Els adolescents passen actualment bona part del seu temps en línia i, especialment, destaca l’ús dels seus telèfons mòbils i de les seves xarxes socials. No resulta estrany, doncs, que sovint veiem notícies en els mitjans de comunicació sobre el possible impacte advers que pot tenir aquesta connexió constant a les xarxes en el benestar dels més joves: un augment en els símptomes de depressió o ansietat, els problemes d’autoestima o les autolesions es troben entre els efectes citats.
Les eleccions presidencials entre Harris i Trump han transcendit els mítings i debats televisius. Les xarxes socials són la nova sorra, on la viralitat, la intel·ligència artificial (IA) i els influenciadors dominen el joc.
Entre les primeres experiències de finançament col·lectiu o crowdfunding modern hi hauria la campanya del 1997 del grup de rock britànic Marillion, que aleshores va demanar als seus fans donacions, a través d’internet, per sufragar la seva gira pels Estats Units. Des d’aquells temps, quan el terme crowdfunding no estava encara definit, les experiències de finançament col·lectiu han agafat embranzida i creixen cada any. Dos projectes periodístics recents, amb certs paral·lelismes entre sí, han utilitzat el micromecenatge per veure la llum. Es tracta d’Intifada Palestina 1988 i de Contra la neutralitat. Un periodisme de pau i de lluita.
El Dia Mundial de les i els Docents se celebra el 5 d’octubre des de 1994 com a commemoració de l’aniversari de la subscripció de la Recomanació de la UNESCO relativa a la situació del personal docent. Aquesta Recomanació estableix criteris de referència quant als drets i responsabilitats del personal docent i normes per a la seva formació inicial i perfeccionament, la contractació, l’ocupació, i les condicions d’ensenyament i aprenentatge. És un dia per a celebrar la manera en què els professors estan transformant l’educació, reflexionar sobre el suport que necessiten per a desplegar plenament el seu talent i vocació, i repensar el camí que queda al davant respecte a la professió a escala mundial.
Kamala Harris no necessita presentació. Malgrat la seva singularitat, en el seu aspecte físic no és molt diferent de qualsevol altra dona professional que puguis trobar-te en una gran ciutat de qualsevol part del món. Harris va néixer als Estats Units, en el si d’una família intercultural d’origen indi i jamaicà.
Té delicte el disseny?, existeix un delicte en dissenyar?, som partícips de delictes en els nostres projectes professionals? Hal Foster, un dels historiadors i crítics d’art més importants de les últimes dècades, va publicar el llibre Diseño y delito (2004).
Les institucions de l’àmbit local són les que tenen un contacte més directe amb la ciutadania i les que desenvolupen una gran i variada activitat pel que fa a protocol i actes. Es tracta d’esdeveniments que recullen els costums i peculiaritats del territori i que, en molts casos, combinen tradició i modernitat. D’aquí la importància que cada entitat compti amb un protocol propi que sistematitzi aquests esdeveniments i que reculli les seves singularitats.
Comencen les vacances. La càmera de fotos ni l’agafes, que amb el mòbil ja n’hi ha prou. Qualitat d’imatge excel·lent i zero maldecaps amb l’emmagatzematge, que tot puja al núvol. La fotografia i el vídeo són pràctiques quotidianes: has comptat quantes fotos fas a la setmana, o al dia? Quan visitem llocs exòtics encara en fem més, de fotos.
La presentació institucional de la Copa Amèrica de vela va escenificar una tornada al consens de la Transició. També la recuperació d’una simbologia que apel·la a l’esperit dels Jocs Olímpics del 92 com a mite fundacional de l’Espanya contemporània.
El creixent entrellaçament entre els videojocs i les dinàmiques d’apostes és un fenomen que ha captat l’atenció tant d’investigadors i legisladors com de la societat en general. El concepte de gamblificació –la introducció de mecàniques pròpies dels jocs d’apostes en contextos no relacionats amb elles– ha pres protagonisme en un món en què les microtransaccions i les caixes de botí han convertit els videojocs en un espai híbrid entre l’entreteniment i el risc econòmic.