Josep Artigas i Ojeda (Barcelona, 7 de març de 1911 - 15 d’octubre de 1991) va ser un dels dissenyadors gràfics, cartellistes i publicitaris més destacats de l’Espanya de la segona meitat del segle XX. Amb la seva característica pipa, dret a l’estudi davant el cartell, col·locat en un cavallet talment com si fos un quadre, és un exemple d’una època en què l’ordinador era inexistent en el disseny gràfic i els pinzells i tècniques com ara el collage eren bàsics en tot el procés creatiu.
Amb una llarga trajectòria iniciada el 1945 amb l’obertura del seu primer estudi, l’any 1948 es convertiria en cap de comunicació de l’empresa química Cruz Verde, on crearia cartells icònics com ara el del producte antiarnes Polil, amb l’abric que mira incrèdul el forat que li ha fet aquest insecte. D’aquest període és també un dels seus cartells més coneguts, el del detergent per a peces delicades Norit (1950) que amb el seu petit xai blanc amb llaç vermell i el text «lava lana y seda» evocava la suavitat i frescor del producte.
Polil Cruz Verde (versió del cartell de 1948)
Font: Memòria Digital de Catalunya
A partir de l’any 1953 dirigiria el departament de publicitat de Nestlé a Barcelona, fet que li va permetre just un any després passar a Nestlé internacional. L’any 1955, i durant una dècada, obriria el seu propi estudi a Suïssa treballant per a marques com ara la mateixa Nestlé –i alguns dels seus conegudíssims productes com Nescafé–, Swissair i Bally. També va treballar per a la indústria turística d’aquest país, especialment la de muntanya –una de les passions d’Artigas–, amb cartells per a diverses estacions d’esquí alpí i per administracions helvètiques.
Finalment, a partir de la dècada dels setanta tornaria a Barcelona i signaria els seus treballs des d’una nova agència, PubliArtigas. En aquesta etapa crearia campanyes i cartells tant per a grans marques de sectors econòmics diversos, com per a petites empreses o projectes locals. També en aquest període tornaria a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, on s’havia format; aquesta vegada com a professor de disseny gràfic.
Artigas treballant al seu estudi
Font: CRAI UB
El repte de descriure un fons personal que en bona mesura és art
Originals únics, cartells a mig acabar, esbossos, propostes i logotips definitius, etiquetes de vins, capses de caramels i bombons –metàl·liques, de plàstic i de cartró–, embolcalls de preses de xocolata, displays diversos, alfabets, tipografies, retalls de tota mena i molts altres materials conformaven aquest fons, en el qual aparentment no s’havia conservat l’ordre original disposat pel seu productor –si és que mai havia existit. Calia destriar tots aquests elements per començar a plantejar les sèries en què s’estructuraria. Deixant de banda el gruix de documentació necessària per portar a terme el procés creatiu, com per exemple catàlegs i llibres d’empresa o fullets publicitaris de tota mena, aquest fons documental recull treballs gràfics en diferents fases d’execució i d’aquí també rau el seu gran valor. Trobarem des del cartell definitiu imprès; passant per l’original sobre diversos suports com cartró i fusta –on podem observar la rugositat de la pintura i les impressions enganxades de forma manual entre altres elements que el fan únic–; fins als conjunts documentals que permeten resseguir tot el procés creatiu del dissenyador: els esbossos i notes inicials, les proves de dibuix, els eslògans textuals, les tipologies de lletra, les proves d’impressió amb les propostes de canvi, l’original i el treball definitiu per al client.
Gstaad: Suisse, Schweiz, Switzerland (1959)
Font: Memòria Digital de Catalunya
Aquesta diversitat en la fase de producció dels materials va representar també un repte a l’hora d’estructurar aquest fons en les diverses sèries que el conformen. Els treballs finals impresos s’integrarien dins la sèrie de «treballs publicitaris», mentre que els originals, fos quina fos la seva etapa de producció, ho farien dins la sèrie de «treballs gràfics» per tal de destacar-ne la importància.
Tot i que la valuosa col·lecció de cartells és un dels elements més especials d’aquest fons, destaquen també altres documents estretament relacionats amb la seva tasca creativa. Reculls de tipografies, models gràfics, targetes, felicitacions, postals, nadales, diplomes, treballs tridimensionals, tarifes publicitàries i un petit recull d’utillatge professional, com ara motlles d’impressió, en són alguns dels exemples. Cal destacar, finalment, la petita col·lecció de treballs gràfics d’altres artistes i especialment tota la documentació, tant corporativa com de publicitat de producte, de PubliArtigas, el seu estudi barceloní després de la tornada de Suïssa.
Un fons documental que és el reflex de la trajectòria vital del seu creador i de l’època que va viure. A través dels seus treballs copsarem canvis en la perspectiva de gènere de la publicitat. A poc a poc els productes de neteja de la llar o els electrodomèstics de cuina deixaran d’associar-se exclusivament a les dones. Veurem també la influència dels canvis tecnològics amb l’arribada de nous productes i la progressiva desaparició d’altres que havien estat predominants. Finalment, observarem una creixent preocupació pel medi ambient i la salut de les persones. Artigas treballaria de forma estreta amb la indústria química i en els seus cartells notarem aquest canvi amb productes químics nocius com el DDT. De destacar la seva presència, a emfatitzar just el contrari en el text: «Sin DDT».
Popular Cruz Verde (1949)
Font: Museu Virtual de la Universitat de Barcelona
Conservació i consulta
El fet que el fons contingui originals únics, la diversa tipologia de mides presents i les necessitats especials del fons de cartells –molts d’ells restaurats pel Taller de restauració del CRAI de la UB–, ha fet necessari parar especial atenció a la seva preservació. Caixes de conservació de mides diverses –de grans dimensions per l’obra gràfica–, més d’una vuitantena de camises tallades a mida, fundes de polièster per protegir fotografies i negatius, i les planeres pels cartells, en són alguns dels exemples.
La Lechera (1954)
Font: Memòria Digital de Catalunya
Amb les tasques de tractament i descripció documental dutes a terme per l’equip de fons institucionals i personals de la Unitat de Procés Tècnic de la Universitat de Barcelona, el fons es troba localitzat al CRAI Biblioteca de Belles Arts –una de les biblioteques universitàries de referència gràcies als fons d’arxiu relacionats amb la cultura que custodia. A més del fons Artigas, en preserva d’altres com ara els del músic Oriol Martorell, de l’historiador i crític cinematogràfic Miquel Porter i Moix o del dissenyador, il·lustrador i tipògraf Ricard Giralt Miracle.
Les paraules difícilment transmeten les sensacions que provoca una creació artística. Podeu consultar una mostra dels cartells de Josep Artigas i Ojeda des de la Memòria Digital de Catalunya i el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona.
Per saber-ne més:
Josep Artigas, dissenyador gràfic. Memòria Digital de Catalunya. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/jartigas
Fons Josep Artigas. Museu Digital de la Universitat de Barcelona. https://museuvirtual.ub.edu/colleccio/fons-josep-artigas/
Fons Josep Artigas. Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona. CRAI de la Universitat de Barcelona. https://crai.ub.edu/recursos-d-informacio/patrimoni-bibliografic/fons-arxiu/j-artigas
Citació recomanada
ANGLADA, Ramon. «El fons documental Josep Artigas: història del disseny gràfic». COMeIN [en línia], juny 2025, no. 155. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n155.2543
