La gestió de les multituds ha esdevingut més especialitzada, amb un èmfasi en el control del nombre d’assistents, la regulació d’entrades i la consideració del distanciament social per garantir la satisfacció. Tanmateix, hi ha inquietuds persistents sobre com algunes vivències de la pandèmia continuen influint en la psicologia dels participants, i com elements com les xarxes socials, l’increment del cost per accedir a esdeveniments o el consum d’alcohol i altres drogues poden posar en perill el desenvolupament adequat d’un esdeveniment.

Sens dubte, un dels grans reptes als quals s’enfronta el sector dels esdeveniments és el de l’accessibilitat universal. Els esdeveniments, com a motors de la societat, han de contribuir a la potenciació de valors com l’accessibilitat cognitiva mitjançant la implementació de mesures i tenint en compte factors comunicatius i operatius, que facilitin que tota la ciutadania pugui participar-hi. La cerca d’aquesta inclusivitat comporta la necessitat de dissenyar esdeveniments que marquin també com a objectiu la plena participació de persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA).

Sota el nom clau d’«Operació Pont de Londres», es va treballar tot el conjunt d’accions operatives que calia dur a terme en el moment de la mort de la reina Isabel II, la Queen del Regne Unit durant set dècades. Dins del conjunt d’actes i esdeveniments preparats, l’organització de la històrica cua per a la capella ardent de la reina ha estat tan destacada que ha aconseguit tenir nom propi: la Queue (la Cua, en majúscules).

Fins fa alguns anys, parlar de sostenibilitat en esdeveniments equivalia a parlar d’ecologia o, simplement, de reciclatge. Ara, els organitzadors d’esdeveniments han d’ampliar aquesta mirada i tenir en compte que la sostenibilitat engloba l’impacte social, econòmic i mediambiental associat amb la trobada. Per a això, és important conèixer com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU es poden aplicar en el sector, i generar així esdeveniments més sostenibles i respectuosos amb la societat i el medi ambient.

La tornada dels esdeveniments presencials en el context de la COVID-19 planteja reptes, entre els quals la recuperació de la confiança per part dels assistents. Com s’ha esdevingut en el passat a conseqüència d’incidents de seguretat, els participants en els esdeveniments esperen una reacció i noves mesures i busquen entorns protegits i de confiança als quals anar. En aquest article s’analitza com la comunicació pot contribuir a augmentar la percepció de seguretat i a la recuperació d’aquesta confiança.