L’impacte de les xarxes socials en el benestar dels adolescents

Aquesta preocupació també s’ha traslladat a les esferes polítiques d’arreu: el setembre passat, el primer ministre d’Austràlia va anunciar que prohibiria l’ús de les xarxes als menors de fins a 16 anys. Aquesta mesura també s’ha debatut en altres països europeus recentment; sense anar més enllà, el mes de febrer d’aquest any l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va declarar problema de salut pública l’ús abusiu de les xarxes socials per part dels menors d’edat.

Ara bé, què diu l’evidència científica de tot plegat? La realitat és que els estudis que s’han dut a terme en els últims anys no han aportat resultats contundents. Fins al moment, les investigacions que han vinculat l’ús de xarxes socials amb els problemes de salut mental entre els adolescents han trobat relacions febles que que ens situen lluny de poder fer afirmacions en la lògica de causa-efecte. En paral·lel, altres estudis realitzats han aportat resultats que demostren que no existiria aquest efecte nociu de les xarxes socials sobre el benestar dels menors. Aquesta falta de consens, en part, es deu a la complexitat d’aquest fenomen, ja que sembla que hi ha diversos aspectes que juguen un rol important en aquesta relació i que poden ser els causants d’aquestes inconsistències.

Importància dels factors psicosocials

En l’estudi del benestar dels adolescents, resulta lògic que es tinguin en compte diversos factors psicosocials que poden tenir una influència clara en l’aparició de trastorns de salut mental. De manera anàloga, cal pensar que aquests factors també poden ser determinants quan s’estudia la relació entre l’ús de les xarxes socials i els problemes de salut mental, ja que si més no, els indicis diuen que podrien mediar o moderar aquesta relació. Tanmateix, no tots els estudis avaluen aquests factors i, si ho fan, no tenen en compte els mateixos, cosa que contribueix a la manca de resultats consistents en el camp d’estudi.

Quins són, doncs, els factors que s’han estudiat i que tenen impacte? D’una banda, destaca la percepció de suport social en línia: sembla que el fet de percebre suport a les xarxes socials a través de les diferents interaccions que hi tenen lloc pot tenir un impacte positiu en el benestar dels adolescents. D’altra banda, també es proposa com a rellevant el rol de la comparació social: els estudis suggereixen que l’ús de les xarxes socials pot afavorir la tendència dels adolescents a comparar-se amb els altres i, sobretot, amb aquells que perceben com a millors, cosa que té un efecte negatiu sobre el benestar psicològic dels menors, que poden presentar una menor autoestima i més símptomes depressius, entre d’altres. Així mateix, sembla que hi ha certs trets de la personalitat de l’individu que poden afavorir un ús més extensiu de les xarxes socials i un menor benestar psicològic, com és el cas del neuroticisme, que es defineix com la tendència a percebre el món de manera estressant i a presentar ansietat i poca estabilitat emocional.

Aquests són alguns dels factors psicosocials que s’han estudiat, però encara queda molt camí per recórrer. En aquest sentit, caldria fer una investigació més detallada, per exemple, sobre els possibles factors socioculturals que poden influir en els rols i en les expectatives dels adolescents en la societat, o sobre factors ambientals i contextuals que poden afectar el desenvolupament dels menors i de les seves habilitats socials.

Importància de l’ús de les xarxes socials

Paral·lelament, resulta igual d’important per a l’obtenció de resultats consistents avaluar l’ús de les xarxes socials de la mateixa manera, cosa que no ha succeït en els estudis realitzats fins ara. La mesura més utilitzada, en general, és el temps que es dedica diàriament a les xarxes socials. No obstant això, la majoria de les recerques pregunten als mateixos adolescents quant de temps passen en línia en comptes d’utilitzar mesures objectives, com són les aplicacions dels telèfons mòbils que compten els minuts que dediquen a cada plataforma. Això resulta problemàtic perquè, en altres investigacions, ja s’ha demostrat que els menors presenten certa tendència a infravalorar el temps que passen connectats, de manera que aquest podria ser un altre aspecte que dona lloc a les inconsistències trobades en els resultats.

A més, cal tenir en compte que el panorama de les xarxes socials és molt canviant, ja que apareixen i desapareixen plataformes constantment i les que es mantenen, sovint són actualitzades i incorporen noves funcions que poden tenir un efecte diferent sobre el benestar dels més joves. Per aquest motiu, les mesures que avaluen el temps que es passa en general a totes les xarxes socials poden no ser efectives. Per exemple, hi ha plataformes com Facebook o Instagram que principalment pretenen fomentar les interaccions socials: la seva pàgina inicial dona accés a les últimes publicacions de les persones que segueixes (que, sovint, solen ser coneguts també en la vida real). D’altra banda, plataformes com TikTok busquen impulsar la interacció amb continguts personalitzats segons els teus interessos: la seva pàgina inicial, anomenada «Per a tu», dona accés a una sèrie de vídeos que l’algoritme ha seleccionat perquè siguin especialment atractius per a tu en funció de les teves característiques personals i de les teves interaccions prèvies en l’aplicació. Per això, resulta més que raonable que els efectes de les xarxes socials sobre el benestar dels adolescents difereixin segons les plataformes que utilitzin.

Per acabar, cal considerar també que el tipus d’ús que fan els menors de les xarxes socials pot afectar aquesta relació. A tall d’exemple, les recerques dutes a terme fins ara han trobat que el consum passiu de contingut a les xarxes té efectes més negatius sobre el benestar que l’ús actiu i social, que implica publicar i interactuar. Igualment, sembla que tant l’ús baix com l’ús elevat s’associen amb un nivell de benestar menor, mentre que l’ús moderat estaria relacionat amb un benestar major.

En resum, quines conclusions podem extreure de tot això? La principal idea que hem de recordar a l’hora d’analitzar el possible impacte nociu de les xarxes socials és que la influència de factors de naturalesa diversa és determinant. Per tant, cal no demonitzar l’ús d’aquestes plataformes, però sí parar atenció als factors que poden fer que aquestes tinguin un efecte perjudicial sobre la salut mental dels menors.

NOTA SOBRE EL FINANÇAMENT:

Aquest article forma part del projecte Adolescentes receptores y creadores de contenido sobre salud mental en redes sociales. Discurso, incidencia y alfabetización digital sobre trastornos psicológicos y su estigma (SMARS) (PID2022-141454OB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d’España.

Per saber-ne més:

DIENLIN, Tobias; JOHANNES, Niklas (2020). «The impact of digital technology use on adolescent well-being». Dialogas in Clinical Neuroscience, vol. 22, no. 2, págs. 135-142. DOI: https://doi.org/10.31887/DCNS.2020.22.2/tdienlin

FUMAGALLI, Elena; SHRUM, L. J.; LOWREY, Tina M. (2024). «The effects of social media consumption on adolescent psychological well-being». Journal of the Association for Consumer Research, vol. 9, no. 2, págs. 119-130. DOI: https://doi.org/10.1086/728739

KELES, Betul; McCRAE, Niall; GREALISH, Annmarie. (2020). «). A systematic review: the influence of social media on depression, anxiety and psychological distress in adolescents». International Journal of Adolescence and Youth, vol. 25, no. 1, págs. 79-93. DOI: https://doi.org/10.1080/02673843.2019.1590851

Citació recomanada

VIRÓS I MARTÍN, Clara; JIMÉNEZ-MORALES, Mònika; MONTAÑA BLASCO, Mireia. «L’impacte de les xarxes socials en el benestar dels adolescents». COMeIN [en línia], octubre 2024, no. 147. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n147.2470