que és la zona verge, no hi ha res. Les llums del geolocalitzador pampalluguegen i, de sobte, tots desapareixen. Aquest és un missatge de crida a la col·laboració ciutadana per localitzar les veïnes i un munt de joves a qui la zona verge s’està empassant.
Descobreix la resta de la història a les xarxes socials:
‘Admirar el paisatge i fer salut’ (esquerra) enfront d’‘Admirar el paisatge segons l’ideal de natura esplendorosa’ (dreta)
Font: elaboració pròpia de l’equip del projecte Restaura amb ‘pluguin’ d’IA
Les obres del Diable
Un turista alerta de la troballa d’ocells morts a la zona d’obres de millora del Pont del Diable. Dos jubilats del barri de Sant Pere i Sant Pau hi van a inspeccionar el fenomen i troben conills i senglars morts, però queden sorpresos per la qualitat de les obres de millora dels accessos, el mobiliari urbà i la font d’aigua del pont. En el consistori, ningú no sap res d’aquestes obres; l’ajuntament no les ha licitades. Des de l’arquebisbat confirmen el que tothom sospita: semblen obres del Diable.
Descobreix els detalls de la història a xarxes socials:
- Les obres del Diable a X / Twitter
- Les obres del Diable a Instagram
‘Baixar del Pont del Diable a salt de marge’ (esquerra) enfront del ‘Diable apareix per reclamar millors accessos’ (dreta)
Font: elaboració pròpia de l’equip del projecte Restaura amb ‘pluguin’ d’IA
Vols participar-hi? Emplena aquest qüestionari, són 5 minuts.
Equip Escenaris Restaura
Coordinació i direcció d’art: Elena Bartomeu
Equip de recerca: Dr. Pau Solá-Morales, Prof. Josep Maria Solé, Dr. David Steegmann, Dra. Yolanda Pérez Albert, Dr. Raúl Oliva, Dr. Salvador Huertas, Dr. Oriol Ventura, Dra. Elena Bartomeu.
Grups de recerca: Grup de Recerca en Disseny, Salut i Benestar (GR 00469) EINA UAB, Grup de Recerca en Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET, URV), Centre de Recerca Urbana del Camp (CRUC), Grup de Recerca en Disseny (SGR.00674, UB)
Amb la col·laboració especial de: Gabinet de Comunicació de la URV. Blog Barri del Port @BarridelPort, Anna Saballs @AnnaSaballs, Joan Ruiz @joan_ru_ca.
Per saber-ne més:
DUNNE, Anthony; RABY, Fiona (2013). Speculative Everything: Design, Fiction, and Social Dreaming. Massachusetts: The MIT Press.
Citació recomanada
BARTOMEU MAGAÑA, Elena. «Escenaris Restaura: imaginaris futurs a la zona del Francolí». COMeIN [en línia], juny 2024, no. 144. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n144.2444
