Número 121 (maig 2022)

Obama, Trump i Musk: «the good, the bad and the ugly» en la tensió entre llibertat d’expressió i desinformació

Alexandre López-Borrull

Podria dir que l’ordre dels noms és atzarós però no ho és i, tot i que la Viquipèdia m’informa que hi ha una divergència en el títol entre l’Estat espanyol i Amèrica del Sud (en el primer cas, era El bueno, el feo y el malo, mentre que en el segon, El bueno, el malo y el feo), és evident que no soc equidistant entre els tres personatges i l’ordre té sentit i, de moment, encara, Trump és el dolent i Elon Musk, el lleig, no per temes estètics, sinó perquè li ha tocat. Veiem com es mou cadascun d’ells en el tauler de les xarxes socials, en la tensió –com veurem– entre llibertat d’expressió i desinformació.

 

 img-dins_article-lopez121a

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cartell del film de Sergio Leone

Font: PEA Production

 

En primer lloc, Barack Obama. President dels Estats Units entre el 2009 i el 2017 i ara un d’aquells prejubilats que busca el seu paper i el seu rol. Quan has estat president deu costar saber a què dedicar-te, i entre fiscalitzar i marcar el camí als teus successors o bé regar les plantes a la teva casa a l’exclusiu barri de Kalorama, trobar el teu lloc no ha de ser senzill. Entre els dubtes de com tenir cura de la futura imatge de Michelle Obama i recuperar aquella aura d’innovador, sembla que Obama ha trobat, com dèiem, el seu espai i el seu paper.

 

Així, molt recentment i tal com em va avisar el guaita de tendències Miquel Pellicer, Obama havia entrat en el debat de la desinformació en dues aparicions diferents, però amb un mateix relat: com les xarxes socials poden erosionar la democràcia per culpa de la desinformació que hi circula. En el primer esdeveniment organitzat per la revista The Atlantic i l’University of Chicago Institute of Politics, Obama va tenir una conversa sobre la seva visió de les xarxes socials i les solucions que ell proposa. Posteriorment, el 21 d’abril va fer una conferència a Stanford en la qual tractava com la desinformació és un dels reptes de la democràcia al regne digital. Sí, a Stanford, que és com dir que Obama va a Silicon Valley, a l’ecosistema d’innovació, plataformes i xarxes socials a dir coses que no s’han d’oblidar.

 

Obama i la gestió de la informació

 

Per a Obama, doncs, la desinformació és un problema que cal resoldre i quelcom que pot desmuntar els fonaments del sistema democràtic liberal dels Estats Units. D’aquesta xerrada, em quedo amb aquesta frase que també destaca la CNN:

 

«Social media did not create racism or white supremacist groups. It didn’t create the kind of ethnonationalism that [Russian president Vladimir] Putin is enraptured with» [, Obama said.] «All these things existed long before the first tweet or Facebook Poke. Solving the disinformation problem won’t cure all that ails our democracies or tears at the fabric of our world. But it can help tamp down divisions and let us rebuild the trust and solidarity needed.»

 

Personalment, em sembla molt transcendent la idea força del seu relat. Mentre que en l’àmbit acadèmic, sovint valorem si la polarització social i política i l’impacte de les xarxes socials són l’ou o la gallina (què és previ a què?), Obama ve a dir que primer mirem de solucionar-ho en benefici de tots. I traspassa pressió a les companyies i plataformes tecnològiques. També és transcendent que sigui Obama, que ja va ser objecte de les primeres grans campanyes de desinformació a les xarxes sobre si era o no musulmà , per exemple. I ve a dir que no tot s’hi val a les xarxes, que cal resoldre, entre administració i plataformes, el problema de la desinformació i evitar que s’esdevingui un clima irrespirable, com es va veure amb la covid-19 o els fets del capitoli. Que la gestió i cura de continguts cal fer-se i fer-se millor, perquè té conseqüències. De nou, la lluita contra la desinformació és gestió i cura de continguts.

 

D’altra banda, tenim en Donald Trump, qui encara diu a qui encara l’escolta que va perdre les eleccions de manera fraudulenta. Trump, a qui tanquen el compte de Twitter. De fet, a les efemèrides del 2021 compilades per Tomàs Baiget, vaig proposar aquest tancament com un dels esdeveniments de l’any passat, atès que ja se n’entreveia la importància en el futur en el debat de les xarxes socials i les llibertats. L’expresident encara té força i poder, ascendència i també capacitat de marcar el ritme al partit republicà, incapaç de separar-se’n i trobar una alternativa. I mentrestant, Trump, animal polític comunicatiu, fa un moviment audaç.

 

Trump i la comunicació política

 

Així, mentre plataformes alternatives com Parler s’omplen de grups, subgrups i missatges i continguts d’ultradreta i negacionistes, Trump decideix fer la seva aposta i crear la seva xarxa social. Fa uns quants anys, precisament quan Obama va arribar a la presidència amb un ús nou i segmentat de les xarxes socials, el debat era com crear els perfils propis separats dels mitjans de comunicació dins les xarxes socials. Per tant, poder crear i difondre continguts a les xarxes de totes i tots. És, de fet, Trump qui fa sorgir el fenomen de les fake news en proclamar que els mitjans de comunicació contraris són, de fet, fake news, amb la qual cosa situa en el camp contrari, el de la mentida, els qui li són crítics i se situa a la riba que més l’interessa, la de la veritat. Ell posseeix la veritat, fins i tot la que tots neguen, o la que encara els millors científics no coneixen com en el cas de les barroeres rodes de premsa al costat d’Anthony Fauci (per cert, recomano molt el documental Fauci per entendre’n la trajectòria) durant els moments més incerts i durs de la pandèmia de la covid-19.

 

Trump farà una volta més. Els mitjans de comunicació no són neutres, però tampoc no ho són les xarxes socials. Ja no són canals neutres i, per tant, cal crear-ne de noves. Una volta més, si tens encara l’atenció del públic, audiència, diners i poder. La seva solució a la polarització és l’empobriment de la pluralitat, cadascú a les seves xarxes socials, grans cambres d’eco on escampar el que es vulgui. I, per això, crea la seva xarxa social, i remarca que Twitter ha perdut l’equilibri. I arriba Truth Social, la xarxa social per conèixer «el que realment està succeint». Trump ja hi té perfil. Caldrà veure la capacitat d’impacte que tindrà, com quan la gent de VOX va demanar a la seva comunitat que deixés Twitter i es passés a Telegram. La proposta de Trump és que el problema no és la desinformació, sinó la censura, el control de continguts i el biaix esquerranós de les xarxes socials i Silicon Valley. Tal com ho veig, la desinformació, al cap i a la fi el costat fosc de la informació, és també poder i Trump la vol continuar alimentant per recuperar el poder, tot esperant que amb quatre anys la gent que va votar contra ell (més que votar en Biden) se n’hagin oblidat i es quedin a casa. Com podem veure, una visió antagònica a la d’Obama. La nit i el dia. Una mostra clara de la polarització social i política dels Estats Units.

 

 img-dins_article-lopez121b

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Promoció de la xarxa social Truth Social

Font: Truth Social

 

Musk i l’ètica de la comunicació

 

I, entremig, arriba l’Elon Musk. A mig camí entre la boutade i l’estratègia clara, el conegut empresari adquireix Twitter. Compte que no parlem d’un idealista com Bill Gates o un filantrop com Jeff Bezos, sinó d’algú que té les coses molt clares, nascut a l’ombra de Silicon Valley, en el que es coneix com la Paypal Mafia. Mentre enllestia l’article ja ha donat alguna idea del que vol fer amb Twitter, i en el seu discurs parla molt de llibertat d’expressió i poc de desinformació.

 

 img-dins_article-lopez121c

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Musk vol capgirar el tancament vitalici del compte de Trump a Twitter

Font: compte de Reuters a Twitter

 

I aquest fet és important, perquè al final són vasos comunicants. Màxima llibertat d’expressió i dificultat de controlar (i tancar) perfils i continguts implica obrir la presa de la desinformació i intoxicar el discurs públic de mentides. Tancar l’aixeta dels continguts falsos pot conduir a la censura i a la falsa defensa de l’existència d’un dret a desinformar. Com a conclusió, estarem expectants, les peces es mouen en el tauler i caldrà veure si la compra de Musk aigualeix l’inici de Trump i allunya l’anàlisi d’Obama, amb la qual cosa Musk estaria creant una tercera via per a més glòria de Musk. Potser, al final, es tracta d’això. Musk pensa en Musk, com ha fet sempre. Ho seguirem a les xarxes, mentre puguem.

 

Citació recomanada

LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. Obama, Trump i Musk: «the good, the bad and the ugly» en la tensió entre llibertat d’expressió i desinformació. COMeIN [en línia], maig 2022, no. 121. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n121.2234

mitjans socials;  comunicació política;  ètica de la comunicació;  gestió de la informació;