El sol lluïa amb força el matí del 21 de juny a Xàbia. Com aquell feix de llum que fa evident la pols acumulada en un moble o la brutícia dels vidres, el sol xabienc es va despertar disposat a assenyalar la informació falsa tal i com venia fent des de dimecres, dia en què va començar el curs d'estiu: Deconstruint la realitat. Impacte de les fake news i de la posverdad.
Els dos dies anteriors s'havien impartit ja la major part dels tallers. Al de Tomàs Saorín s'havia treballat la verificació de continguts amb l'ús de Wikipedia i Wikidata. I en el de Mariluz Congosto s'havien assenyalat eines per detectar bots. La tarda de dijous, Pere Masip va ensenyar estratègies per analitzar continguts i combatre la desinformació i les notícies falses, així com possibles procediments d'actuació davant les fake news.
Divendres 21 al matí, Álex López-Borrull i Silvia Martínez, professors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, van fer un brillant repàs teòric sobre l'origen i l'evolució de les fake news. I el van completar amb un estimulant cas pràctic simulat que va servir per identificar estratègies de com defensar-nos d'aquests atacs. Les fake news no és un fenomen nou, explicava Àlex López-Borrull. Podríem remuntar-nos a l'època dels templers i els rumors que es difonien sobre ells. O més recentment en la història, a les informacions falses en què es van basar els integrants del "trio de les Açores" per justificar la guerra de l'Iraq.
La diferència és que en l'actualitat la informació es difon de manera molt més ràpida de la mà de les xarxes socials. A més, els factors que caracteritzen la difusió de les notícies en l'actualitat -inmediatesa, globalitat, simplicitat- han canviat el concepte mateix de notícia. La veritat de la història ja no és important. Allòl realment important és que la història s'ajusti al que una persona vol sentir perquè juguen amb les emocions de la gent. Les notícies falses no són ja tant històries que són senzillament no reals, sinó reinterpretacions o invencions que vénen a corroborar el que el receptor de la notícia espera.
En aquesta línia, la UNESCO apel·la a la lluita de l'alfabetització mediàtica i l'apoderament del ciutadà. La intel·ligència col·lectiva ha de servir per lluitar contra la desinformació. Comptar amb l'usuari com un aliat per contrastar una dada i desmentir notícies.
La tarda del 21 es va destinar a una jornada on debatre sobre la influència davant l'opinió pública de les fake news i la postveritat i com es combat a la desinformació des de diferents àmbits. A la taula rodona, que va ser moderada per Antonia Ferrer, professora de la Universitat Politècnica de Valencia i Pablo Lara professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, es van compartir experiències que anaven des del periodisme de verificació de dades que realitzen el periodista Nacho Calle de Maldita.es i Lorena Baeza de Newtral; la detecció antifrau amb Hervé Falciani, la desinformació en l'àmbit jurídic amb el magistrat Baltasar Garzón o en l'àmbit de l'hostaleria i el turisme al costat del restaurador, Juan Carlos Iglesias.
Una de les idees més repetides durant la jornada va ser la necessitat de combatre les notícies falses a través de la cooperació. "Que no ens la colin”, deia Nacho Calle. “Junts és més difícil que ens la colin. Tots tenim un paper i cal treure-li els colors a la mala informació". I gairebé com si una premonició es tractés, ens vam trobar desmuntant una notícia falsa en rigorós directe arran d'unes declaracions publicades del jutge Garzón extretes d'una entrevista que li havien fet aquell mateix matí.
La jornada que havia estat inaugurada per José Chulvi, alcalde de Xàbia; va comptar a la taula de cloenda amb diferents representants de les institucions que participaven. Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, va ser l'encarregat a obrir el torn d'intervencions i recollint una idea que ja havia estat apuntada per diversos participants va afirmar: "Sense col·laboració no es pot vèncer la desinformació". I va afegir "aquest és el principal motiu pel qual aquest curs d'estiu és el segon esdeveniment que els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC al costat la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades de la Universitat Politècnica de València (UPV) organitzen sobre la detecció d'informació falsa i la verificació de continguts. Ja al mes de desembre de 2018 van organitzar una jornada al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya sobre el mateix tema.
Finalment, va intervenir el Ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, que va destacar la importància que té la investigació i la docència que es realitza des de les universitats per combatre aquest fenomen.
Acabat el dia, el sol satisfet per tot el que han après i per haver tret a la llum la informació veraç, ens va regalar una preciosa posta que, contemplada des del Port de Xàbia, ens va recordar que, malgrat tot, hi continua havent coses que són senzillament autèntiques.
Citació recomanada: SANZ MARTOS, Sandra. Les 'fake news' al sol: col·laboració per vèncer la desinformació. COMeIN [en línia], juny 2019, no. 89. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n89.1948.
Números anteriors
