Sí, com a professionals de la informació i la comunicació ens preocupa el fenomen de la desinformació i la facilitat com els continguts falsos campen com volen en les xarxes socials. Aquests són generats pels qui saben que allò és fals, però a continuació és viralitzat repetidament per molts ciutadans ingenus a qui l’emocionalitat els duu a prémer el botó de reenviar. Tot plegat, sense cobrir les mínimes preguntes sobre la font, el contingut o els objectius d’una determinada notícia, normalment en mitjans que no han sentit mai anomenar.
Així doncs, tenim els resultats electorals esperables a Europa o hi ha hagut fake news?
Som conscients de la disjuntiva que planteja la pregunta, atès que hom podria dir, i ho anirem constatant al llarg de l’article, que les fake news apareixen sobtadament com a resposta instintiva quan ens costa interpretar els resultats electorals, quan hi ha hagut un augment dels extremismes en general, o bé quan s’ha generat un relat alternatiu al de l’statu quo. És el que va passar amb la victòria de Trump, el Brexit i al Brasil amb en Bolsonaro. A voltes, pensem que ens trobem davant d’una nova versió d’eurocentrisme 2.0. Quan des d’Europa menys sabem interpretar adequadament els resultats, per inexplicables o per distància ideològica amb el resultat, més parlem de fake news.
Tinguem en compte, en primer lloc, els resultats de les eleccions europees al Regne Unit. Així com en el resultat del referèndum sobre el Brexit es va parlar molt de
fake news i de campanyes amb arguments falsos, en aquestes darreres eleccions això no ha succeït. Tanmateix, el partit del Brexit de Nigel Farage ha assolit uns resultats excepcionals, 29 dels 73 eurodiputats en
joc. Tan excepcional com el baix resultat de la suma de laboristes i conservadors, que han passat a tenir menys del 23%, quan en anterior conteses
havien sobrepassat el 80% dels vots britànics. En aquest cas, les causes adduïdes pels experts passarien més per les crisis internes dels dos grans partits, en un cas per la lluita pel lideratge i una proposta de Brexit dur (els conservadors), i en un altre cas per la divisió interna al voltant de la pròpia marxa de la Unió Europea.
En el cas francès, segueix tenint lloc una dinàmica preocupant de fa anys, Rassemblement National, l’antic Front Nacional, segueix sent el partit amb més diputats, tot i que mai no assoleix les victòries definitives en sistemes a segona volta. I el mateix podem dir respecte els resultats a Itàlia i a Hongria, amb una Lega Nord que s’enfila fins el 35% dels vots emesos. En aquest cas, s’entreveuen els nous rols d’un eix europeu mens atlàntica i amb una major pivotació cap a Rússia. Deixem per a un altre debat valorar si els relats alternatius es podrien considerar desinformació, tal com
sustenta la Unió Europea respecte la influència russa.
A la vegada, als Estats Units, la victòria de Trump també va ser inesperada. De forma encertada, autors com McNair
assenyalen que tot plegat és un brou complex, amb diferents dosis de populisme, crisi econòmica i de valors, pèrdua de confiança en les democràcies liberals i amb els mitjans de comunicació (del primer al quart poder), augment dels extremismes i la
desinformació salpebrant-ho tot plegat.
Però hi ha hagut o no fake news?
Doncs sí, evidentment. Comencem a entendre que missatges i continguts de
desinformació n’hi ha hagut i n’hi seguirà havent, per molt que les grans tecnològiques com Twitter, Google i Facebook hagin millorat els seus mecanismes de reacció davant dels continguts falsos. Certament, en signar el
Codi de bones pràctiques davant la desinformació, les tres tecnològiques mostren el seu compromís a la vegada que obtenen garanties de port segur per part de la Comissió Europea. Així,
tots els actors implicats d’una forma o altra en la creació, gestió o viralització de continguts falsos han activat accions relacionats amb les eleccions europees, tot validant la importància que se li donava des del moment en el qual s’assenyala que la
desinformació posa en risc les democràcies occidentals i els mitjans de comunicació com a contrapoders efectius dels diversos poders. Per exemple, en el cas de Google, específicament per a les eleccions i com a resposta a les recomanacions de les autoritats europees, ha
combinat la millora dels algoritmes del cercador amb una combinació de cura i tria de continguts a través de Youtube, juntament amb millora dels mecanismes de denúncia de continguts.
A nivell europeu i pensant en les eleccions europees, cal destacar el paper que ha tingut
FactCheckEU, 19 mitjans associats per a tractar temàtiques transversals a tota la Unió Europea. Omnipresents, la col·laborativa
Maldita.es i l’
start-up Newtral han estat els representants de l’estat espanyol. Tal com
assenyala un dels seus membres Jules Darmanin, en la darrera setmana prèvia a les eleccions europees, no hi va haver massa activitat. Com a hipòtesi, ell planteja que en aquest tipus d’eleccions no es produeix tanta polarització (que afavoreix la viralitat emocional perfecte per a les
fake news), no es produeixen tants atacs personals ni intents de desacreditació, la compartimentació en estats atura campanyes massives pels recursos que es necessitarien, i no desperten tanta passió com altres eleccions. Tot i així, tal com
assenyalen des de Maldita.es,
immigració i refugiats han estat els temes estrella en desinformació, la clau de volta de la pròpia existència de la idea d’Europa i un dels temes que més permet a opcions extremistes tenir presència i marcar l’agenda pública.
Un dels pocs estudis que hem vist publicats sobre la qüestió dut a terme a Twitter per l’Oxford Internet Institute
quantifica en un 4% el percentatge de continguts escombraria (
junk news) que van circular. Ara bé, personalment i veient els resultats a diferents països i el que impliquen de pèrdua de cohesió i consens europeus, no faria missatges tan optimistes com han arribat a fer
alguns mitjans tot dient que les eleccions s’havien lliurat de les
fake news.
Més enllà de la desinformació, la feina ben feta i la política com a pont entre persones
Com a principal conclusió, un missatge en relació a la desinformació. Les fake news són un fenomen ressorgit al voltant dels mitjans socials que ens ha fet qüestionar de nou sobre l’origen i les fonts de tots aquells continguts que consumim. En un context de sobreabundància d’informació, ha estat necessari renovar les eines i competències de filtre per a eliminar allò redundant, allò que és fals i allò que ens infoxica més del necessari. Potser d’aquí 10 anys ja no en parlarem tant. Serà perquè haurem après a veure les motivacions dels qui volen assenyalar el diferent, ja sigui l’immigrant, la minoria o aquell a qui no entenen. O serà perquè les persones hauran après també a gestionar els continguts que li arriben per fonts properes, perquè els mitjans hauran après a equilibrar rapidesa i feina ben feta. O serà finalment també perquè en èpoques de bombolles i caixes de ressonància que ens allunyen, haurem entès que el coneixement, els mitjans i la política ens han de servir per a acostar-nos a les altres persones i fer més forta la cohesió i la societat. Amb aquests desitjos, marxem de vacances. No és fake.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. 'Fake news' i eleccions europees, deixem de mirar el dit? COMeIN [en línia], juliol 2019, no. 90. ISSN: 1696-3296. DOI:
https://doi.org/10.7238/c.n90.1955.
