La salut mental i el benestar emocional són dos conceptes que van del bracet per comprendre com ens sentim, pensem i actuem en la nostra vida diària. Representen un estat d’harmonia on una persona reconeix les seves capacitats, i pot desenvolupar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i afrontar les exigències del dia a dia. No es tracta només d’evitar una malaltia mental, sinó de ser capaç de gestionar els desafiaments quotidians, l’estrès i mantenir relacions satisfactòries i una feina productiva.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la vida. També preveu que els problemes de salut mental esdevinguin la principal causa de discapacitat el 2030. Aquesta realitat fa que la salut mental i el benestar emocional s’hagin convertit en un repte prioritari per a qualsevol mena d’organització i que hagin proliferat consultores especialitzades en benestar psicosocial en l’entorn laboral.
Comunicació interna i benestar emocional
El benestar emocional és un tema cada cop més preeminent en la pràctica de la comunicació interna a escala global (Grilo i Pacheco, 2024; Qin i Men, 2023). En el marc d’un projecte de recerca finançat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, titulat «Comunicació Interna i Salut Emocional en l’Entorn Laboral de l’Administració Pública – CISEELAP», hem pogut verificar empíricament que la comunicació interna emergeix com una eina fonamental per a mantenir el benestar emocional de les persones treballadores del sector públic. El projecte, liderat pel Dr. Joan Cuenca –de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull– ha comptat amb l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Actualment, la comunicació interna juga un rol cada cop més estratègic en les organitzacions i ja és freqüent trobar equips de comunicació interna propis que reporten directament a direcció general. Val a dir que la comunicació interna no es redueix a transmetre informació a l’equip propi, sinó que també ha de permetre la generació de comprensió i suport emocional en els públics interns.
En el projecte CISEELAP hem analitzat com la comunicació interna influeix en el benestar emocional i en el sentiment de pertinença de les persones treballadores de l’Ajuntament de Barcelona. Per fer-ho, hem combinat la realització d’entrevistes qualitatives i de grups de discussió amb una fase quantitativa basada en enquestes a més de mil treballadors del consistori barceloní. Fonamentalment, hem estudiat tres grans dimensions de la comunicació interna: els canals, els continguts i els models comunicatius.
Impacte de canals, continguts i models comunicatius
Els resultats indiquen que la diversitat de canals de comunicació té una influència positiva, tot i que moderada, en el benestar emocional dels públics interns. Això pot deure’s al fet que, a mesura que augmenten els canals de comunicació interna que es posen a disposició dels empleats i empleades, s’ofereixen més oportunitats de rebre informació rellevant i de sentir-se connectat amb l’entitat, generant major sensació de comunitat i d’alineament amb els objectius corporatius.
Aquests resultats van en consonància amb les tendències en comunicació interna, segons les quals les organitzacions cada cop adopten més canals que s’afegeixen als més tradicionals. En aquest sentit, un estudi recent publicat per IDC, amb la col·laboració de Telefónica Empresas i Microsoft, indica un increment en l’ús dels xats corporatius, vídeotrucades i sistemes de comunicació col·laborativa, que s’han afegit a la clàssica intranet, al correu electrònic, als esdeveniments socials o a les bústies de suggeriments, entre d’altres.
Pel que fa als continguts, el nostre estudi ha demostrat que els temes de convivència, com la participació interna i la informació sobre altres companys o companyes, tenen un impacte més favorable en el benestar emocional en comparació amb els temes corporatius o professionals. Això evidencia la importància de promoure un ambient de col·laboració i de suport mutu.
Finalment, quant als models comunicatius, hem observat que el model persuasiu, que inspira i motiva els treballadors, és el que més influeix sobre el seu benestar emocional, seguit dels models informatiu i interactiu. Val a dir que la literatura tradicionalment ha establert que la comunicació interna no tolera els mateixos percentatges de persuasió en els seus missatges que les estratègies de comunicació externa (Tessi, 2011), però el nostre estudi sembla qüestionar, fins a cert punt, aquesta creença.
Així mateix, l’anàlisi ha demostrat que el sentiment de pertinença dels públics interns vers l’organització per a la qual treballen augmenta a mesura que millora el seu benestar emocional. Concretament, el benestar emocional actua com a variable que intensifica l’impacte positiu dels canals i continguts emprats en comunicació interna en la identificació amb el consistori. Aquest fet suggereix que el benestar emocional no només és útil per a la creació d’un ambient laboral cohesionat, sinó que també influeix directament en el compromís dels treballadors i treballadores envers la institució que representen.
Aplicacions pràctiques de l’estudi
Els resultats de la nostra investigació a l’Ajuntament de Barcelona posen de manifest la importància d’una comunicació interna eficaç per contribuir al benestar emocional i reforçar el vincle entre els empleats i empleades del sector públic. Aquests descobriments possiblement puguin extrapolar-se a altres tipologies d’organització, com ara a les empreses, però caldria fer més recerca en aquest àmbit per poder-ho confirmar.
De les conclusions a les que hem arribat extraiem tres recomanacions per a els i les professionals de la comunicació interna:
- Diversifiqueu els canals de comunicació interna per facilitar la circulació d’informació rellevant.
- Promoveu continguts de convivència que reforcin la cohesió de l’equip.
- Adopteu un model de comunicació persuasiu, desenvolupant estratègies comunicatives que motivin i generin entusiasme entre el personal.
Al cap i a la fi, una comunicació interna ben gestionada no només beneficia l’individu, sinó que contribueix a construir una organització més sòlida, compromesa i orientada al bé comú.
Per saber-ne més:
MARAT GRILO, Marchitaba; PACHECO, Cláudia (2024). «A Comunicação Interna e a promoção do Bem-Estar emocional no Politécnico de Portalegre». European Public & Social Innovation Review, vol. 9, págs. 1-19. DOI: https://doi.org/10.31637/epsir-2024-761
QIN, Yufan Sunny; MEN, Linjuan Rita (2023). «Exploring the Impact of Internal Communication donde Employee Psychological Well-Being During the COVID-19 Pandemic: The Mediating Role of Employee Organizational Trust». International Journal of Business Communication, vol. 60, no. 4, pàg. 1197-1219. DOI: https://doi.org/10.1177/23294884221081
TESSI, Manuel (2011). Comunicación interna en la práctica: Siete premisas para la comunicación en el trabajo. Buenos Aires: Granica.
YUE, Cen April; MEN, Linjuan Rita; FERGUSON, Mary Ann (2021). «Examining the Effects of Internal Communication and Emotional Culture donde Employees’ Organizational Identification». International Journal of Business Communication, vol. 58, no. 2, pàg. 169-195. DOI: https://doi.org/10.1177/2329488420914066
Citació recomanada
COMPTE PUJOL, Marc. «La comunicació interna, motor del benestar emocional en el sector públic». COMeIN [en línia], gener 2025, no. 150. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n150.2503
Marc Compte PujolProfessor de Comunicació a la UOC
