La manipulació de la informació és una de les principals xacres de l’actualitat. En aquesta revista, hem vist com afecta la cobertura dels conflictes bèl·lics, la política, les crisis sanitàries, etc. Tanmateix, també té una incidència perversa en col·lectius vulnerables determinats i majoritàriament desconeguts, com el de les persones amb el trastorn de l’espectre autista (TEA).
L’Organització Mundial de la Salut estima que més d’1 % de la població mundial té autisme. Segons dades de Statista, a Espanya, es diagnostiquen uns 73 infants amb TEA per cada 10.000 naixements, una proporció que s’espera que no deixi d’augmentar en els pròxims anys. Ara bé, tot i la importància demogràfica evident del col·lectiu autista, impera un desconeixement absolut en la ciutadania en relació amb aquesta condició del neurodesenvolupament. I no hi ha res més beneficiós per a l’aparició i difusió de les fake news que la manca de coneixement sobre una temàtica determinada o un col·lectiu determinat per sembrar mentides malintencionades.
En aquesta situació, es trobarien les persones amb TEA d’aquest país, segons el Centro Español sobre Trastorno del Espectro del Autismo (CETEA), que assegura que «tot el que creus saber sobre l’autisme pot estar equivocat». Una situació preocupant fruit de la desinformació imperant, que s’ha convertit en una amenaça global per a la llibertat i el desenvolupament de les persones que conviuen amb aquesta condició.
Per fer front als continguts falsos que proliferen en les xarxes socials i en resultats dubtosos en cercadors, el CETEA ha ideat la campanya #FakeAutismo amb dos grans objectius. Per una banda, facilitar «la veritat» en relació amb les persones amb autisme, de manera que es desmenteixen les boles més freqüents i perilloses. Per altra, demanar la col·laboració ciutadana mitjançant la detecció i denúncia de notícies falses concretes fent servir el hashtag #FakeAutismo o enviant-les directament a comunicacion@centroautismo.es.
Rebatent les mentides més difoses
L’autisme és una malaltia i, per tant, es pot curar; l’ús de pantalles digitals durant la infantesa provoca autisme; autisme significa aïllament social; l’autisme és només cosa de nens, etc. Qualsevol persona coneixedora del trastorn de l’espectre autista es posarà les mans al cap en llegir aquestes afirmacions, que no tenen ni cap ni peus, tot i freqüentar el ciberespai. Per mitjà de vídeos d’històries reals de persones molt diverses amb autisme, la campanya de conscienciació argumenta la falsedat d’aquestes afirmacions d’una manera transparent i creïble.
#FakeAutismo és un pas important per desmentir falses creences al voltant del TEA, però val a dir que el món associatiu espanyol ja fa temps que procura rebatre activament la desinformació. A continuació, en destaco alguns exemples.
En primer lloc, el vídeo-entrevista a Ruth Vidriales, directora tècnica de la Confederación Autismo España (CAE), qui desmenteix alguns dels falsos mites vinculats al col·lectiu, com el fet que la vacuna de la triple vírica provoca autisme; que aquesta condició pot desaparèixer i que gairebé no afecta després de l’adolescència; que les persones autistes s’aïllen de manera voluntària; o que hi ha tècniques per detectar precoçment l’autisme en l’estat prenatal. En el vídeo, es qualifiquen aquests exemples com a «pseudociència i pseudoinformació que crea molta confusió a les famílies i en la salut i benestar de les persones que pateixen el trastorn». També s’alerta dels mites no necessàriament negatius, però que acaben creant una falsa idealització de l’autisme, com el fet de creure que gairebé totes les persones amb TEA són genis com els que apareixen en sèries de televisió (The Good Doctor, Big Bang Theory o Doctor Mateo, entre d’altres).
En segon lloc, voldria destacar la campanya Llamémoslo por su nombre, que la CAE va llançar el 2 d’abril de 2023, coincidint amb el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme. Un dels principals objectius de la campanya, segons recull el seu web, era «derivar estigmes i falses creences» per construir entre totes i tots una societat inclusiva per a les persones autistes i garantir el ple gaudi dels seus drets, d’acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les persones amb discapacitat i de l’Estratègia europea de discapacitat 2021-2030. En el manifest creat especialment per a la campanya, s’especifica que «comprendre l’autisme contribuiria a eliminar barreres significatives per a les persones autistes, com l’accés al diagnòstic, l’educació, els recolzaments i intervencions, la participació activa en la comunitat i l’accés a l’ocupació i la vida independent».
En tercer lloc, trobem la Càtedra en Autisme de la Universitat de Girona, que llista en el seu web altres creences errònies sobre les persones autistes, com ara que l’autisme és fruit d’una mala criança per part de les famílies; que totes les persones amb TEA tenen retard mental o, per contra, que totes són molt intel·ligents; que cap d’ells és capaç de comunicar-se, no miren als ulls, no somriuen ni responen a les mostres d’afecte; que l’autisme està relacionat amb la intoxicació per metalls pesants com el mercuri o el plom; o que són fruit d’intoleràncies alimentàries al gluten o a la caseïna.
El paper dels mitjans d’informació (o desinformació)
Més enllà de les informacions fàcilment detectables com a falses, sobre les quals posen focus les iniciatives anteriors, m’agradaria alertar de l’existència de determinats mitjans de comunicació que col·laboren en la desinformació sobre el col·lectiu creant alarmes socials totalment injustificades, fins al punt de criminalitzar-lo.
Sense anar més lluny, el passat mes de setembre va haver-hi un apunyalament a un institut de Jerez de la Frontera que va ser cobert per determinats mitjans de comunicació que posaven el focus en la possible condició de l’agressor: «diuen que l’agressor té una mica d’autisme». L’associació Autismo Cádiz va haver d’intervenir, i va demanar a periodistes i ciutadania que no relacionessin les conductes agressives amb aquest trastorn. Una bona mostra que les entitats de caràcter local o regional són molt útils per contrastar ràpidament la desinformació que els afecta més directament. Per sort, també van reaccionar a la mala praxi periodística altres mitjans compromesos amb el rigor i l’ètica, com El Español i el seu article titulat «La gran mentira del autismo y la violencia: la mayoría de niños con TEA son víctimas, no agresores». No es podia trobar una manera més clara i directa d’expressar-ho.
És evident que les persones amb autisme s’enfronten a una multitud d’estigmes i prejudicis generats, en bona part, per la manipulació informativa. En aquest context, és fonamental la tasca de les organitzacions i grups que treballen per millorar la consciència, l’accessibilitat i la inclusió social de les persones amb autisme. Campanyes com «FakeAutismo» o «Llamémoslo por su nombre» evidencien una estratègia molt clara de missatges, amb el punt necessari d’originalitat per fer-les notòries i memorables. Tot i això, aquestes i altres propostes encara tenen dificultats per visibilitzar-se en el conjunt de la societat. La intenció d’aquest humil article no és més que contribuir a difondre la seva comesa.
Citació recomanada
COMPTE PUJOL, Marc. «“FakeAutismo”, una campanya contra les mentides que condemnen gairebé mig milió d’espanyols». COMeIN [en línia], gener 2024, no. 139. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n139.2406
Marc Compte PujolProfessor de Comunicació a la UOC
