Les institucions de l’àmbit local són les que tenen un contacte més directe amb la ciutadania i les que desenvolupen una gran i variada activitat pel que fa a protocol i actes. Es tracta d’esdeveniments que recullen els costums i peculiaritats del territori i que, en molts casos, combinen tradició i modernitat. D’aquí la importància que cada entitat compti amb un protocol propi que sistematitzi aquests esdeveniments i que reculli les seves singularitats.
Parlar de protocol és parlar d’un conjunt de normes, tècniques i estratègies aplicables a l’organització d’esdeveniments. Si ens circumscrivim a l’àmbit de l’Administració local, el protocol oficial es converteix en una eina de comunicació específica, i molt efectiva, per a transmetre el missatge propi de cada esdeveniment i enfortir la reputació institucional. En aquest sentit, la imatge pública de les entitats que conformen l’Administració local i la relació amb els seus públics està condicionada en gran mesura per la celebració d’esdeveniments que congreguen a autoritats i personalitats de tots els àmbits.
Si li afegim que el protocol desenvolupat serà clau per a fixar l’estructura de cada acte, no podem més que subratllar la importància que les administracions locals, que a més són les que tenen un contacte més directe i fluid amb la ciutadania, tinguin la seva pròpia norma de protocol. Això significa fer ús de la potestat que també els confereix el Reial decret 2099/1983 de 4 d’agost, pel qual s’aprova l’Ordenament General de Precedències en l’Estat, quan en el seu article 5 indica que «en els actes oficials de caràcter general organitzats per les Comunitats Autònomes o per l’Administració local, la precedència es determinarà prelativament, d’acord amb el que es disposa en el present Ordenament, per la seva normativa pròpia i, en el seu cas, per la tradició o costum inveterat del lloc».
Normativa i regulació del protocol
Però per què és important regular aquesta matèria? El protocol ens permet escenificar la representació dels poders públics d’acord amb els principis constitucionals de 1978 i cada vegada hi ha més institucions de l’àmbit local que entenen que el protocol no concerneix només els grans actes de l’Administració estatal, sinó que en realitat està molt lligat al dia a dia de cada ajuntament o diputació (inauguració d’exposicions, obres, carrers, escultures, jornades, congressos, presentacions de llibres, festes patronals, etc.) En aquest sentit, la norma de protocol es converteix en una eina que facilita l’estandardització dels actes més habituals al nostre poble, ciutat o província, i defineix criteris d’actuació en abordar aspectes com la presidència, les precedències, l’ús dels símbols o la manera de convidar. Sens dubte, regular aquestes qüestions suposarà un major equilibri institucional i incidirà tant en el reforç de l’estructura social de la mateixa institució com en la transparència de les relacions que cada Administració local té amb la comunitat i amb la ciutadania. Es tracta, en definitiva, de regular la vida protocol·lària local.
Si, com destaca la professora María Teresa Otero, la normativa estatal de precedències no és més que la posada en escena i el reflex de la realitat constitucional que es recull en la nostra Carta Magna, i el decret de protocol andalús compleix les mateixes funcions respecte a l’Estatut d’Autonomia (establint l’ordenació d’autoritats i institucions en esdeveniments de titularitat oficial a Andalusia), és d’esperar que les entitats que componen l’Administració local (ajuntaments i diputacions) es dotin a si mateixes de la seva pròpia normativa per a assegurar la correspondència entre el discurs verbal i el no verbal quant a l’aplicació dels principis constitucionals (articles 140 i 141) i la normativa de règim local (Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local).
Per part seva, Ignacio Martínez –que va ser cap de protocol de l’Ajuntament d’Avilés durant tres dècades– subratlla que «cada vegada és més important que els ajuntaments requereixin una major observança en l’organització dels seus actes» i afegeix que «en cadascun dels actes que s’organitzin és important saber què volem comunicar, de quina forma volem fer-ho, a qui i per què» (Martínez, 2006, pàg. 165).
Així mateix, cal tenir en compte que, a l’hora d’aplicar la norma, no hi ha dos esdeveniments iguals. Cada acte és un repte en si mateix, per la qual cosa el protocol variarà en funció dels actors. Aquí entra en joc l’experiència, capacitat i habilitat del professional del protocol de cada entitat, ja que haurà de fer els ajustos oportuns i ser sensible als matisos amb la finalitat de garantir l’èxit.
Per saber-ne més:
ESTANYOL Elisenda (2020). «Per a què serveix el protocol?» COMeIN [en línia], gener 2020, no. 95. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n95.2005
FONT, Carlos (2015). Protocolo Oficial. Las instituciones españolas y su ceremonial. Oviedo: Ediciones Protocolo.
MARTÍNEZ SUÁREZ, Ignacio. (2006). El protocolo en la administración local. Madrid: Ediciones Protocolo.
OTERO, María Teresa (2005). «Normativa de protocolo en el ámbito de la Junta de Andalucía: régimen de precedencias y tratamientos». Comunicación: revista Internacional de Comunicación Audiovisual, Publicidad y Estudios Culturales, no. 3, pàg. 187-206 [en línia]. Disponible a: https://institucional.us.es/revistas/publicidad/3/art_12.pdf
Citació recomanada
CASTRO MESONES, Laura. «Protocol en l’àmbit local: la necessitat d’una regulació pròpia». COMeIN [en línia], octubre 2024, no. 147. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n147.2464
Laura Castro Mesones
