La gent gran ha estat sempre un col·lectiu infrarepresentat en la publicitat i, quan ha aparegut, ho ha fet de manera estereotipada i pejorativa. És una realitat difícil de justificar, més tenint en compte el creixent pes demogràfic i econòmic d’aquest grup d’edat. A poc a poc, però, van apareixent iniciatives per fer front a aquest edatisme crònic. Exemples que val la pena compartir i posar en valor perquè ajudin a conscienciar sobre la necessitat d’un canvi de rumb que ha de començar pels professionals mateix de la comunicació que dissenyen les campanyes.

Si haguéssim de triar una especialitat de la comunicació que hagi viscut un creixement exponencial els darrers anys, tant pel que fa al seu grau de professionalització com al grau d’inversió rebuda, aquesta seria la comunicació interna.

El joc de posicionament no és patrimoni exclusiu del futbol. De fet, també és quelcom fonamental en la professió del Màrqueting i de la Comunicació. Per una banda, les marques juguen a posicionar-se en les ments dels seus clients (actuals o potencials) amb unes fortaleses i debilitats concretes que les diferenciïn de la competència. Per altra banda, les organitzacions també es veuen obligades a posicionar-se en problemàtiques socials i mediambientals amb l’objectiu d’apropar-se als seus grups d’interès en els temes que més els preocupen.

Bona part de l’opinió pública global és contrària a les armes. Contrària a la seva venda legal o il·legal; contrària al seu ús militar pels estats que volen imposar les seves idees per mitjà de la força; contrària al seu (ab)ús per les forces policials; i, sobretot, contrària a la tinença privada d’armes. Quelcom que ens pot semblar molt llunyà a les nostres latituds, però que a indrets com els Estats Units d’Amèrica forma part de la identitat nacional i sembla un quist difícil d’extirpar.

En el primer lliurament d’aquest article, el professor Marc Compte va analitzar el flamant acord de patrocini entre Spotify i el FC Barcelona partint del que comporta l’entesa, de la situació en què es troba actualment la multinacional sueca i de les expectatives generades arran de l’anunci d’aquesta col·laboració. En aquest darrer lliurament, l’autor analitza el llegat del patrocini de Rakuten per al Barça durant aquests darrers anys i també ens ajuda a albirar el futur del patrocini esportiu.

Fa uns quants dies, es va confirmar l’oferta de patrocini de Spotify com a partner global del FC Barcelona a partir del juliol del 2022 i durant les properes quatre temporades. En el moment d’escriure aquestes línies, les xifres exactes de l’operació encara no s’han fet públiques i l’acord està subjecte a l’aprovació dels socis del Barça el proper 3 d’abril. La meva intenció no és valorar l’encert o no d’aquesta col·laboració (tot i que apunti prometedora), sinó més aviat analitzar què en podem esperar d’aquí als propers anys, d’aquest patrocini i d’altres de similars.

En una època en què les marques conviuen amb un escrutini públic constant, és més important que mai actuar des d’una perspectiva ètica, responsable i conscient socialment parlant, en pro del bé comú. Si bé ja s’ha anat assimilant la importància d’aplicar els principis de sostenibilitat, sobretot en l’àmbit mediambiental, hi ha encara aspectes bàsics i imprescindibles que sovint queden en l’oblit, com ara el compromís amb la diversitat funcional de les persones. Tenen en compte les marques els criteris bàsics que cal seguir pel que fa a l’accessibilitat i la inclusivitat?

Els últims anys, la sostenibilitat ha anat guanyant reconeixement social i polític gràcies a l’Agenda 2030 i als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, fonamentals per garantir un món futur que sigui sostenible a escala mediambiental, econòmica i social.